Secrets d'estat

La sala plena i un debat tens van mar­car una vet­llada en què el públic va aplau­dir les inter­ven­ci­ons d'uns can­di­dats que s'havien estu­diat els papers i que volien reba­tre amb dades les argu­men­ta­ci­ons dels con­trin­cants. Tot anava sobre el guió pre­vist i els camins mar­cats pel mode­ra­dor, Josep Bor­rell, fins que a tocar del final Josep Casa­dellà va pre­gun­tar a Pere Espi­net sobre el míting fet pel seu grup diu­menge pas­sat, en el qual el can­di­dat de PAU va dei­xar entre­veure que en les llis­tes de l'opo­sició s'ama­ga­ven cognoms direc­ta­ment lli­gats amb el pas­sat fran­quista. L'afir­mació va pro­vo­car un sen­ti­ment com­pli­cat, a mig camí entre l'estu­pe­facció i la hila­ri­tat. Astrid va apun­tar que Pere Espi­net pot­ser ho deia perquè el segon de la seva llista es diu Antoni de nom i Franco de cognom, però l'al·ludit, després de con­tes­tar amb un llarg dis­curs vigorós, va aca­bar amb una frase que podria pas­sar a l'anto­lo­gia dels debats: “Els secrets d'estat són secrets d'estat.”