A l'ombra del poder

Lluís Pre­na­feta Gar­rusta (Ivars d'Urgell, 1939) va ser la mà dreta de Jordi Pujol des del 8 de maig de 1980, quan va ser nome­nat secre­tari gene­ral de la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, fins al 31 de maig del 1990, quan va aban­do­nar el càrrec per, segons con­fessió pròpia, dedi­car-se als nego­cis pri­vats. Mai més no va ocu­par cap altre càrrec polític. Ell va con­tri­buir a la cons­trucció de nou en nou de l'estruc­tura admi­nis­tra­tiva de la Gene­ra­li­tat, tal com li reco­neix l'expre­si­dent en les seves memòries, i va ser l'artífex de molts dels èxits dels viat­ges inter­na­ci­o­nals de Pujol. També va ser una peça impor­tant en la cre­ació de TV3, Cata­lu­nya Ràdio, les Lote­ries de la Gene­ra­li­tat i Port Aven­tura.

Un cop fora de la Gene­ra­li­tat, va ser el prin­ci­pal ins­pi­ra­dor del diari El Obser­va­dor, que pre­te­nia fer cata­la­nisme en cas­tellà amb la intenció de com­pe­tir amb La Van­guar­dia. El diari –«un mal negoci», segons ell mateix– es va dei­xar d'edi­tar tres anys més tard, l'octu­bre de 1993. El juny de 1990, Pre­na­feta va ser nome­nat pre­si­dent de la com­pa­nyia Petro­lis de Cata­lu­nya (Petro­cat), pro­mo­guda per la Gene­ra­li­tat i par­ti­ci­pada per Rep­sol i Cepsa. El setem­bre d'aquell any va acce­dir a la pre­sidència de la soci­e­tat Túnels del Cadí. Va aban­do­nar els dos càrrecs el 1994.

A prin­cipi dels noranta la fis­ca­lia de Bar­ce­lona el va inves­ti­gar després que el sin­di­cat CNT i un grup d'avo­cats l'acu­ses­sin d'haver-se apro­fi­tat del seu càrrec públic per a interes­sos per­so­nals. És el procés que es va conèixer com a cas Pre­na­feta. El 1993, el jutge Lluís Pas­cual Este­vill, que més tard seria con­dem­nat per pre­va­ri­cació en altres casos, en va arxi­var les diligències perquè va enten­dre que Pre­na­feta no havia comès cap delicte.

L'any 1994, coin­ci­dint amb la marxa de Per­tro­cat i Túnels del Cadí es va par­lar d'un dis­tan­ci­a­ment entre ell i Jordi Pujol. Ell ho va des­men­tir dient que ho dei­xava per dedi­car-se a les inver­si­ons amb Rússia a través de la seva empresa Juspi. Les seves acci­ons empre­sa­ri­als s'han estès al Kazakhs­tan i l'Uzbekis­tan. Es va dedi­car també, fins avui, a l'asses­so­ra­ment immo­bi­li­ari i elèctric.

Actu­al­ment és vice­pre­si­dent de la Fun­dació Cata­lu­nya Oberta, «una enti­tat inde­pen­dent emmar­cada en la ide­o­lo­gia libe­ral» –segons el text fun­da­ci­o­nal– «que té com a objec­tius ana­lit­zar, defen­sar i pro­moure els valors de la soci­e­tat oberta, la lli­ber­tat, la democràcia i l'eco­no­mia de mer­cat.»

El 1999, amb la col·labo­ració del peri­o­dista Vicent Sanc­his va publi­car un lli­bre de records, A l'ombra del poder, on mani­fes­tava la seva admi­ració per Pujol a la vegada que car­re­gava sense con­tem­pla­ci­ons con­tra alguns peri­o­dis­tes i alguns fis­cals que, segons ell, li havien fet la vida impos­si­ble. Home afi­ci­o­nat al tea­tre –n'havia fet de jove– i a la lec­tura, ha mos­trat sem­pre la seva pre­di­lecció per Josep Pla.