Bipartidisme latent

Pedro Sánchez tanca els ulls davant les enques­tes que pro­nos­ti­quen que el 26-J supo­sarà la seva tomba política defi­ni­tiva i s'aferra a una inter­pre­tació que també es podria extraure de l'enquesta que va fer pública dijous el CIS: tot i cons­ta­tar que Pablo Igle­sias li prendrà la segona plaça, els ciu­ta­dans encara seguei­xen veient el PSOE com l'alter­na­tiva al govern de Mari­ano Rajoy. Tant és així que és l'opció pre­fe­rida quan se'ls demana quin par­tit vol­drien que guanyés les elec­ci­ons, men­tre que també se situa en la pri­mera posició quan se'ls pre­gunta quina for­mació els genera més sim­pa­tia i se sen­ten més pro­pers a les seves idees. També davant el dilema de qui vota­ran, el PSOE queda per sota del PP però manté una bona diferència amb Podem. Tot ple­gat pot sem­blar una con­tra­dicció perquè, després de l'ano­me­nada “cuina” –la pon­de­ració de les dife­rents xifres per poder fer una pre­visió del per­cen­tatge de vots i escons–, el resul­tat del son­deig esta­tal no deixa ni la més mínima espe­rança al PSOE sobre la pos­si­bi­li­tat que pugui gua­nyar les elec­ci­ons i molt poques que sigui capaç de rete­nir la meda­lla de plata obtin­guda el 20-D. Per alguns experts, l'expli­cació és com­plexa, però hi ha qui s'atre­veix a inter­pre­tar que el ciu­tadà encara res­pon amb els paràmetres del bipar­ti­disme clàssic: PP-PSOE, i és per això que, davant la mala nota que atri­bu­ei­xen a la gestió de Rajoy i seguint el vell esquema de l'alter­nança a La Mon­cloa, l'enquesta no s'ha desprès de la imatge de les dar­re­res èpoques.

“El PSOE és un par­tit amb 137 anys d'història”, excla­mava la nit de dijous la número dos de la llista per Madrid, Mar­ga­rita Robles, com si l'experiència fos un antídot als mals que pre­sa­gien les enques­tes. Perquè és evi­dent que el soci­a­lista no en vol ni sen­tir a par­lar que unes sigles tan anti­gues es puguin aca­bar con­ver­tint en la versió con­tem­porània de la UCD d'Adolfo Suárez. Per tot ple­gat, l'equip de Sánchez no es resigna a accep­tar aquesta anàlisi i pre­fe­reix pen­sar que l'exe­cu­tiu espa­nyol –que con­trola el CIS– ha fet un ús par­ti­dista de l'eina perquè li interessa que arreli la idea que el PSOE està molt feble; que és un par­tit que ja no aspira a res i que ara la veri­ta­ble amenaça és Podem. La tesi que un par­tit “extre­mista” pugui arri­bar a ocu­par la pre­sidència ani­ma­ria l'elec­to­rat més con­ser­va­dor a acu­dir als col·legis per evi­tar-ho. I, en tot cas, exhi­bir un excés de tri­om­fa­lisme pel que fa a les expec­ta­ti­ves del PP –segons aquesta enquesta que­da­ria fins i tot per sota dels 123 escons actu­als– des­mo­bi­lit­za­ria la dreta. Si més no, davant una rea­li­tat vir­tual que pro­nos­tica una der­rota sense cap mena d'edul­co­rant per a l'opció de Sánchez, el can­di­dat ha deci­dit cen­trar la cam­pa­nya a convèncer el major nom­bre d'inde­ci­sos (33%) perquè li facin con­fiança amb el mis­satge que el bipar­ti­disme de tota la vida ni està mort ni ha mutat cap a l'opció de Pablo Igle­sias. I que l'amenaça real en aques­tes elec­ci­ons segueix sent Rajoy. Al cap i a la fi, con­ti­nua lide­rant tots els estu­dis demoscòpics.

En el bàndol con­trari, el can­di­dat de Podem, fent gala de la manca de prudència que li atri­bu­ei­xen els rivals, sem­bla tenir molt coll avall el sor­passo i ja es pre­para per redis­tri­buir un futur exe­cu­tiu, des de la pers­pec­tiva d'asse­gu­rar que la cam­pa­nya que té al davant serà “històrica” i que després del 26-J el seu par­tit “tindrà mol­tes res­pon­sa­bi­li­tats”. “He sen­tit dir a Sánchez que no per­me­tran un govern del PP i ens hau­rem d'enten­dre amb ells per gover­nar ple­gats; no els dema­naré cap xec en blanc”, insis­tia ahir en una entre­vista a Ante­na3. Si bé ell es va estar de ver­ba­lit­zar-ho, altres mem­bres de la seva for­mació ja han començat a sug­ge­rir que, sens dubte, s'ofe­rirà al can­di­dat soci­a­lista la vice­pre­sidència, seguint l'esquema que Igle­sias va man­te­nir durant les nego­ci­a­ci­ons poste­ri­ors al 20-D en les quals es rei­vin­di­cava com el número dos de La Mon­cloa.

Sigui com sigui, a l'equip morat ja fa temps que es dedi­quen a inten­tar seduir els soci­a­lis­tes amb un dis­curs con­ci­li­a­dor, i a vega­des fins i tot con­des­cen­dent, que dista molt de la cris­pació exhi­bida al Congrés cap als hereus de la “cal viva”. I sobre­tot, i mal­grat que fal­ten quinze dies per obrir les urnes, Podem comença a assa­jar el dis­curs de la victòria. Fins i tot ja tenen ver­si­ons per si només és per vots o només per escons.