Creix el suport dels ajuntaments gironins a les consultes per la independència

Paral·lelament s'han anat constituint a moltes comarques les plataformes cíviques que les volen impulsar

Contrària­ment al que va vati­ci­nar el pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, després de la con­sulta inde­pen­den­tista que es va dur a terme a Arenys el 13 de setem­bre, l'efecte crida, con­tagi o dominó, com es vul­gui dir, s'ha produït. Els plens dels ajun­ta­ments del país s'estan pro­nun­ci­ant sobre les con­sul­tes popu­lars, a través de moci­ons, i una gran majo­ria les apro­ven, donant-hi suport, però sense poder-les orga­nit­zar per no anar en con­tra de la legis­lació actual. Alguns alcal­des, fins i tot, han mani­fes­tat ober­ta­ment l'opció de cedir locals públics perquè es puguin fer.

També és cert que hi ha hagut una mino­ria de ple­na­ris giro­nins que han rebut­jat donar suport a les con­sul­tes, com, per exem­ple, el de Roses i Sant Joan de les Aba­des­ses. En el pri­mer d'aquests muni­ci­pis, el ple va tom­bar la moció d'ERC i, en canvi, els tres grups al govern, PSC, Grup Inde­pen­dent per Roses i PP, van fer-ne pros­pe­rar una altra a favor de les con­sul­tes popu­lars sense fer referència al con­tin­gut. Es va apro­var amb l'abs­tenció d'ICV i amb els vots favo­ra­bles d'ERC i CiU. A Sant Joan de les Aba­des­ses, la moció pre­sen­tada per ERC, a l'opo­sició, va que­dar sobre la taula, perquè l'equip de govern del PSC volia con­sen­suar-ne el con­tin­gut.

En el cas dels con­sis­to­ris que han donat suport a la moció, des­taca el cas de Vila­da­mat, en què l'equip de govern tri­par­tit ha tin­gut lli­ber­tat de vot. La UDM hi ha votat a favor i PSC i ICV s'han abs­tin­gut. De fet, tot aquest movi­ment de suport o de rebuig ins­ti­tu­ci­o­nal a les con­sul­tes popu­lars per la inde­pendència no ha fet res més que començar. Són molts els ajun­ta­ments que durant les pro­pe­res set­ma­nes duran al debat del ple­nari moci­ons simi­lars. Sense anar més lluny, el de Llançà i Girona seran dels pro­pers a trac­tar el tema.

Moviment social

Paral·lelament, al pronunciament dels plens sobre les consultes populars per la independència, la societat civil s'està organitzant en forma de plataformes arreu del país. A les comarques gironines, de moment, ja s'han constituït les plataformes del Pla de l'Estany i la Garrotxa. A més, Òmnium Cultural ha anunciat que, on no n'hi hagi, les impulsarà directament com ara en el cas de l'Alt Empordà. De moment, la del Pla de l'Estany pretén promoure mocions als onze ajuntaments de la comarca, que amb tota probabilitat prosperaran perquè tots estan governats per CiU, ERC o grups independents afins. Cal destacar que a Banyoles CiU governa amb el PSC. Les dates de la consulta són ara per ara objecte de debat. S'ha deixat de banda el 6 de desembre, dia de la constitució espanyola, i es proposen el 12 de desembre o el 28 de febrer i el 25 d'abril de l'any vinent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.