Política

Eleccions 26-J

Rajoy repta la nova política i els ensurts

La campanya plana ideada per Moragas vira per la conspiració de Fernández Díaz i el ‘Brexit'

El PP aspira al vot d'ordre entre la convulsió i que un PSOE en tercer lloc li obri La Moncloa

Tots, tret d'Iglesias, demonitzen els referèndums

L'afany de tots de calcar el fet des del 20-D no albira opcions de govern

La pri­mera cam­pa­nya elec­to­ral de la democràcia que no venia d'una legis­la­tura esgo­tada sinó frus­trada d'inici va arren­car un matí a Gènova, 13, amb l'estra­teg Jorge Mora­gas ballant l'himne meren­gat del PP i, en l'abrupte viratge final, va aca­bar ahir entre el soroll de les cla­ve­gue­res de l'Estat i la con­vulsió política i econòmica pel Bre­xit. L'estratègia de pre­sen­tar Mari­ano Rajoy com l'home nor­mal que camina de pressa i adora el món rural per aple­gar el vot d'ordre en ple declivi del bipar­ti­disme escla­tava dimarts amb les cons­pi­ra­ci­ons del minis­tre Jorge Fernández Díaz per fabri­car dos­si­ers de líders inde­pen­den­tis­tes, i ahir vivia un ensurt final amb l'ensor­ra­ment de l'Íbex en un diven­dres negre glo­bal. La fita de Rajoy d'obte­nir el 30% dels vots i que un PSOE rele­gat al ter­cer lloc li obri La Mon­cloa des­a­fia tant la nova política com els ensurts pro­pis i forans.

Després que PP, PSOE i Ciu­ta­dans explo­tes­sin en cam­pa­nya la por de Podem citant Grècia i Veneçuela, l'ines­pe­rat sí al Bre­xit va col­pir Espa­nya des del Regne Unit i va con­duir l'Íbex-35 al dia més cruel des que es va crear el 1992 amb una dava­llada del 12,3%. Si bé el PP va tan­car la cam­pa­nya al ves­pre a la plaça Colón de Madrid, la clau­sura no ofi­ci­osa va tenir lloc a La Mon­cloa amb Rajoy i De Guin­dos ani­mant a “man­te­nir la con­fiança econòmica” enmig de la tem­pesta.

A La Mon­cloa i al PP ningú no ho ver­ba­lit­zava en públic, però fonts de l'entorn de Rajoy dona­ven per fet que si algun efecte pot tenir el Bre­xit i el caos bor­sari d'ahir és aju­dar a aglu­ti­nar el vot d'ordre i de refugi al vol­tant de la llista del pre­si­dent en fun­ci­ons.

Per sobre del sotrac econòmic glo­bal, el Bre­xit va ser aco­llit a Madrid amb una demo­nit­zació del mot referèndum pen­sant en clau cata­lana. “Referèndums, els jus­tos; i pen­sant molt bé qui­nes són les con­seqüències de con­vo­car-los i de gua­nyar-los o per­dre'ls”, va etzi­bar Rajoy com a mis­satge final. “No auto­rit­za­rem mai un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació per a una part d'Espa­nya; volem opi­nar tots perquè Espa­nya és de tots”, va dir tot res­ca­tant el procés en el minut final. Fins i tot des de la taula del Con­sell de Minis­tres la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría va adver­tir que “no es poden extra­po­lar les deci­si­ons d'un Estat al marc cons­ti­tu­ci­o­nal que tenim altres”. En canvi, San­ta­maría es va apro­piar de Gibral­tar: “Amb Bre­xit o no, sem­pre hem dit que Gibral­tar forma part de l'Estat espa­nyol i que la seva ban­dera és la ban­dera espa­nyola”.

