Partit d'anada nul

Ahir tota l'atenció mediàtica i dels afi­ci­o­nats del fut­bol es va cen­trar en el par­tit d'anada de la semi­fi­nals de Cham­pi­ons entre el Barça i el Bayern. L'enèsim matx del segle i sal­pe­brat pel retorn al Camp Nou del fill pròdig, Pep Guar­di­ola. Una pri­mera part d'una bata­lla que es resoldrà la set­mana vinent en la tor­nada a Ale­ma­nya. Al Par­la­ment es va viure un altre par­tit d'anada, con­cre­ta­ment el de la llei elec­to­ral, que va superar el pri­mer tràmit. El resul­tat defi­ni­tiu se sabrà d'aquí a un parell de mesos, tot i que si no can­vien molt les coses, no hi haurà cap gua­nya­dor. Serà un matx nul perquè no hi ha con­sens per asso­lir els dos terços que es neces­si­ten per apro­var la nor­ma­tiva i el nou sis­tema de repar­ti­ment entre vots i escons. Tot apunta, per tant, que el pro­jecte està abo­cat al fracàs.

Després de 35 anys, el ple va deba­tre per pri­mer cop una pro­posta de llei elec­to­ral. Una pro­posta escapçada, perquè no hi havia el model elec­to­ral, però al cap i a la fi una pro­posta en què es par­lava de mesu­res de trans­parència o rege­ne­ració democràtica. Algú, fins i tot, pen­sava que era un dia trans­cen­den­tal en la història de la política cata­lana. El dipu­tat Roger Tor­rent, d'ERC, va aler­tar els seus com­panys que les pro­pe­res set­ma­nes, quan es deci­deixi si es pot apro­var o no la norma, el Par­la­ment s'hi jugarà la “dig­ni­tat” i el “pres­tigi”. Però no tot­hom ho devia enten­dre així, perquè durant el debat l'hemi­ci­cle estava mig buit i el focus d'interès se cen­trava en l'enèsim atemp­tat de José Igna­cio Wert con­tra el model esco­lar català i la reunió que man­te­nia en aquells moments la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, amb els grups par­la­men­ta­ris per inten­tar pac­tar una con­tra­o­fen­siva.

A l'hora de les inter­ven­ci­ons, tot­hom va anar una mica a la seva, perquè va exhi­bir el seu sis­tema elec­to­ral com el millor. Que si l'ale­many, que si l'holandès, que si el pro­po­sat per una comissió d'experts l'any 2007, que si un max-mix d'aquests sis­te­mes, etcètera... Això sí, CiU, ERC i ICV-EUiA ja han pac­tat que, si no hi ha una entesa final, s'adap­ta­ran a la Loreg i impul­sa­ran llis­tes des­blo­que­ja­des. La dipu­tada no ads­crita, Marina Geli, s'hi podria afe­gir, però encara fal­ta­rien dos vots per arri­bar als 90. El PSC s'hi nega en rodó, encara que CiU i ERC no des­car­ten temp­tar alguns noms soci­a­lis­tes que ja han tren­cat la dis­ci­plina de vot en aquest man­dat, com ara Núria Ven­tura o Rocío Martínez Sam­pere.

Però no només el fut­bol va ser pro­ta­go­nista. El bàsquet també va irrom­ple en el ple. Lluís Coro­mi­nas (CiU) va expli­car que quan ell jugava, el seu equip va dema­nar un temps mort i van pac­tar una jugada. Però un com­pany seu, en Jaume, es va equi­vo­car i va anar a ano­tar a la cis­te­lla pròpia. “Jaume!”, recorda Coro­mi­nas que li va etzi­bar... Exac­ta­ment el mateix que ahir, com va reconèixer el dipu­tat, també volia escri­das­sar Jaume Bosch (ICV), després que els eco­so­ci­a­lis­tes hagues­sin pre­sen­tat una esmena quan s'havia acor­dat un text con­junt.