Ningú s'aixeca de la taula

“Qui es mogui no sor­tirà a la foto”, va popu­la­rit­zar Alfonso Guerra. Quel­com està pas­sant després del 27 de setem­bre. “El pri­mer que s'aixe­qui de la taula de nego­ci­ació i marxi no sor­tirà a la foto”, han dit la CUP i Junts pel Si després de tres llargs mesos de nego­ci­ació plens de bones volun­tats i amb un resul­tat mins, perquè a la pràctica només han acon­se­guit no aixe­car-se de la taula i sor­tir a la foto per allar­gar l'ago­nia d'Artur Mas. Ningú s'ha aixe­cat de la taula. És l'únic èxit pírric que han tin­gut Junts pel Si i la CUP de cara a inves­tir un pre­si­dent. Val la pena aquest cal­vari inne­ces­sari per inves­tir un pre­si­dent?... En un país que, com deia Josep Tar­ra­de­llas, està “man­cat de tenir poder i per això hem de tenir pro­to­col”. Ho va dir un clàssic: “La política és massa impor­tant per dei­xar-la només en mans dels polítics.”

S'està veient en clare­dat que voler posar en marxa un estat nou és un pro­jecte tan seriós i com­plex que ha fet aflo­rar les con­tra­dic­ci­ons de la majo­ria de par­tits que repre­sen­ten als ciu­ta­dans. En els dar­rers temps s'han divi­dit entre dos els soci­a­lis­tes cata­lans, la CUP, Con­vergència i Unió, Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya... La mateixa Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya, on tard o d'hora veu­rem les dis­crepàncies d'uns quants que vol­dran anar-se'n a Esquerra Repu­bli­cana. Divi­si­ons que s'han incre­men­tat amb el resul­tat de les elec­ci­ons esta­tals amb el tri­omf d'En Comú Podem, on s'han reforçat els sec­tors que con­fien en un gir cap a l'esquerra en cas que hagi d'haver-hi elec­ci­ons cata­la­nes el mes de març vinent.

Situ­ació sin­gu­lar. No s'espe­ren ges­tos de Junts pel Si que des­fa­sin l'empat de Saba­dell a favor de la inves­ti­dura i que vagin més enllà del de la set­mana pas­sada, quant Oriol Jun­que­ras va dei­xar l'alcal­dia de Sant Vicenç dels Horts per anun­ciar, indi­rec­ta­ment, que entra­ria al govern i mini­mit­za­ria la figura d'Artur Mas.