Política

anàlisi

Un pont que trontolla

El govern espanyol i el PSOE es mantenen expectants davant d'un eventual pas enrere de Duran i Lleida

Per molts diri­gents espa­nyols, Josep Antoni Duran i Lleida és un dels prin­ci­pals inter­lo­cu­tors que Madrid té amb CiU i un even­tual pas enrere del secre­tari gene­ral supo­sa­ria dina­mi­tar un dels pocs ponts de diàleg que es man­te­nen dem­peus. Es per això que la infor­mació sobre una hipotètica rup­tura entre Unió i CDC negui­teja a polítics esta­tals, si bé tot­hom pro­cura mos­trar la màxima cau­tela a l'espera que sigui el mateix Duran qui faci públics els seus plans. Així que el pri­mer impacte ha estat el de fer-li arri­bar llo­an­ces o bé man­te­nir un silenci expec­tant, no fos cas que tot ple­gat quedés en la reflexió en veu alta que apun­tava Joana Ortega. Així, men­tre el PSOE, a través del secre­tari d'orga­nit­zació, Óscar López, des­ta­cava el caràcter dia­lo­gant de Duran i inci­dia que cal tenir-lo com a “aliat”, des del PP el pre­si­dent del Congrés, Jesús Posada –una veu que sovint va per lliure– va qua­li­fi­car de “cop dur” la pos­si­bi­li­tat que deixés de ser por­ta­veu de CiU. Per això enco­rat­java Artur Mas a “refle­xi­o­nar seri­o­sa­ment” sobre què és el que està pas­sant perquè Duran es plan­tegi ple­gar.

Des de l'exe­cu­tiu espa­nyol, en canvi, és on es fa més evi­dent aquesta estratègia de dei­xar pas­sar les hores tot espe­rant que Duran es pro­nunciï, men­tre alguns minis­tres com Alberto Ruiz Gallardón o diri­gents des­ta­cats com ara Miguel Ángel Arias Cañete pro­cu­ren anar posant el dit a l'ull en la qüestió de l'abs­tenció de CiU en l'abdi­cació, un dels ele­ments que hau­rien aca­bat de tibar la corda. En tot cas, el que al PP li va bé a Madrid: el des­gast del procés sobi­ra­nista, quan es tras­llada a un esce­nari elec­to­ral català, la rup­tura ja no li sem­bla tan bona.

Al llarg dels dar­rers dos anys, Duran ha man­tin­gut unes rela­ci­ons més o menys fluïdes amb la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría i altres mem­bres del govern de Mari­ano Rajoy, els quals, això sí, sovint han pro­cu­rat treure suc de les diferències entre el líder d'Unió i Mas. Els con­tac­tes no han donat els fruits desit­jats, en el benentès que l'exe­cu­tiu popu­lar no mou ni una engruna el full de ruta que tanca la porta a la con­sulta, alhora que Rajoy tam­poc no s'ha estat de menys­te­nir públi­ca­ment qual­se­vol pro­posta per obrir un procés que pro­curi un “millor encaix” de Cata­lu­nya. Tot el con­trari, l'afany recen­tra­lit­za­dor que exhi­bei­xen els acords del Con­sell de Minis­tres ha fet que Duran s'hagi lamen­tat d'aquesta acti­tud més d'una vegada.

A la banda soci­a­lista, el número dos de CiU sem­pre ha tro­bat més recep­ti­vi­tat en el que s'ano­mena la ter­cera via. Una posició que ja es veurà cap a un vira davant l'immi­nent adéu d'Alfredo Pérez Rubal­caba. Duran i el líder del PSOE han pro­cu­rat exhi­bir sin­to­nia en assump­tes bàsics i no han ama­gat les seves tro­ba­des al Congrés per explo­rar camins alter­na­tius a una even­tual decla­ració d'inde­pendència. Tot i així, el marge que ofe­reix el PSOE sem­pre ha estat molt limi­tat: una tímida reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. El topall con­ti­nua sent el seu no sense mati­sos al dret a deci­dir dels cata­lans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia