La cultura fa el pas

Qui diu que aques­tes no són unes elec­ci­ons quals­se­vol té raó. Almenys des del punt de vista de la con­fecció de les llis­tes. Tra­di­ci­o­nal­ment a totes les can­di­da­tu­res hi havia o mili­tants o sim­pa­tit­zants de cada for­mació política. Això s'ha tren­cat aquest cop, almenys en part de les pro­pos­tes que s'han pre­sen­tat fins ara. Hi ha qui segueix un model més tra­di­ci­o­nal, amb per­so­nes lli­ga­des a l'acti­vi­tat política, com és el cas del PSC, el PP i Unió. Tot i això, també han fet algun fit­xatge estel·lar comp­tat, com ara el fis­cal Martín Rodríguez Sol a UDC, però els soci­a­lis­tes i els popu­lars s'han dedi­cat sobre­tot a pro­mo­ci­o­nar gent de la casa.

El moment naci­o­nal, polític i social que passa Cata­lu­nya ha fet que per­so­nes que fins ara es man­te­nien al marge de l'acció política s'hi hagin impli­cat. Sobre­tot per­so­nes que pro­ve­nen de movi­ments asso­ci­a­tius i veïnals, que de fet són els que han espe­ro­nat el procés català de bon començament. L'excep­ci­o­na­li­tat del moment ha fet que per­so­nes anònimes o rela­ti­va­ment poc cone­gu­des hagin fet el pas. L'exem­ple més clar d'això és el cap de llista de Cata­lu­nya Sí que es Pot, Lluís Rabell, expre­si­dent de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Bar­ce­lona. Però aquest feno­men no només s'ha produït entre els ciu­ta­dans més o menys anònims. Ros­tres cone­guts del món de la cul­tura també han deci­dit fer el pas i mullar-se. Una situ­ació insòlita fins ara, perquè el món de la cul­tura habi­tu­al­ment es manté al marge de mos­trar les seves pre­ferències polítiques en públic. Gent que prové de les arts, del món de l'esport, de la gas­tro­no­mia o del peri­o­disme, s'han inte­grat sobre­tot en tres can­di­da­tu­res: Junts pel Sí, Cata­lu­nya Sí que es Pot i la CUP.

La pro­posta que han tirat enda­vant CDC, ERC i les enti­tats sobi­ra­nis­tes –Junts pel Sí– ha anat incor­po­rant gent d'altres par­tits, com ara Rea­gru­pa­ment, MES i Demòcra­tes de Cata­lu­nya. Però, a banda d'obrir-se a altres for­ma­ci­ons, és qui més cares mediàtiques té. Començant pel cap de llista de Girona, el can­tau­tor de Ver­ges Lluís Llach. De fet, la seva relació amb el movi­ment inde­pen­den­tista ve de lluny. Quan es va fer el Con­cert per la Lli­ber­tat al Camp Nou només es van inter­pre­tar com­po­si­ci­ons seves i va ser el gran pro­ta­go­nista de la vet­llada en actuar-hi ell mateix. Però Llach no és l'únic músic que hi ha a la llista. Èric Vergés, dels Catar­res, i Joan Reig, d'Els Pets, són a la llista de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona, res­pec­ti­va­ment. A banda, Junts pel Sí ha fit­xat gent com ara les actrius Sílvia Bel i Mont­ser­rat Caru­lla, escrip­tors com Jaume Cabré i mossèn Ballarín, el pro­duc­tor i excom­po­nent de La Trinca Josep Maria Mai­nat, la cine­asta Isona Pas­sola i la cui­nera Ada Pare­llada. Tam­poc sobta que el peri­o­dista Miquel Calçada, que va ser comis­sari dels actes del Tri­cen­te­nari, sigui amb els inde­pen­den­tis­tes.