Sobirania econòmica i pors

Mai no m'hau­ria arri­bat a pen­sar que amb tan poca cosa es poses­sin tan ner­vi­o­sos i ense­nyes­sin la seva debi­li­tat. Només amb qua­tre grans 11-S i amb la gent sor­tint al car­rer amb la família, el gos­set, l'ale­gria al cos i el som­riure als lla­vis, han tret tota l'arti­lle­ria dis­po­ni­ble i estan dis­po­sats a con­ti­nuar men­tint per empas­ti­far el pre­si­dent, el seu par­tit i, com sem­bla, també ERC. Veuen que tots els intents de tren­car la uni­tat no els han ser­vit de res.

Anant pel país a fer actes de l'ANC i escol­tant la gent, m'adono que hi ha força cata­lans dels que tron­to­llen vícti­mes de l'estratègia de la por, que comen­cen a dir-me que tanta exa­ge­ració els fa per­dre la cre­di­bi­li­tat. Alguns m'espe­ren, en bai­xar de l'esce­nari, per dir-me que mai no s'ho havien mirat des de l'angle que els acabo d'expli­car i que em donen la raó: els que veri­ta­ble­ment tenen por són ells.

Però qui són aquests “ells”? A hores d'ara ja es poden iden­ti­fi­car clara­ment. Només amb la con­vo­catòria d'unes elec­ci­ons autonòmiques que volíem ple­bis­citàries, n'hi ha hagut prou. Podien fer-hi mol­tes coses per impe­dir-les o per gene­rar la con­fusió sufi­ci­ent per impos­si­bi­li­tar-ne la lec­tura ple­bis­citària. No han sabut actuar amb la calma ni la intel·ligència mínimes i estan aju­dant, i molt, que el món –començant pels màxims diri­gents mun­di­als– esti­gui pen­dent dels nos­tres resul­tats el 27-S.

Però les seves pors arri­ben lluny, molt més enllà. Han fet sor­tir l'armada finan­cera a dir que la inde­pendència serà el des­as­tre per Cata­lu­nya. Ben coberts (i vigi­lats?) per la resta, les cares visi­bles de Cai­xa­Banc i Banc Saba­dell dona­ven suport al que anava dient el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació espa­nyola de la Banca (AEB), de la gran banca. No em pre­o­cupa gens el pati­ment més que visi­ble d'aquests dos senyors: cobren un molt bon sou i tre­uen molts altres ingres­sos a canvi. Ara, però, hau­ran de demos­trar que saben ges­ti­o­nar una situ­ació real­ment com­plexa i que, a mesura que avan­cem, encara es pot anar com­pli­cant més.

És evi­dent que ja fa temps que han dibui­xat el seu par­ti­cu­lar full de ruta, amb tots els esce­na­ris pos­si­bles i amb les sor­ti­des més ade­qua­des, en cada cas, als seus interes­sos. El seu objec­tiu no és el nos­tre. Nosal­tres volem la cons­ti­tució d'un nou estat; ells, man­te­nir el nivell de bene­fi­cis i/o, si pot ser, incre­men­tar-los. També tenen ben ana­lit­zats els efec­tes reals de la inde­pendència de Cata­lu­nya sobre el seu compte de resul­tats. Han estu­diat per­fec­ta­ment el com­por­ta­ment del seu mer­cat a Cata­lu­nya, a Espa­nya i a nivell inter­na­ci­o­nal. A par­tir de la pre­missa que el diner és covard, algu­nes de les seves con­clu­si­ons resul­ten òbvies. La pri­mera és que si poden evi­tar la inde­pendència i dei­xar les coses més o menys com estan, millor. De fet, ara que s'han enfor­tit i són més pode­ro­sos gràcies a la gran crisi, volen evi­tar entrar en una nova situ­ació d'ines­ta­bi­li­tat en què, segons les deci­si­ons que pren­guin, els pot fallar o el seu mer­cat català o l'espa­nyol i, com a con­seqüència de la seva pèrdua de mer­cat tra­di­ci­o­nal, els pot tron­to­llar el mer­cat inter­na­ci­o­nal. Com la majo­ria de la gent del país, estan ins­tal·lats en la incer­tesa i el canvi acce­le­rat. El seu temor és que amb la inde­pendència, alguna cosa hi poden per­dre, almenys per una bona tem­po­rada. Com que ja fa temps que s'ho veien a venir, a tot arreu on poden actuen sota les mar­ques de les enti­tats regi­o­nals adqui­ri­des; de la mateixa manera que la Caixa, a Navarra, opera sota la marca de Caja Navarra, el BBVA va deci­dir actuar a Cata­lu­nya amb la marca de Cata­lu­nya Caixa, per posar-ne només dos exem­ples. No volen la inde­pendència, però es pre­pa­ren per si arriba, una acció molt digne de la gent pragmàtica, i els ban­quers ho han de ser més que ningú, per allò que dèiem, el diner és covard... i no té pàtria!

