El Pacte Nacional pel Dret a Decidir rebutja les querelles al govern pel 9-N

El Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir, al qual estan adhe­ri­des més de 1.600 enti­tats cíviques, soci­als, cul­tu­rals, empre­sa­ri­als, sin­di­cals i ens del món local del país, a més de par­tits polítics sobi­ra­nis­tes i el govern, va rea­parèixer ahir per expres­sar en un mani­fest el seu rebuig al procés judi­cial obert pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, pel qual s'ha impu­tat el pre­si­dent Artur Mas; la con­se­llera d'Edu­cació, Irene Rigau, i l'exvi­ce­pre­si­denta del govern Joana Ortega arran del procés par­ti­ci­pa­tiu cele­brat el 9-N. Tots tres han d'anar a decla­rar entre dimarts i dijous al jut­jat.

El text, sig­nat pel pre­si­dent del Pacte, Joan Rigol, denun­cia les que­re­lles, que con­si­dera “anti­de­mocràtiques”, i dóna suport explícit a “la tasca política feta des de la soci­e­tat civil i les ins­ti­tu­ci­ons d'acord amb el prin­cipi democràtic”. Així mateix, lamenta que el govern de l'Estat hagi “judi­ci­a­lit­zat tots aquests fets”, i hagi “defu­git” les seves res­pon­sa­bi­li­tats polítiques, ja que en tot moment s'ha opo­sat a l'exer­cici del dret a deci­dir, i ni tan sols ha pro­po­sat mai cap alter­na­tiva. Tot ple­gat, es diu en el mani­fest, genera una “ano­ma­lia democràtica” en el fun­ci­o­na­ment de les ins­ti­tu­ci­ons, que “priva” Cata­lu­nya d'exer­cir un dret que ha recla­mat insis­tent­ment a les urnes i al car­rer des de fa tres anys. El mani­fest rei­tera que el dret a deci­dir de Cata­lu­nya és “inhe­rent” a la ciu­ta­da­nia en vir­tut del prin­cipi democràtic i de la seva con­dició de nació. Al final del text s'acla­reix que algu­nes de les enti­tats del Pacte no han pogut fer explícit el seu suport al docu­ment perquè no han tin­gut temps mate­rial de reu­nir el seu òrgan com­pe­tent abans de dis­sabte, últim dia que s'havia donat per a la reco­llida d'adhe­si­ons.