Un país normal

L'ope­ració poli­cial ini­ci­ada ahir a instàncies del jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Bal­ta­sar Garzón no té pre­ce­dents en el nos­tre país. En els últims anys, des de Cata­lu­nya havíem asso­ciat la imatge de poli­cies ocu­pant lite­ral­ment ajun­ta­ments i dete­nint alcal­des i càrrecs públics de posats i cos­tums gens hono­ra­bles amb altres ter­ri­to­ris de l'Estat teòrica­ment més per­me­a­bles a tra­mes de cor­rupció com la que el super­jutge sos­pita que fun­ci­ona des de fa temps i que tin­dria l'epi­cen­tre a l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma de Gra­me­net, una de les pobla­ci­ons de l'àrea metro­po­li­tana que més ha can­viat –i cap a millor– en els últims anys.

El pes polític d'alguns dels detin­guts reforça la idea que no ens tro­bem davant d'un cas qual­se­vol. Par­lem de Bar­to­meu Muñoz, que almenys fins ahir al matí era un dels alcal­des de l'àrea metro­po­li­tana amb més pes en el PSC. Bat­lle de Santa Coloma, vice­pre­si­dent pri­mer de la Dipu­tació i pri­mer secre­tari de la fede­ració del Bar­ce­lonès Nord, una de les més influ­ents en l'apa­rell del par­tit, a més de mem­bre del comitè fede­ral del PSOE. I par­lem de Macià Ala­ve­dra i de Lluís Pre­na­feta, dos dels pesos més pesants dels suc­ces­sius exe­cu­tius que, amb Jordi Pujol al cap­da­vant, van gover­nar Cata­lu­nya 23 anys. O sigui, que en defi­ni­tiva estem par­lant de posar sota sos­pita polítics influ­ents dels dos prin­ci­pals par­tits d'aquest país nos­tre que, amb el cas Millet, sem­blava haver esgo­tat la capa­ci­tat de sor­pren­dre's.

La mag­ni­tud de l'ope­ració judi­cial, i la importància d'algun dels seus pro­ta­go­nis­tes no ens ha de fer obli­dar el dret a la pre­sumpció d'innocència de tots i cada un dels detin­guts. I més, quan qui la diri­geix des de Madrid és Bal­ta­sar Garzón, un jutge mediàtic amb una tra­jectòria tan plena d'encerts com d'errors cla­mo­ro­sos. Però sobre­tot, el que cal és exi­gir un cop més a la justícia que arribi fins al fons de la qüestió. Amb super­jut­ges, amb jut­ges car­gol o amb jut­ges de qual­se­vol mena. Perquè els cata­lans de Santa Coloma de Gra­me­net, de Bada­lona, de Sant Andreu de Lla­va­ne­res o d'on sigui, neces­si­tem saber si encara vivim en un oasi o si malau­ra­da­ment –com es pot des­pren­dre del ner­vi­o­sisme mos­trat ahir per alguns res­pon­sa­bles del PSC i de CiU–, ja vivim en un país nor­mal.