Comunicat de Jordi Pujol

Davant de les infor­ma­ci­ons apa­re­gu­des des de fa quasi dos anys al vol­tant dels mem­bres de la meva família més directa i de les insi­nu­a­ci­ons escri­tes sobre l'ori­gen dels seus mit­jans econòmics, em veig en l'obli­gació de posar de mani­fest els següents extrems:

– El meu pare, en Flo­renci Pujol i Bru­gat, va dis­po­sar com a dar­rera volun­tat específica que uns diners situ­ats a l'estran­ger –dife­rents dels com­pre­sos en el seu tes­ta­ment–, ren­di­ment d'una acti­vi­tat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comen­tat, i que no esta­ven regu­la­rit­zats en el moment de la seva mort, el setem­bre del 1980, fos­sin des­ti­nats als meus set fills i a la meva esposa, ja que ell con­si­de­rava errònia i d'incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l'acti­vi­tat econòmica. I encara més, perquè, havent vis­cut de prop l'època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia pas­sar, i encara més del que li podia pas­sar, a un polític molt com­promès.

– La sob­tada mort del meu pare va tenir lloc a escas­sa­ment cinc mesos de la meva presa de pos­sessió com a pre­si­dent.

– En aquell moment, la mino­ria d'edat de la pràctica tota­li­tat dels meus fills em con­ver­tia en res­pon­sa­ble legal de qual­se­vol decisió, i mal­grat que la meva consciència i el meu càrrec m'empe­nyien a rebut­jar aquesta herència, la dar­rera volun­tat del meu pare, jun­ta­ment amb la seva opinió i els dub­tes sobre la meva opció vital per la política pesa­ven encara més, i final­ment vaig deci­dir encar­re­gar la seva gestió i regu­la­rit­zació a una per­sona de màxima con­fiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arri­bats a la majo­ria d'edat tots els meus fills, es va deci­dir que aquesta per­sona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error ori­gi­nal va con­ta­mi­nar direc­ta­ment els meus set fills i la meva esposa.

– Lamen­ta­ble­ment, no es va tro­bar mai el moment adi­ent per regu­la­rit­zar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de per­so­nes que esta­ven en una situ­ació simi­lar en tres oca­si­ons excep­ci­o­nals al llarg de més de trenta anys de vigència de l'actual sis­tema tri­bu­tari.

– Final­ment ha hagut de ser en aquests dar­rers dies que els mem­bres de la meva família han regu­la­rit­zat aquesta herència, amb les con­seqüències del nou marc legal apro­vat per incen­ti­var la dar­rera regu­la­rit­zació excep­ci­o­nal del novem­bre del 2012 i per pena­lit­zar extre­ma­da­ment les regu­la­rit­za­ci­ons poste­ri­ors.

– Dels fets des­crits i de totes les seves con­seqüències en sóc l'únic res­pon­sa­ble, i vull mani­fes­tar-ho de manera pública, amb el meu com­promís abso­lut de com­parèixer davant les auto­ri­tats tri­butàries, o, si s'escau, davant les instàncies judi­ci­als, per acre­di­tar aquests fets i d'aquesta manera posar fi a les insi­nu­a­ci­ons i els comen­ta­ris.

– Exposo tot això amb molt de dolor, pel que sig­ni­fica per a la meva família i per a mi mateix, però sobre­tot pel que pot sig­ni­fi­car per a tanta gent de bona volun­tat que poden sen­tir-se dece­buts en la seva con­fiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen des­triar les falles d'una per­sona –per molt sig­ni­fi­ca­tiva que hagi estat– i que aquesta decla­ració sigui repa­ra­dora en el que sigui pos­si­ble del mal i d'expi­ació per a mi mateix.