Diners o identitat?

Molt recent­ment, amb motiu d'unes con­ferències que vàrem donar a Colònia i Bonn sobre el moment actual de Cata­lu­nya i el nos­tre dret a deci­dir es va pro­duir un debat interes­sant sobre Cata­lu­nya amb polítics i pro­fes­sors impor­tants d'Ale­ma­nya. Entre ells alguns de la fun­dació Fri­e­drich Ebert (FES), molt vin­cu­lada al par­tit soci­al­demòcrata ale­many.

Cal tenir pre­sent que Ale­ma­nya –que està molt pre­o­cu­pada pel bon fun­ci­o­na­ment ins­ti­tu­ci­o­nal i finan­cer de la Unió Euro­pea– és més aviat reti­cent a la idea de nous estats euro­peus. Perquè Ale­ma­nya enten­gui la recla­mació d'inde­pendència de Cata­lu­nya caldrà molta infor­mació i sobre­tot actuar amb molta raci­o­na­li­tat i molta seri­o­si­tat. Que, per altra banda, ja és la norma que el mateix pre­si­dent Mas reclama, i prac­tica. I caldrà que el poble de Cata­lu­nya pugui mani­fes­tar que la idea de l'Estat propi té un gran suport popu­lar. Amb mani­fes­ta­ci­ons ja ho ha fet. Ara ha ho ha de poder fer a través d'una con­sulta.

Per tant, és posi­tiu que la publi­cació de la fun­dació Fri­e­drich Ebert del mes de maig fes, tex­tu­al­ment, dues afir­ma­ci­ons com aques­tes.

Una: «El movi­ment inde­pen­den­tista català no invoca raons ètni­ques, ben al con­trari». És a dir, valora el que sem­pre hem dit, «que Cata­lu­nya no és una nació ètnica, ni pretén ser-ho. És una nació de llen­gua i cul­tura, amb vocació de cohesió i con­vivència».

La segona: «El movi­ment inde­pen­den­tista català és inten­sa­ment pro euro­peu». És a dir, defensa de la iden­ti­tat però res a veure amb grups popu­lis­tes o anti immi­gració. Som un país amb forta volun­tat inte­gra­dora i fon­da­ment euro­pe­ista.

Més dubi­ta­tiva és la res­posta de la revista a la pre­gunta «Kata­lo­nien: Geld oder Iden­titât»? Cata­lu­nya: Diners o iden­ti­tat? De fet for­mula la pre­gunta però no la con­testa. No opina.

A això hi hem donat sem­pre una res­posta ben arti­cu­lada. La base de la nos­tra nació és iden­titària. Són la llen­gua, la cul­tura, la nos­tra memòria històrica, el nos­tre relat. Que inclou la nos­tra vocació d'inte­gració de la gent que viu a Cata­lu­nya. O sia que la llen­gua, la cul­tura i la capa­ci­tat d'inte­gració –i per tant, també un bon fun­ci­o­na­ment de l'ascen­sor social– són ele­ments bàsics i prin­ci­pals del naci­o­na­lisme català. Per això actu­al­ment un dels con­flic­tes més forts de Cata­lu­nya amb el Govern espa­nyol és la nova Llei d'Ense­nya­ment que volen impo­sar. La Llei Wert.

Diners? També això és objecte de rei­vin­di­cació cata­lana. Per dos motius. Pri­mer, perquè la política social i cul­tu­ral que el pro­jecte inte­gra­dor com­porta ha de dis­po­sar dels recur­sos neces­sa­ris per a cons­truir un bon estat del benes­tar. Segon, perquè això i en gene­ral tot el desen­vo­lu­pa­ment català és molt fre­nat per un dèficit del 8% en la relació econòmica entre Cata­lu­nya i el con­junt de l'Estat. Un per­cen­tatge molt alt, que els ale­manys poden enten­dre bé, perquè a Ale­ma­nya també hi ha Länder que són Geld­ge­ber o que són Gold­neh­mer (dona­dors o recep­tors de diners) i en cap cas, de molt, s'arriba a dèficits com el de Cata­lu­nya.

O sia que en l'aspecte econòmic, en la seva relació amb Espa­nya, Cata­lu­nya ha d'evi­tar dos perills: que el tracte econòmic no freni el seu desen­vo­lu­pa­ment i que no afecti nega­ti­va­ment el seu benes­tar i la seva cohesió social. Però això no treu que la defensa de la iden­ti­tat –i espe­ci­al­ment de la llen­gua, de la cul­tura i de les ins­ti­tu­ci­ons– segueixi essent una pri­o­ri­tat. Si durant els segles de total inde­fensió política, Cata­lu­nya no hagués con­ser­vat la llen­gua i la cul­tura no hau­ria pogut renéixer en el segle XX i ara mateix amb la força que ho ha fet.

Tots els pobles, totes les naci­ons, neces­si­ten tenir iden­ti­tat i recur­sos econòmics. I ins­ti­tu­ci­ons. És el cas d'Ale­ma­nya. També el de Cata­lu­nya.