Cal un torsimany...

Rai­mon va dedi­car a l'escul­tor Andreu Alfaro la cançó Tor­si­many de metall. “Andreu, amic, tor­si­many de metalls d'on ha vin­gut la força i la vida que retro­bem en la teva escul­tura.” Un tor­si­many era un tra­duc­tor que ser­via d'inter­me­di­ari entre per­so­nes de llengües dife­rents. Era una per­sona capaç de trans­me­tre les idees d'una llen­gua de manera oral a una altra sense tra­duir lite­ral­ment.

Amb permís de Rai­mon i de l'escul­tor Andreu Alfaro. Quan Joan Rigol va accep­tar pre­si­dir el Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir, vaig escriure en aquest diari que era el tor­si­many del procés a Cata­lu­nya. Bona feina, la de Rigol, a l'hora de posar d'acord des d'alguna patro­nal cata­lana fins a la Unió de Page­sos i els par­tits polítics pro con­sulta amb el govern.

Ha pas­sat el 9-N i ara cal més que mai la figura del tor­si­many. Una àmplia majo­ria de CiU no vol avançar elec­ci­ons. Creu que el millor termòmetre seran les muni­ci­pals i que ara cal lliu­rar el pres­su­post al Par­la­ment perquè l'aprovi abans de final d'any. Fer retocs de con­se­llers, pre­pa­rar les muni­ci­pals i tre­ba­llar en les ano­me­na­des estruc­tu­res d'estat de cara a una pos­si­ble inde­pendència. ERC demana elec­ci­ons avançades i la decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. Per tant, cal que algú faci d'inter­me­di­ari entre els dos par­tits que des de tota la vida es miren amb recel i de reüll mal­grat les amis­tats en l'època d'Heri­bert Bar­rera i les desa­mis­tats en les eta­pes del tri­par­tit.

També cal bus­car un tor­si­many per obrir el diàleg entre el govern català i l'espa­nyol. La Gene­ra­li­tat té les arques ofe­ga­des. Fonts de la con­se­lle­ria d'Eco­no­mia indi­quen que només hi ha diners a la caixa fins al mes de març i que la situ­ació és d'una forta peri­llo­si­tat per al dia a dia finan­cer de la Gene­ra­li­tat.