Pedro Sánchez

La tarda política d'Espa­nya d'aquest dimarts serà per a Pedro Sánchez –demà inter­ve­nen els altres grups–. Sánchez, aquesta tarda –en llen­guatge taurí–, haurà de lidiar en dues pla­ces. La de Ciu­ta­dans i la de Podem. En amb­dues és pos­si­ble que sigui aga­fat pel brau. Pedro Sánchez és tos­sut i voldrà arri­bar fins al final, que es pro­duirà a la segona volta diven­dres d'un debat d'inves­ti­dura que fa dies que s'hau­ria d'haver cele­brat. Exis­teix el perill que comen­cin a can­sar els tac­ti­cis­mes que envol­ten les pas­sa­des elec­ci­ons del 20-D. Tot fa pre­veure que Pedro Sánchez no serà inves­tit i després del debat d'inves­ti­dura començarà un altre debat en què Pedro Sánchez, com el PSOE, jugarà molt fort per evi­tar noves elec­ci­ons al juny. Fet que supo­sa­ria un mal­de­cap per a tots els par­tits i espe­ci­al­ment per a Sánchez perquè ho té real­ment difícil amb els de casa seva i amb els de fora. Per als de fora del PSOE és un estrany nou­vin­gut. Per als de casa seva, un per­so­natge que està obses­si­o­nat a refor­mar. Temps ha fal­tat al PSOE per mos­trar la seva dis­con­for­mi­tat amb la idea de supri­mir les dipu­ta­ci­ons. Una reforma més que necessària.

Fins fa ben poc Pedro Sánchez era un gran des­co­ne­gut. Té 44 anys. Madri­leny, eco­no­mista, juga­dor de bàsquet. Es va afi­liar al PSOE el 1993, quan Felipe González anava a la baixa i va estar al llin­dar de per­dre les elec­ci­ons que havia gua­nyat sobra­da­ment des de feia més de deu anys. Sánchez és un inquiet que no pot parar mai. Domina les xar­xes soci­als, l'anglès i el francès.

Tard o d'hora es veurà obli­gat a pro­nun­ciar-se sobre quin peu calça política­ment. Soci­a­lista, de cen­tre, soci­al­demòcrata. Cosa que volen que faci aquesta tarda els seus pos­si­bles socis en un debat d'assaig per tro­bar pre­si­dent i un nou govern.