Rivera perd la gràcia

Hi va haver una època en què Albert Rivera era vist a Madrid com un ros­tre fresc que tenia el pres­tigi de des­a­fiar la immersió lingüística i l'inde­pen­den­tisme in situ, que mai no es negava a acu­dir a una tertúlia a des­ple­gar la seva oratòria i que era equi­dis­tant: sos­te­nia el PSOE a Anda­lu­sia i el PP a Madrid. Però des del 20 de desem­bre el que hi ha en joc és el BOE que es redacta a La Mon­cloa i dime­cres, en el torn de rèpli­ques i con­trarèpli­ques prèvies a la fallida inves­ti­dura de Pedro Sánchez, la gràcia es va esvair. Les cares de com­plaença dels dipu­tats del PP quan Pablo Igle­sias fus­ti­gava Sánchez van esde­ve­nir ganyo­tes agres quan Rivera va debu­tar a la tri­buna d'ora­dors com a líder de Ciu­ta­dans ava­lant l'acord amb el PSOE i con­dem­nant Mari­ano Rajoy a la irre­llevància. L'endemà que el mar­ca­dor del Congrés reflectís els 40 escons de C's sumats als 90 del PSOE, a Génova 13 van sal­tar les alar­mes i va néixer un ene­mic i una cari­ca­tura: “Una nova Rosa Díez.”

El pro­ta­go­nisme de Rivera en la inves­ti­dura fallida de l'aspi­rant del PSOE és encai­xat amb amar­gor a les files popu­lars: va asse­nya­lar Rajoy com el pro­blema del PP i va ser l'únic por­ta­veu que va recor­dar a l'encara pre­si­dent en fun­ci­ons que ha blin­dat Rita Bar­berá al Senat perquè sigui afo­rada. “Què és el que els molesta de tenir un fis­cal gene­ral que sigui inde­pen­dent? Que així no poden tru­car al fis­cal per dir-li amb Rita fes això o fes allò?”, els va etzi­bar men­tre María Dolo­res de Cos­pe­dal, secretària gene­ral del PP, es mos­se­gava els lla­vis. Rivera va rema­tar el dia copi­ant el manual del bon acu­sa­dor que uti­litza el PP i que diu que votar el que sigui amb l'esquerra abert­zale acosta a l'eix del mal. “Fa una pinça estra­nya amb Podem i votarà el mateix que Bildu, ERC, Igle­sias... Senyor Rajoy, alguna cosa deu fer mala­ment.”

En una ofen­siva coor­di­nada, els por­ta­veus del PP es van des­ple­gar ahir per situar Rivera com a diana pre­fe­rent. “A mi em va sem­blar que estava escol­tant Rosa Díez. I mirin com va aca­bar ella...”, va iro­nit­zar Fer­nando Martínez Maíllo, vice­se­cre­tari d'orga­nit­zació del PP. “Rivera no demana minis­te­ris perquè no li cal, ja fa de por­ta­veu de Sánchez. Ho sento per Anto­nio Her­nando [por­ta­veu del PSOE al Congrés], es queda sense feina”, adver­tia el vice­se­cre­tari del PP, Javier Maroto.

El des­deny amb què el PP mira l'eclosió de Rivera tot i lide­rar la quarta força, té ori­gen demoscòpic: entre els 3.500.446 votants que el 20 de desem­bre van ele­gir la pape­reta de C's, 1.630.000 (un 46%) havien votat Rajoy el 2011, segons un estudi de traspàs de vot ela­bo­rat pel direc­tor d'inves­ti­gació i anàlisi de Sigma Dos, José Miguel de Elías. El PP, doncs, sap que és la seva saba elec­to­ral tra­di­ci­o­nal el que oxi­gena Ciu­ta­dans. Segons l'estudi, l'èxit de Rivera es com­pleta amb 518.000 votants –un 14,6%– que el 2011 es van abs­te­nir, mig milió de votants que havien votat la UPyD de Rosa Díez i, final­ment, 386.000 votants usur­pats al PSOE que el 2011 van con­fiar en el can­di­dat Alfredo Pérez Rubal­caba.

Des­xi­frada la pro­cedència del vot de Ciu­ta­dans –que a Génova es viu com un préstec a ter­mini–, els popu­lars també conei­xen una altra dada: el votant de Rivera és el més infi­del entre els votants del PP, PSOE, Podem i C's. D'acord amb el CIS, un 70,4% dels votants de C's tor­na­rien a ele­gir la pape­reta taronja en unes elec­ci­ons, però un 29,6% no ho farien i ele­gi­rien una altra opció. I això abans de saber que Rivera tren­ca­ria l'equi­distància i pac­ta­ria amb Sánchez. Tot i que sem­bli un per­cen­tatge ele­vat de fide­li­tat, en el cas del PP els que repe­ti­rien el vot són un 85,3%; en el de Podem, un 84,7%, i en el del PSOE, un 78,4%. I a això es refe­reix Martínez Maíllo quan pala­deja que Rivera sigui “una nova Rosa Díez”, perquè el PP sos­pita que una intensa cam­pa­nya con­tra Rivera i el que ja reba­te­gen com a Ciu­da­da­nos Soci­a­lis­tas li pot retor­nar molts votants de C's en forma de vot útil de dre­tes.

En l'ofen­siva sobre C's, al PP li apa­reix la temp­tació d'explo­tar el seu ori­gen català, com es va veure amb l'esbron­cada dels 123 dipu­tats popu­lars quan Rivera va des­a­fiar el regla­ment del Congrés i va par­lar en català per con­vi­dar els cata­lans a “arre­glar Espa­nya entre tots”. “Si el PP creu que el que ha de fer és col·locar fra­ses fetes per posar-nos el dit a l'ull i aba­tre el pichón –com Rafael Her­nando ano­mena Rivera– o incre­par Rivera per haver par­lat en català és que al PP han per­dut el nord”, rebat el por­ta­veu de C's al Congrés, Juan Car­los Girauta. “Em sem­bla molt bé que un par­tit neixi a Cata­lu­nya i que cas­te­lla­nitzi el nom o el canviï, però jo no entenc el com­plex d'ano­me­nar-se dife­rent del que s'han ano­me­nat sem­pre”, havia dei­xat anar De Cos­pe­dal ja al març quan C's era un temor i no una opa tri­om­fant. L'argu­men­tari opo­sita ara a res­sus­ci­tar si el 26 de juny hi ha repe­tició d'elec­ci­ons.