En primera persona

Suport per als que “donen més la cara” i reben les “bufe­ta­des de veri­tat”. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va rei­vin­di­car ahir el paper de CiU en el procés en tres fronts: a l'hora de for­jar el con­sens polític neces­sari per tirar-lo enda­vant, en l'engros­si­ment de la majo­ria social que el sus­tenta (amb les bases i l'elec­to­rat de la fede­ració naci­o­na­lista) i en el lide­ratge ins­ti­tu­ci­o­nal. Eren els pro­legòmens per dema­nar un vot que con­servi “ple de força” el com­promís polític d'aquells que estan dis­po­sats a tirar-lo enda­vant “amb totes les con­seqüències”.

És així, par­lant indi­rec­ta­ment des de la pri­mera per­sona, com Mas ence­tava la segona fase de la cam­pa­nya elec­to­ral de CiU durant el míting cen­tral a Man­resa. A par­tir d'ara, el pre­si­dent inten­si­fi­carà la seva par­ti­ci­pació mediàtica inter­ve­nint en els grans mítings d'aquesta set­mana i fins i tot relle­vant-hi Ramon Tre­mosa, que se n'haurà d'absen­tar per par­ti­ci­par en debats tele­vi­sius. El comitè de cam­pa­nya de la fede­ració està deci­dit a inten­tar mobi­lit­zar el vot sobi­ra­nista apro­fi­tant el capi­tal polític de Mas, rei­vin­di­cant-ne el lide­ratge i, alhora, els ris­cos que ha assu­mit CiU per la con­sulta, fins i tot amb el perill que l'estratègia arribi a inco­mo­dar el seu soci de gover­na­bi­li­tat, ERC, i prin­ci­pal adver­sari polític de diu­menge a les urnes. “Estem en elec­ci­ons”, recor­dava un dels homes pròxims al pre­si­dent. S'obre un parèntesi en la política de no-agressió amb els repu­bli­cans. La dis­pu­tada victòria entre uns i altres pot con­di­ci­o­nar el trans­curs del procés, i els con­ver­gents inten­ten com­ba­tre els sig­nes de des­gast a la gestió política del govern davant d'ERC, que pre­vi­si­ble­ment reco­llirà el rèdit elec­to­ral del mala­barístic suport a la gover­na­bi­li­tat i el dis­tan­ci­a­ment inhe­rent a l'opo­sició.

Avui a Lleida i en els pròxims dies a Girona, Tar­ra­gona i Mar­to­rell, i en l'acte final a Bar­ce­lona, Mas relli­garà al màxim les euro­pees amb el procés. Des de la capi­tal del Bages, el líder con­ver­gent va fer èmfasi en el fet que ell ha assu­mit “com ningú” el deure de tirar enda­vant l'ano­me­nada tran­sició naci­o­nal, i va tor­nar a garan­tir que no farà marxa enrere el 9-N: “Con­vo­caré la con­sulta en els ter­mes en què està acor­dada.” Tam­poc va dei­xar de recor­dar l'excep­ci­o­na­li­tat històrica del que pot sig­ni­fi­car la sig­na­tura del decret que cri­darà els cata­lans a les urnes per deci­dir sobre la inde­pendència: “Serà el pri­mer cop que això passa en tres segles.” Ni de par­lar del ves­sant més per­so­nal: “No m'espan­ten les con­seqüències ni les represàlies.”

Mas va com­ple­men­tar el mis­satge auto­rei­vin­di­ca­tiu fent valer Tre­mosa i el can­di­dat soci­al­cristià, Fran­cesc Gambús. “Són valors segurs i con­tras­tats”, va dir, perquè rema­ran a favor del procés des del pri­mer dia, a diferència d'altres, que neces­si­ta­ran “un o dos anys per situar-se”. Era una referència clara als caps de car­tell de la resta de for­ces i, sobre­tot, als d'ERC. Tre­mosa va cen­trar els atacs con­tra l'Estat. Va pre­gun­tar si, “a més de l'espoli fis­cal”, Cata­lu­nya patirà “l'espoli de la democràcia”.