Política

Ruanda

Drets humans

La Mandela ruandesa

Victoire Ingabire, líder de les Forces Democràtiques Unificades ruandeses, que el 2010 va tornar de l'exili per enfrontar-se a Paul Kagame, el president acusat de crims contra la humanitat, fa cinc anys que és a la presó

La seva resistència pacífica i la seva fermesa l'han fet candidata al premi Sàkharov i avui també al premi Internacional Catalunya

“Si em van tancarva ser per la voluntat d'un règim que no tolera opinions contràries”, diu Ingabire

El dia que la vam entre­vis­tar a Este­llencs (Mallorca), ETA va matar dos guàrdies civils a Pal­ma­nova. Era el 30 de juliol del 2009 i fal­ta­ven pocs mesos perquè Vic­toire Inga­bire, una eco­no­mista de pres­tigi, mare de tres fills i exi­li­ada a Holanda, fes el pas per tor­nar a Ruanda i pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2010 encapçalant la coa­lició For­ces Democràtiques Uni­fi­ca­des (FDU)-Indingi. La seva intenció era plan­tar cara al règim de ter­ror de Paul Kagame, res­tau­rar l'estat de dret i llui­tar per la recon­ci­li­ació de tots els ruan­de­sos: “Hutus, tut­sis i twas –va asse­gu­rar– hem de tre­ba­llar junts per acon­se­guir un país en pau. Si sóc pre­si­denta, tre­ba­llaré perquè el diàleg ajudi a tan­car feri­des i porti defi­ni­ti­va­ment l'esta­bi­li­tat als Grans Llacs.”

Vic­toire, a qui els sol­dats del Front Patriòtic Ruandès (tut­sis) de Kagame li havien assas­si­nat dos avis, dos oncles i un nebot de sis anys, i els extre­mis­tes hutus li havien mort un germà, va ater­rar a Kigali el 16 de gener del 2010. Fent un exer­cici de coratge i deter­mi­nació, va obli­dar els setze anys d'exili i, des que va posar els peus a terra, va fer una crida al paci­fisme i la recon­ci­li­ació. El dia de l'arri­bada va visi­tar el Memo­rial del Geno­cidi a Gisozi. Allà, fent un dis­curs sense dobles lec­tu­res, va reconèixer la gran matança que havien vis­cut els tut­sis, però alhora va afe­gir que, a l'altre pla­tet de la balança, els crims vis­cuts pels hutus esta­ven sot­me­sos a una cons­pi­ració de silenci. Va defen­sar que els autors de les mas­sa­cres, fos­sin hutus o tut­sis, hau­rien de ser jut­jats i cas­ti­gats segons la llei i sense favo­ri­tis­mes, però alhora es va mos­trar par­tidària d'una ver­ta­dera recon­ci­li­ació que tanqués les feri­des a la regió. Les parau­les de Vic­toire no tan sols van ser valo­ra­des com una ofensa pel govern de Kigali, sinó que, després de diver­sos inter­ro­ga­to­ris a càrrec del CID (Cri­mi­nal Inves­ti­ga­tion Depar­ta­ment), a l'abril va ser arres­tada, acu­sada de traïció i negació del geno­cidi.

El pre­si­dent, Paul Kagame, que havia gua­nyat la guerra del 1994 amb el suport de les prin­ci­pals potències occi­den­tals (els Estats Units, la Gran Bre­ta­nya i França) i que s'havia pre­sen­tat com el paci­fi­ca­dor de la regió i impul­sor de la democràcia, va uti­lit­zar tots els meca­nis­mes del poder per inten­tar des­truir el pres­tigi i la influència d'una dona que s'havia atre­vit a denun­ciar la cru­el­tat d'un règim que en rea­li­tat és una dic­ta­dura que no res­pecta els drets humans, ataca la lli­ber­tat d'expressió i oblida sis­temàtica­ment la mei­tat de la població.

Cas­ti­gada a viure un simu­la­cre de procés en què va ser acu­sada de revi­si­o­nisme, d'inci­tació a la mino­ria hutu per tor­nar-se a aixe­car con­tra el poder esta­blert i de rela­ci­o­nar-se amb orga­nit­za­ci­ons ter­ro­ris­tes com l'FDLR, l'octu­bre del 2010, i en pri­mera instància, Vic­toire va ser con­dem­nada a vuit anys de presó, una pena que es va dupli­car el desem­bre del 2013, quan, després del recurs d'apel·lació, va pujar fins als quinze anys.

Ella mateixa ha escrit en el seu lli­bre auto­bi­ogràfic en francès Entre les 4 murs de 1930, que va ser tret clan­des­ti­na­ment de la prin­ci­pal presó de Kigali: “Si em van tan­car va ser per la volun­tat d'un règim que no tolera opi­ni­ons contràries.”

El 23 de gener, con­vi­dat pel Grup d'Empor­da­ne­ses i Empor­da­ne­sos Soli­da­ris (GEES) i la regi­do­ria de Coo­pe­ració Inter­na­ci­o­nal de Figue­res, el marit de Vic­toire Inga­bire, Lin Muyi­zere, acom­pa­nyat de Jordi Palou Lover­dos, direc­tor del Memo­rial Democràtic, va mani­fes­tar que ell con­ti­nu­ava la lluita de la seva esposa: “Farà sis anys que van tan­car la Vic­toire, però els puc asse­gu­rar que, tot i els molts anys de presó, ella no ha clau­di­cat de cap de les seves con­vic­ci­ons. Fa ser­vir la denúncia i la no-violència per con­ti­nuar llui­tant perquè a Ruanda hi hagi un estat de dret que posi fi a l'estat poli­cial que opri­meix la majo­ria de la població. Sabem que és difícil, i més ara que el pre­si­dent Kagame ha modi­fi­cat la Cons­ti­tució per tal de man­te­nir-se en el poder fins al 2034, i té al seu cos­tat algu­nes de les grans potències occi­den­tals, però també sabem que tenim la raó moral i política, i tard o d'hora s'aca­barà impo­sant.”

Lin expli­cava que el dia que la seva dona va deci­dir tor­nar a Ruanda, van dir als fills que mar­xava per encapçalar una missió huma­nitària. Avui que ja és avi, Lin lamenta que Vic­toire no hagi pogut veure el nét i es mos­tra crític amb deter­mi­nats defen­sors de Kagame, països occi­den­tals i mul­ti­na­ci­o­nals que no han dub­tat a ata­car l'acti­tud de Vic­toire –ha apos­tat pel paci­fisme i la recu­pe­ració del lle­gat de Man­dela– per llui­tar con­tra els interes­sos mer­can­ti­lis­tes que la man­te­nen a la presó. Però no tot són males notícies. El 2012, 42 euro­di­pu­tats van pre­sen­tar la can­di­da­tura de Vic­toire al premi Sàkha­rov, que atorga el Par­la­ment Euro­peu als llui­ta­dors defen­sors dels drets humans i la lli­ber­tat d'expressió. Aquest any, a pro­posta del Memo­rial Democràtic i amb el suport de més de setanta enti­tats d'arreu de l'Estat, Vic­toire Inga­bire és can­di­data al premi Inter­na­ci­o­nal Cata­lu­nya. “Si l'hi ator­guen –deia Lin Muyi­zere–, serà un ele­ment de pressió per a una dic­ta­dura que no vol reconèixer que la lluita per la pau és l'arma més pode­rosa que tenim.”

26
d'octubre
del 2010, a les nou de la nit, Victoire Ingabire, acusada de conxorxa amb el terrorisme i d'atemptar contra la seguretat de l'Estat, és tancada a la presó central de Kigali, coneguda com a 1930.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia