“Vull que Montcada recuperi l'autoestima”

El pacte de govern hau­ria estat més com­pli­cat. Una cosa és gover­nar amb 10 i una altra amb una mino­ria exi­gua.

Van ser elec­ci­ons com­pli­ca­des, en efecte. Amb una cam­pa­nya molt dura. El vot es va dis­per­sar, es va ato­mit­zar. La con­clusió? Que la gent volia canvi. Volia obli­gar-nos a recu­pe­rar l'essència de la política en si, que és el pacte, l'acord. Penso que ja s'ha aca­bat l'època del corró, la de les majo­ries abso­lu­tes. Els vots han cons­truït una con­fi­gu­ració que ens obliga al pacte.

Després de les elec­ci­ons, la gent estava negui­tosa. Comen­tava al car­rer que posar-se d'acord seria difícil i com­pli­cat. Bé: Mont­cada ha estat un dels muni­ci­pis on més ràpid es va tan­car el car­tipàs. Ens hi vam posar d'acord. És cert que entre les tres for­ma­ci­ons hi ha trets dife­ren­ci­als, però anem en bloc en el gruix de polítiques soci­als, trans­parència, de com volem por­tar l'Ajun­ta­ment i què volem fer al poble. Aquí no hi ha dis­cor­dan­ces. Hi ha com­pli­ca­ci­ons, però la política, insis­teixo, és això: asseure's, par­lar i pac­tar.

Això és enri­qui­dor. Pro­ble­mes? Només d'espai, perquè abans érem cinc grups, i cadascú tenia el seu des­patx per tre­ba­llar. Ara hem hagut de fer un espai poli­va­lent perquè no hi ha prou espai a la casa.

Amb l'acti­vi­tat diària es demos­trarà que hi ha un canvi de tarannà. Que hi ha una altra manera de fer política, i que nosal­tres sabem fer-la. Cal actuar perquè la gent recu­peri l'auto­es­tima i la dig­ni­tat com a poble. Es rela­ci­ona la ciu­tat amb la cor­rupció, la cimen­tera, les infra­es­truc­tu­res pen­dents... El veïnat ha de recu­pe­rar l'auto­es­tima.

Ara estem aca­bant de redac­tar els plecs, perquè la seva con­fecció s'ha de posar a con­curs. Hem d'aca­bar de defi­nir els objec­tius i espe­rem que al setem­bre podrà començar el procés d'adju­di­cació.

For­mem govern amb ERC i Círculo Mont­cada. En el pacte d'inves­ti­dura hi havia algu­nes pre­o­cu­pa­ci­ons que vam posar sobre la taula, sobre­tot en el que ens dife­ren­ci­ava i com ho podríem ges­ti­o­nar. Per ERC, per exem­ple, és molt impor­tant que Mont­cada entri a l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència. Això va ser el resul­tat d'una nego­ci­ació i de ces­si­ons.

S'estu­diarà al ple; però, sobre­tot, hi haurà par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.

La meva pri­o­ri­tat és el poble. No tinc cap més ambició que tre­ba­llar pel meu poble i inten­tar recu­pe­rar l'auto­es­tima i la dig­ni­tat de Mont­cada.

Acaba de sor­tir una sentència del TSJC que avala les com­petències muni­ci­pals. L'auto­rit­zació final és del govern, però hi ha una sèrie de temes d'interès muni­ci­pal que ens hau­rien d'haver con­sul­tat abans d'auto­rit­zar l'ús de la cimen­tera per cre­mar resi­dus. El govern va pas­sar per alt tota una sèrie de tràmits muni­ci­pals.

Les tres for­ma­ci­ons de govern portàvem al pro­grama elec­to­ral que tre­ba­llaríem pel tan­ca­ment de la planta. Volem ini­ciar un procés: una taula de tre­ball on esti­gui asse­guda l'empresa, el govern i l'Ajun­ta­ment. Per començar a dis­cu­tir sobre el futur de la planta. Pen­sem que una empresa com Lafarge, amb l'acti­vi­tat que té, no pot estar a cent metres d'un nucli urbà.

Lide­ra­rem la rei­vin­di­cació de la pla­ta­forma pel traçat sub­ter­rani. Anem junts amb els veïns. Cal seguir exi­gint al minis­teri i a la Gene­ra­li­tat que donin curs a l'acord. Per Mont­cada és una qüestió essen­cial. El traçat sub­ter­rani per­me­tria cosir la trama urbana des de Can Sant Joan fins al cen­tre.

L'ante­rior govern muni­ci­pal va sig­nar un con­veni amb l'àrea metro­po­li­tana i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, i es va començar la pri­mera fase, que con­sis­teix a ender­ro­car unes cases il·legals a Coll­se­rola. Això no estarà enlles­tit fins a finals d'any. En prin­cipi no ho tro­bem mala­ment, perquè l'Ajun­ta­ment es gasta molts diners a por­tar els ani­mals aban­do­nats a Ter­rassa.

Hi ha zones aban­do­na­des on s'hi llen­cen escom­bra­ries. Nosal­tres podem reco­llir-les cada dia, però del que es tracta és de fer una acció edu­ca­tiva. El tràmit de pro­tecció l'ini­ci­a­rem des de la regi­do­ria de Medi Ambi­ent. Farem un man­te­ni­ment del parc de la Lla­cuna, hi posa­rem pape­re­res i punts de llum, repa­ra­rem els bancs...

Tot allò que esti­gui a la nos­tra mà. No hi tenim com­petències, però sí que podem actuar en beques de men­ja­dor i de lli­bres.

No va poder dir res. Es va emo­ci­o­nar molt. Després, es va sen­tir con­tent i orgullós... i també amoïnat, perquè Mont­cada és una ciu­tat difícil de ges­ti­o­nar. Molta feina a fer i pocs diners per fer-la.