Guanyarem!

La cor­rupció és un dels pit­jors mals de la democràcia i de qual­se­vol soci­e­tat democràtica com la nos­tra. És per això que va néixer l'Ofi­cina Anti­frau a Cata­lu­nya, una ins­ti­tució pio­nera a l'Estat i que havia de ser exem­plar, per llui­tar con­tra la cor­rupció, per fer de Cata­lu­nya una democràcia de pri­mera qua­li­tat. Aquesta era la intenció, una sana i fins i tot elo­gi­osa intenció. Però com en tota la vida, la qua­li­tat humana de les per­so­nes és deter­mi­nant. Tot pro­jecte, per ben inten­ci­o­nat que sigui, pot esde­ve­nir estèril si les per­so­nes que l'han de repre­sen­tar no es regei­xen per un codi ètic i moral que res­pon­gui a la decència, a la rec­ti­tud, exi­gi­ble a tots aquells als quals con­fiem una res­pon­sa­bi­li­tat. Més encara, si al cap­da­vant hi situem per­so­nes sense escrúpols, per­ver­tim al límit el sen­tit ori­gi­nari que jus­ti­fi­cava aquesta o aque­lla bona causa.

És jus­ta­ment això el que ara cons­ta­tem que ha succeït amb l'Ofi­cina Anti­frau de Cata­lu­nya. Aquell ens que va néixer con­tra la cor­rupció, per vet­llar alhora per una democràcia de qua­li­tat i, com a con­seqüència també, per una soci­e­tat més justa i digna, ha esde­vin­gut un ens que afe­bleix la democràcia quan es posa al ser­vei de la més mise­ra­ble de les cau­ses: la per­versió del sis­tema democràtic, espe­ro­nada des del mateix nucli cen­tral de poder a l'Estat espa­nyol.

Quan és el mateix minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, des del mateix cor del pretès estat de dret, qui impulsa una ope­ració per des­pres­ti­giar o des­truir per­so­nes amb fina­li­tats polítiques sense cap mena de pudor, dis­po­sant de tots els apa­rells d'estat, actu­ant sabent que té al seu abast totes les com­pli­ci­tats d'aquests i alhora amb la col·labo­ració entu­si­asta de grans grups de comu­ni­cació per orques­trar mun­tat­ges con­tra per­so­nes que l'únic delicte que han comès és defen­sar un anhel democràtic al ser­vei de la soci­e­tat cata­lana, és que aquest estat de dret no és tal.

La mag­ni­tud del que cons­ta­tem avui és de tal abast que escapa a la res­pon­sa­bi­li­tat d'un únic par­tit polític, és un pro­blema d'estat majúscul, d'un estat que no ha fet mai net d'un pas­sat tenebrós i en el qual les grans for­ces polítiques que l'han ges­ti­o­nat han assen­tat unes pràcti­ques malal­tis­ses amb una con­nivència que ha per­ver­tit l'essència democràtica d'un estat que tre­ba­lla ferot­ge­ment con­tra Cata­lu­nya. Ho hem dit i repe­tit en nom­bro­ses oca­si­ons, els cata­lans no és que no tin­guem estat; és infi­ni­ta­ment pit­jor, és que en patim un en con­tra que actua sis­temàtica­ment i deli­be­rada con­tra les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i con­tra el con­junt de la nos­tra soci­e­tat.

I per­me­teu-me també que em senti orgullós de tota la bona gent d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya. Els deu resul­tar xocant, als res­pon­sa­bles de les cla­ve­gue­res de l'Estat, l'enorme difi­cul­tat per fabri­car escàndols con­tra els homes i dones d'ERC. Fa 85 anys que hi som i mai hem fallat a la nos­tra soci­e­tat i no falla­rem com tam­poc calla­rem. Tos­su­da­ment alçats, que diria l'amic i com­pany Lluís Llach, davant un estat que no dubta a sem­brar totes les mal­ves­tats pos­si­bles per impe­dir que la soci­e­tat cata­lana pugui esco­llir el seu futur democràtica­ment.

Ells, els ges­tors de l'Estat espa­nyol, no tenen remei. La cor­rupció viu a les matei­xes entra­nyes de l'Estat, l'han enquis­tat. Però nosal­tres com a soci­e­tat tenim un camí d'espe­rança i d'il·lusió per recórrer, tenim la força i l'empenta d'una soci­e­tat amb fam de justícia i set de lli­ber­tat, tenim la ferma volun­tat de cons­truir una República Cata­lana d'homes i dones lliu­res, més justa i més lliure. I no hi renun­ci­a­rem mai, tam­poc davant d'aquells que pre­te­nen sub­or­di­nar l'espe­rança de tanta gent a un hipotètic canvi de majo­ries a Espa­nya, com si les ali­an­ces alter­na­ti­ves pos­si­bles no com­par­tis­sin la res­pon­sa­bi­li­tat d'haver fet un estat a mida d'uns pocs i viciat des de l'ori­gen. Que ens aju­din a cons­truir la República Cata­lana! Ells també hi són con­vi­dats.

I si algú encara creu que l'Estat espa­nyol pot ser garant de drets i lli­ber­tats, si algú de debò vol que els cata­lans votem per deci­dir el nos­tre futur en un referèndum, que no en tin­gui cap dubte, només serà pos­si­ble si l'inde­pen­den­tisme es fa més fort, només la nos­tra for­ta­lesa pot pro­vo­car, de retruc, un canvi a l'Estat espa­nyol i gua­nyar la cele­bració d'un referèndum. L'únic canvi pos­si­ble vindrà pre­ci­sa­ment del tri­omf de la democràcia a Cata­lu­nya, del tri­omf d'aquells que no dema­na­rem permís per ser lliu­res i que mai sub­or­di­na­rem la lli­ber­tat de la nos­tra gent, de Cata­lu­nya, a les deci­si­ons arbitràries del govern espa­nyol de torn. I serà aquest tri­omf el que tal vegada també els per­metrà rege­ne­rar un estat con­dem­nat en defecte a fos­si­lit­zar-se sense remei tal com és. Ens tro­ba­rem sem­pre amb la mà oberta i fra­ter­nal per viure i con­viure com a bons veïns, com dos estats que com­par­ti­ran interes­sos comuns, la República Cata­lana i la Monar­quia (o República) Espa­nyola. I aquesta és una res­pon­sa­bi­li­tat que assu­mim col·lec­ti­va­ment, tots, exer­cint la nos­tra sobi­ra­nia cada dia, sense des­a­pro­fi­tar cap opor­tu­ni­tat per empènyer cap enda­vant, amb pas ferm, sense dub­tes ni vacil·laci­ons.

Gua­nya­rem! I serà la victòria de molts, la de tots.