Pujol: desterrament polític

Punt i final a la vida política de Jordi Pujol. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va anun­ciar ahir la renúncia de l'expre­si­dent a les prer­ro­ga­ti­ves ins­ti­tu­ci­o­nals i als seus càrrecs de par­tit i de fede­ració. En una com­pa­rei­xença d'urgència a la gale­ria gòtica del Palau de la Gene­ra­li­tat, Mas va comu­ni­car els acords arri­bats amb Pujol després de la con­fessió de diven­dres de qui va ser pre­si­dent de la màxima ins­ti­tució del país durant 23 anys, i segons la qual va tenir durant 34 anys diners sense regu­la­rit­zar a l'estran­ger pro­vi­nents d'una herència paterna no decla­rada. El propòsit de Mas: dei­xar anar el llast del defrau­da­dor fis­cal, que no del lle­gat polític del cons­truc­tor de la Gene­ra­li­tat autonòmica. La con­creció: el des­ter­ra­ment polític. El líder con­ver­gent inten­tava pre­ve­nir l'extensió de la gan­grena al par­tit i la ins­ti­tució en ple procés sobi­ra­nista amb l'ampu­tació radi­cal.

Pujol renun­cia a l'ofi­cina del pas­seig de Gràcia i a la pensió de jubi­lació vitalícia que li cor­res­pon com a expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat segons la llei (equi­va­lent al 60% de la retri­bució men­sual del pre­si­dent). No farà ús del trac­ta­ment de “molt hono­ra­ble senyor”. Ni assis­tirà més a les reu­ni­ons de la direcció de CDC ni de CiU com a pre­si­dent fun­da­dor. En un comu­ni­cat, la Con­vergència que Josep Rull intenta coman­dar cap a una refun­dació catàrtica es va mos­trar con­vençuda que “el gest per­so­nal del pre­si­dent Jordi Pujol enfor­tirà el pro­jecte del par­tit que ell va fun­dar.” L'alcalde de Bar­ce­lona, Xavier Trias, va avançar que li dema­narà que torni la meda­lla d'or de la ciu­tat, amb el sever con­ven­ci­ment que Pujol hau­ria de “des­a­parèixer”.

La pressió con­ver­gent i de l'opo­sició per la presa de deci­si­ons polítiques per l'afer era irre­fre­na­ble. Mas es va reu­nir ahir amb el con­sell exe­cu­tiu, els va comu­ni­car la decisió, i després va con­vo­car la premsa. Dilluns a la nit, segons va rela­tar Mas, es va reu­nir amb Pujol i van acor­dar la renúncia de tots els pri­vi­le­gis de l'expre­si­dent i els càrrecs honorífics de par­tit i de fede­ració. El comitè de direcció con­ver­gent ja s'havia con­ju­rat al matí en la neces­si­tat de tren­car els lli­gams orgànics i polítics amb l'expre­si­dent, men­tre es mul­ti­pli­ca­ven les exigències de l'opo­sició per a la presa de mesu­res polítiques.

Tot i que els pri­mers indi­cis de movi­ments de diners a Andorra es van publi­car a El Mundo fa 15 dies, Mas va asse­gu­rar que no en va tenir notícia fins diven­dres pel mateix Pujol. A les 8 del matí l'expre­si­dent es va reu­nir amb Mas al car­rer Còrsega per abor­dar la situ­ació. Pujol va posar els seus càrrecs i atri­bu­ci­ons a dis­po­sició. Fal­tava mitja hora perquè es reunís la per­ma­nent de CDC i tot seguit l'exe­cu­tiva. Mas comu­ni­cava en els òrgans de direcció la com­po­sició del nou comitè de direcció del par­tit després de la dimissió defi­ni­tiva d'Oriol Pujol com a secre­tari gene­ral. A la tarda, l'advo­cat de Pujol va reme­tre el comu­ni­cat de la con­fessió a la premsa.

Mas no va ama­gar el seu “gran dolor per­so­nal” però va valo­rar la pre­dis­po­sició de Pujol de voler “seguir aju­dant” després d'haver “tre­ba­llat tota la vida pel seu país”, més enllà “de les falles i els errors” faci­li­tant la seva reti­rada pública per pro­duir el “menor per­ju­dici”. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va adme­tre que aquesta decisió és la que més l'ha “col­pit” al llarg de la seva tra­jectòria. “Pujol és el meu pare polític. El dolor és molt gran, immens. Sento molta pena i també com­passió”, va asse­gu­rar. El mis­satge que volia trans­me­tre era inequívoc: “El país passa per davant de qual­se­vol per­sona per relle­vant i impor­tant que aquesta sigui.” La lliçó del cas Pujol, segons Mas, és que la prèdica de l'exem­ple val per a l'expre­si­dent “i val per a tot­hom” en el futur.

En la vigília de la reunió d'avui amb Mari­ano Rajoy, Mas va des­vin­cu­lar el cas Pujol del procés sobi­ra­nista. Va al·legar que “el país va enda­vant” amb els seus “actius” i té un “full de ruta defi­nit” supor­tat per la ciu­ta­da­nia. “Hem d'afe­gir una ener­gia reno­vada”, va mani­fes­tar.

En un dia com el d'ahir va rea­parèixer Josep Antoni Duran Lleida. El dimis­si­o­nari secre­tari gene­ral de CiU va expli­car a Twit­ter que havia visi­tat un men­ja­dor social i es va mos­trar “dis­po­sat en cos i ànima” a dedi­car temps per rege­ne­rar el cen­trisme polític des d'Unió.