Tiana recorda l'exili

Edu­ard Simó, Mar­cel·lí Gar­riga i Josep Roselló són els tres alcal­des repu­bli­cans de Tiana que van haver de mar­xar un cop aca­bada la Guerra Civil. No ho van fer sols, dese­nes de tia­nencs i tia­nen­ques els van acom­pa­nyar a l'exili obli­gats per les seves idees. Alguns van tor­nar altres no ho van fer mai. Avui, com cada any, coin­ci­dint amb l'ani­ver­sari de la pro­cla­mació de la Segona República, l'enti­tat Records Repu­bli­cans fa un home­natge a tots aquests exi­li­ats. L'acte, que es farà a dos quarts de vuit a l'ajun­ta­ment, con­sis­tirà en una ofrena flo­ral a la gale­ria dels alcal­des, on hi ha les fotos de tots els que han estat al cap­da­vant del con­sis­tori tia­nenc entre els segles XIX i XX, i uns par­la­ments poste­ri­ors a la sala de plens.

L'enti­tat feia temps que recla­mava un reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal per als exi­li­ats, que es va fer l'any pas­sat, però han deci­dit man­te­nir l'acte del 14 d'abril. “És un home­natge fet pel poble per recor­dar alguns dels seus veïns”, explica l'his­to­ri­a­dor local i impul­sor de l'acte, Josep Maria Tof­foli.

Edu­ard Simó va ser alcalde de Tiana del 18 de juliol de 1933 al 17 d'octu­bre del mateix any. Esco­llit regi­dor el 14 d'abril de 1931, no va ser fins a la segre­gació de Mont­gat, el 17 de juliol del 1933, que va ocu­par l'alcal­dia de Tiana. Va mar­xar a França i no en va tor­nar fins als anys sei­xanta. Després de viure en dife­rents llocs, va aca­bar a Bada­lona, on va morir el 1989. Mar­cel·lí Gar­riga va ocu­par el càrrec després de la dimissió de Simó, moti­vada perquè va accep­tar un càrrec de la Gene­ra­li­tat. Va ser alcalde de Tiana fins a l'1 de febrer de 1934. Va morir a França, d'on no va tor­nar després de mar­xar exi­liat.

Josep Roselló va ser el dar­rer alcalde d'ERC abans de la guerra. En les muni­ci­pals de febrer del 1936 va ser ele­git regi­dor de Tiana i el 20 d'octu­bre d'aquell any va esde­ve­nir alcalde. Va mar­xar cap a l'exili dos dies abans de l'entrada de les tro­pes fran­quis­tes al poble. Tot i que es va que­dar a viure a França, venia amb freqüència a visi­tar Tiana, on va dema­nar ser enter­rat i on des­cansa des del 1988. L'any 2010, Tiana li va dedi­car un car­rer. Avui se'ls recor­darà als tres i a tots els veïns que van mar­xar a l'exili.