Ara ja tenim tots els actors prin­ci­pals jugant el seu paper. Els apa­rells de l'Estat espa­nyol han ense­nyat les seves car­tes. La dar­rera set­mana de cam­pa­nya serà dura de debò. Crec que estem més pre­pa­rats que ells –tot l'apa­rell– per enca­rar-nos-hi. Nosal­tres només hem de man­te­nir la calma, el som­riure, anar a la nos­tra sense apar­tar-nos del camí traçat i apro­fi­tant tots els errors que come­tran i que tin­dran un deno­mi­na­dor comú: l'exa­ge­ració argu­men­tal, sem­pre basada en la por. Vol­dran fer-nos encara més por i no s'ado­nen que el que fan és mos­trar-nos la seva.

No ens podem que­dar ple­gats de braços veient l'espec­ta­cle. No hem d'espe­rar a veure com el lloc que dei­xen uns bancs (ja sabem que no ho faran, però ells cre­uen que ens amb la seva fat­xen­da­ria ens arron­sa­rem), l'ocu­pen uns altres. Hem de pas­sar a l'acció. Hem d'acce­le­rar el seu full de ruta; hem de posar-los en l'atzu­cac de mullar-se i, si pot ser, pro­vo­car l'enfron­ta­ment entre ells, com pre­te­nen que fem entre nosal­tres. Els hem de dema­nar que es mani­fes­tin clara­ment, públi­ca­ment i abans del 27-S sobre si res­pec­ta­ran o no res­pec­ta­ran el que deci­dim a les urnes, però no només a La Caixa i al Banc Saba­dell, sinó també a la resta de les enti­tats finan­ce­res que actuen a Cata­lu­nya. I els hem d'expli­car què estem dis­po­sats a fer si la res­posta és el silenci o la nega­tiva.

Per les xar­xes ja cir­cu­len algu­nes ini­ci­a­ti­ves que insi­nuen acci­ons en aquest sen­tit. Cal que els ciu­ta­dans d'aquest país pren­guem consciència que no només esde­ve­nim amos del nos­tre destí polític, sinó també dels nos­tres recur­sos i dels nos­tres estal­vis. Ara és l'hora que l'ANC encapçali el Tan­ca­ment de Cai­xes del segle XXI. De moment, crec que només caldrà que les enti­tats finan­ce­res ho sàpiguen. S'ima­gi­nen una crida de l'ANC dema­nant que els cata­lans reti­rem els nos­tres fons de totes aque­lles enti­tats que no res­pon­guin favo­ra­ble­ment a la petició i que els ingres­sin a les enti­tats que hi hagin res­post favo­ra­ble­ment?

Aquesta també és la nos­tra força. Fem-la ser­vir con­tra els que actuen sense ètica ni prin­ci­pis democràtics i volen mani­pu­lar, amb ame­na­ces i fal­se­dats, les elec­ci­ons del 27-S.