Política

Tan a prop i tan lluny

El recompte únic nacional per traduir tots o una part dels vots en escons, principal discrepància en les propostes de sistema electoral de cada partit

CiU i ERC no ho accepten perquè un territori no triaria els seus candidats, i proposen fórmules mixtes

PSC, PP i C's voten a favor del model holandès d'ICV, i també la CUP s'hi obre

Tan a prop i tan lluny. El debat a la tota­li­tat, ahir, de la llei elec­to­ral al ple del Par­la­ment va cons­ta­tar un cert acos­ta­ment en les posi­ci­ons dis­tants que històrica­ment sos­te­nen els par­tits sobre la mare dels ous, i alhora gran escull, que és el sis­tema d'elecció dels dipu­tats, però va evi­den­ciar les nota­bles diferències que encara sepa­ren les seves pro­pos­tes. I és que l'Esta­tut demana que es garan­teixi la pro­por­ci­o­na­li­tat del vot i la repre­sen­tació ter­ri­to­rial, fac­tors ja prou com­pli­cats de com­bi­nar... sense comp­tar que s'hi s'afe­gei­xen interes­sos de par­tit con­tra­po­sats.

La prin­ci­pal dis­crepància rau en la pos­si­bi­li­tat que el recompte, ja sigui per assig­nar una part o el total dels dipu­tats, es faci com si Cata­lu­nya fos una cir­cums­cripció única, o se segueixi fent per ter­ri­to­ris, ja siguin les demar­ca­ci­ons actu­als o les vegue­ries. Cinc grups –tots tret de CiU i ERC– esta­rien dis­po­sats a accep­tar, amb diver­sos mati­sos, una fórmula basada en el sis­tema holandès que ha posat sobre la taula ICV. És a dir, una assig­nació prèvia de dipu­tats als ter­ri­to­ris que hi pre­servi el major pes que tenen ara, però un recompte glo­bal dels vots per tra­duir-los en escons per par­tit, que a par­tir d'aquí nome­na­ria els seus dipu­tats tenint en compte els que ha d'assig­nar a cada ter­ri­tori. ICV, això sí, s'obre a tenir dipu­tats específics per a l'Aran i la Cata­lu­nya exte­rior.

CiU i ERC es neguen en rodó al model perquè podria fer que par­tits sense cap tra­dició ni suport en unes comar­ques aca­bin tenint algun dipu­tat que en pro­vin­gui a fer les assig­na­ci­ons. “El que no podem adme­tre és que la gent del ter­ri­tori no escu­lli els seus pro­pis dipu­tats; que el per­cen­tatge de tot Cata­lu­nya s'apli­qui per després fer anar els dipu­tats d'un cantó a l'altre és una trampa”, resu­mia el con­ver­gent Lluís Coro­mi­nas, que advoca per tro­bar sis­te­mes inter­me­dis que millo­rin la pro­por­ci­o­na­li­tat. CiU pro­posa un sis­tema ale­many de doble vot. Una part (54 dipu­tats) s'esco­lli­rien de la divisió del país en 54 dis­tric­tes uni­no­mi­nals (cada un vota­ria els seus can­di­dats, i només sor­ti­ria ele­git el gua­nya­dor). L'altra part (81 dipu­tats) es dis­tri­bui­ria pro­por­ci­o­nal­ment per províncies (el PSC li retreia que no pro­posi vegue­ries), i es tri­a­rien segons el sis­tema actual, és a dir, amb recomp­tes ter­ri­to­ri­als.

També el PSC i el PP han defen­sat com a pri­mera opció un model ale­many (amb 58 i 35 dipu­tats uni­no­mi­nals, res­pec­ti­va­ment), si bé ahir els soci­a­lis­tes es van mos­trar per pri­mer cop dis­po­sats a renun­ciar-hi i s'acos­ta­ven al model d'ICV, amb l'únic canvi de províncies per vegue­ries. També el PP es mos­trava dis­po­sat a renun­ciar al seu, i votava les pro­pos­tes d'ICV i el PSC, accep­tant fins i tot així la divisió en vegue­ries, igual que va fer C's. Pel seu cantó, la CUP con­tra­pro­po­sava un sis­tema mixt, amb 90 escons dis­tribuïts i esco­llits per vegue­ries, i 45 més segons un recompte únic naci­o­nal. El que els separa a tots ple­gats de CiU encara és si la dis­tri­bució dels escons res­tants es fa segons un recompte únic o bé per demar­cació. ERC es va limi­tar a reme­tre's a la pro­posta que una comissió d'experts desig­nada pels par­tits va for­mu­lar el 2007, que asse­gura un mínim de dipu­tats a cada vegue­ria, i admet que Bar­ce­lona en pugui tenir més dels 85 actu­als, si bé segueix esti­pu­lant que la tra­ducció dels vots en escons es faci segons un recompte per ter­ri­to­ris, i no pas naci­o­nal.

Dit això, hi ha un acord a les comis­si­ons prèvies entre CiU, ERC, ICV i la CUP, a més de Marina Geli, per apro­var una llei elec­to­ral que man­tin­gui el sis­tema actual però incor­pori totes les altres modi­fi­ca­ci­ons que ja han con­sen­suat els par­tits, com la cre­ació d'una sin­di­ca­tura elec­to­ral, la tra­mesa única de pape­re­tes, la intro­ducció del vot anti­ci­pat o l'eli­mi­nació dels blocs infor­ma­tius. Però per obte­nir la majo­ria qua­li­fi­cada de dos terços que cal per apro­var la reforma calen igual­ment dos dipu­tats més, 90. Els par­tits entra­ran ara en una nova fase de con­ver­ses. El desen­llaç, al juliol.

Una llei espanyola.
El sistema electoral català és ara el que disposa la llei orgànica de règim electoral general, adoptada en una disposició transitòria de l'Estatut del 1979, que assigna 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida amb recomptes separats. La fórmula discrimina a favor dels territoris menys poblats, però la majoria de comunitats (totes ja en tenen) han fet llei pròpia adoptant la Loreg, i un estudi recent situa el català com el 5è model més proporcional d'Europa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia