De la Gürtel als ‘papers de Panamà'

El fins ara minis­tre d'Indústria en fun­ci­ons, José Manuel Soria (Las Pal­mas de Gran Cana­ria, 1958), es va afe­gir ahir al club de 22 minis­tres i qua­tre vice­pre­si­dents de govern espa­nyols que havien dimi­tit fins ara en democràcia, tot i que cap d'ells ho havia fet estant en fun­ci­ons. Els sis pre­si­dents espa­nyols que hi ha hagut des de la res­tau­ració de la democràcia han afron­tat can­vis en els seus gabi­nets després d'accep­tar la dimissió d'un minis­tre o vice­pre­si­dent: Adolfo Suárez, en tres oca­si­ons; Leo­poldo Calvo-Sotelo, en dues; Felipe González, en nou; una en els governs de José María Aznar, i qua­tre en els de José Luis Rodríguez Zapa­tero; pel que fa a l'actual cap de l'exe­cu­tiu, Mari­ano Rajoy, havia assu­mit des que va arri­bar a La Mon­cloa el 2011 fins ahir qua­tre renúncies, les de Miguel Arias Cañete, Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Mato i Wert, abans d'accep­tar la pre­sen­tada ahir per Soria. En total, són cinc, doncs, els minis­tres que han aban­do­nat el govern de Rajoy i dos d'ells, acu­sats de com­por­ta­ments poc ètics.

Abans de Soria, va ser la minis­tra de Sani­tat, Ana Mato, la que es va veure en una situ­ació com­pro­mesa en que­dar el seu nom vin­cu­lat a la trama cor­rupta Gürtel. De la mateixa manera que el fins ara titu­lar d'Indústria, Mato va negar totes les acu­sa­ci­ons i va defen­sar la seva innocència. Però, després de dies a la corda fluixa, la titu­lar de Sani­tat i una de les per­so­nes impor­tants del PP i de con­fiança de Rajoy es va veure abo­cada a dimi­tir. Va ser a final del novem­bre del 2014, després que el jutge Pablo Ruz fes pública una inter­lo­cutòria en què pro­po­sava jut­jar-la com a partícip a títol lucra­tiu de les acti­vi­tats del seu marit i exal­calde del PP de Pozu­elo de Alarcón, Jesús Sepúlveda, per la impli­cació directa d'aquest en la trama Gürtel. El mateix Soria ha vin­cu­lat la seva sor­tida del govern a la falta d'exem­pla­ri­tat, després que s'hagués sabut que va tenir una soci­e­tat en el paradís fis­cal de l'illa britànica de Jer­sey. “La política és una acti­vi­tat que ha de ser en tot moment exem­plar, també en la peda­go­gia i en les expli­ca­ci­ons. Quan això no passa, han d'assu­mir-se les res­pon­sa­bi­li­tats cor­res­po­nents”, diu el minis­tre en el comu­ni­cat que va fer públic ahir per anun­ciar la seva renúncia.

Una de les majors polèmiques que ha pro­ta­go­nit­zat l'exmi­nis­tre va ser a la seva terra natal, les Canàries. Des del seu depar­ta­ment, Soria va impul­sar les pros­pec­ci­ons en aigües de les illes. Rep­sol va idear aques­tes explo­ra­ci­ons a la recerca de gas i petroli fa quinze anys, però el pro­jecte no va pren­dre forma fins a l'arri­bada de l'exal­calde de Las Pal­mas de Gran Cana­ria al cap­da­vant d'Indústria. Però aquesta no ha estat l'única polèmica a què ha hagut de front Soria durant el seu man­dat, en el marc del qual des­taca espe­ci­al­ment el fet d'haver allar­gat la vida de la cen­tral nuclear de Garoña, quan ja havia com­plert qua­ranta anys de vida, i la sus­pensió de les sub­ven­ci­ons a les ener­gies reno­va­bles. Des­taca també el nyap del magat­zem de gas Cas­tor; en aquest cas, a causa de la para­lit­zació del pro­jecte pels pro­ble­mes sor­gits durant la fase de la posada en marxa, el govern espa­nyol va apro­var una indem­nit­zació de 1.350 mili­ons d'euros a la pro­mo­tora Escal UGS, con­tro­lada en un 66,7% per ACS, pro­pi­e­tat de Flo­ren­tino Pérez, als quals recent­ment s'ha sumat el reco­nei­xe­ment d'Indústria de 295 mili­ons més.

De físic sem­blant a l'expre­si­dent espa­nyol Aznar i fidel a Rajoy, va ser l'autor, amb Alícia Sánchez-Camacho, de la ponència política del PP del 2008 que tenia com a objec­tiu ampliar el seu espai elec­to­ral i va por­tar cua també el fet que ell i Wert hagues­sin estat supo­sa­da­ment con­vi­dats jun­ta­ment amb les seves pare­lles a pas­sar unes vacan­ces en un hotel de luxe a Punta Cana, al Carib.