Defensar el 9-N entre tastets

És la una del mig­dia i el Palau de Fires de Girona es comença a omplir de gent per la fira degus­tació Fira­tast. El nos­tre objec­tiu és que, entre tast i tast, ens par­lin de la con­sulta. Pre­gun­tem a una pare­lla asse­guda en una taula i la res­posta és de cara de paciència i un “Sí, ja van tru­car ahir els de l'ANC...” En insis­tir-los que és per a un repor­tatge d'El Punt Avui acce­dei­xen a res­pon­dre i aca­ben expli­cant que són de Cam­pro­don i que s'han arri­bat fins a Girona pel Fira­tast, però sobre­tot per veure el nét, que s'asseu amb ells. Diuen que són par­ti­da­ris de la con­sulta i de votar sí i sí a la inde­pendència. Però en aquest moment veuen “molt negre” que es voti el 9-N. I no són els únics. En Segi­mon, de Girona, que ama­ble­ment deixa clar que té pressa per dinar, resu­meix: “El 9-N? Ho veig mala­ment per votar. Hem de pres­si­o­nar, però no hem de tras­pas­sar la llei. Jo votaré sí i sí.” El dei­xem men­jar tran­quil.

A l'entrada del recinte hi ha un grup de dones de mit­jana edat molt engres­ca­des i les atu­rem. “Que els podem pre­gun­tar per la con­sulta?”. La majo­ria ens esqui­ven, i dues d'elles ens diuen que “ui, ui, ui”, que ja for­men part de l'ANC i mar­xen amb cara de pressa. Bé, con­ti­nuem i tro­bem en Jordi, de Girona, que és allà amb la seva família com­prant tiquets per dinar i que duu la samar­reta del Barça amb la senyera. Diu que vol votar, però que cal “fer'ho ben fet” i que “la deso­bediència només s'ha de fer fins a cert punt”. En canvi, l'Albert i la Clara, de la parada de frank­furts Dekikat's apos­ten fer­ma­ment per la deso­bediència. “Hem de votar encara que sigui anant a les armes. A les bar­ri­ca­des! El govern espa­nyol és retrògrad, curt de mires i fatxa”, defen­sen. I aca­ben amb el crit: “Visca el movi­ment de la terra!”. Igual de crítica amb el govern espa­nyol s'expressa la Rosa, de Girona, que és dar­rere la barra d'un dels bars. “El govern espa­nyol és una màquina de fer inde­pen­den­tis­tes. Sem­blen una paròdia, i qui ha fet el càsting de per­so­nat­ges s'hi ha lluït”, diu. Vol pen­sar que vota­rem d'aquí a un mes, tot i que admet que és “difícil”. Diu que està pre­o­cu­pada per la “decepció” que podria supo­sar no poder deci­dir.

La Júlia és a taula dinant amb els seus dos fills. Han vin­gut a par­ti­ci­par en un con­curs de pas­tis­sos però els seus han estat els únics par­ti­ci­pants. Igual­ment, estan con­tents del resul­tat! La Júlia amb la mateixa empenta defensa que no es podrà atu­rar la volun­tat d'un poble. És favo­ra­ble al doble sí. Una mica més enllà, a la haima que hi ha ins­tal·lada al Palau de Fires, tro­bem un grup fent un mos. Són com­panys de feina i un d'ells –d'ori­gen mar­roquí– diu que vol votar i que té clar que a la pri­mera pre­gunta votarà sí, però dubta a la segona. En canvi, la seva com­pa­nya creu que no es podrà votar el 9-N, tot i que ella vol­dria poder dir sí a la inde­pendència del país. També en Mar­tirià, de Banyo­les, creu que cal des­en­ca­llar la situ­ació i no allar­gar el procés. I hi afe­geix que amb unes ple­bis­citàries es “per­dria carbó”.

Després d'una hora i escaig pre­gun­tant i amb el Fira­tast ja ple de visi­tants, la con­clusió és que la majo­ria de giro­nins a qui pre­gun­tem coin­ci­dei­xen que hi ha d'haver con­sulta, si pot ser el 9-N. N'hi ha que ho defen­sa­rien sem­pre dins la lega­li­tat i n'hi ha que fins i tot amb les armes. “Poble armat, poble res­pec­tat”, diuen. Però cal que els cata­lans opi­nem, en això tot­hom hi està d'acord. Hi ha més coin­cidències. A l'hora de dinar tot­hom està més pen­dent de quin plat triarà que no de par­lar del procés. I és que amb l'arròs amb carn de can­gur i bolets, els vins i caves, les pas­tes i el te mar­ro­quins, les tru­fes de xoco­lata i rata­fia de Santa Coloma de Far­ners... un no sabia com admi­nis­trar els tiquets de degus­tació. Tot i això, gai­rebé tot­hom està dis­po­sat a con­ce­dir un minu­tet. Això sí, ens tro­bem que no tot­hom vol que el seu nom surti al diari; i de sor­tir a la foto, ni par­lar-ne. Per sort de la peri­o­dista, sem­pre hi ha excep­ci­ons.