“Tros­se­jar Espa­nya”

A lle­gir el Bre­xit en clau cata­lana s'hi apun­tava des de Sevi­lla en l'acte final de cam­pa­nya el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que, amb Susana Díaz de telo­nera, demo­nit­zava les con­sul­tes en l'intent de fre­nar la fuga de vots a Podem. “El Bre­xit ens ha de fer refle­xi­o­nar sobre la irres­pon­sa­bi­li­tat de la pseu­do­es­querra de voler fer referèndums d'auto­de­ter­mi­nació a Galícia, el País Basc i Cata­lu­nya”, va dir. “I per aquí no pas­sa­rem!”, adver­tia a Pablo Igle­sias. Fins i tot l'expre­si­dent Felipe González va sal­tar a l'esce­nari per vacu­nar els seus con­tra Podem: “Els irres­pon­sa­bles com Came­ron que aquí volen tros­se­jar Espa­nya no poden ser mai socis de govern del PSOE”. Als dos, Igle­sias els va recor­dar que els soci­a­lis­tes i Podem “ja som socis” a Bar­ce­lona, Madrid i Cadis, a més de faci­li­tar governs del PSOE a Aragó o Cas­te­lla-la Manxa. Des de Ciu­ta­dans, Albert Rivera redo­blava la pressió a Podem fent una crida a no dei­xar Europa a “popu­lis­tes i sepa­ra­tis­tes”.

La con­vulsió del Bre­xit va tenir un efecte benèfic per al PP: diluir per un dia el pes infor­ma­tiu de l'escàndol de les gra­va­ci­ons en què el titu­lar de l'Inte­rior i cap de llista del PP a Bar­ce­lona, Jorge Fernández Díaz, cons­pira amb el cap d'Anti­frau, De Alfonso, per des­fer el procés a base de fabri­car dos­si­ers ad hoc. I això que ahir agents de la poli­cia judi­cial van acu­dir a la seu de Público a requi­sar les cin­tes.

Ni Rajoy ni ningú del seu equip han gosat dir-ho en públic, però al quar­ter gene­ral del PP la reve­lació de Público dels diàlegs de Fernández Díaz i De Alfonso es va rebre amb la sos­pita de reviure el clima dels dies poste­ri­ors a l'11-M del 2004. La gestió de l'atemp­tat giha­dista a Atocha és una ferida tan traumàtica al PP –de tocar la majo­ria abso­luta va pas­sar a fer opo­sició set anys– que Rajoy va vin­cu­lar sub­til­ment la ferida de Fernández Díaz i la der­rota del 14 de març del 2004. “Estem en el de sem­pre. A qua­tre dies del final de la cam­pa­nya, alguns inten­tar pes­car en aigües revol­tes per veure què en tre­uen”, va denun­ciar Rajoy dime­cres a Sóller (Mallorca). Tot i l'escàndol que es desprèn del que el titu­lar d'Inte­rior trama amb el cap d'Anti­frau, però, el PP no creu que pagui a les urnes la per­se­cució del procés. I la prova de la desin­hi­bició és que la nit en què van sal­tar les alar­mes i tota l'opo­sició exi­gia l'adéu del minis­tre, Rajoy acu­dia a El hor­mi­guero (Antena 3) i, tot cami­nant de pressa sobre una cinta de gimnàs, es van­tava de “tenir la consciència tran­quil·la”.

Davant l'horitzó d'una gover­na­bi­li­tat incerta, Rajoy ho ha fiat tot a gua­nyar i que un PSOE sor­pas­sat per Podem es vegi obli­gat a apla­nar-li la ree­lecció. Al guió final ha obeït la pola­rit­zació extrema entre Rajoy i Units Podem que el PP ha avi­vat al preu d'arra­co­nar el PSOE i C's. El que no allu­nya el temor d'unes ter­ce­res elec­ci­ons és que tots els qua­tre actors prin­ci­pals es dis­po­sen a cal­car a par­tir de dilluns el que han fet des del 20-D: Rajoy no anirà a la inves­ti­dura si no té ali­ats i Sánchez vol tor­nar a unir C's i Podem. Si bé Rivera juga la carta d'aliat ambi­dex­tre, Igle­sias anhela el sor­passo i la suma amb el PSOE. I tot amb el fons de pan­ta­lla britànic de la por del diner.

LES FRASES

Referèndums, els justos; i pensant molt bé les conseqüències de convocar-los i de guanyar o perdre'ls
Mariano Rajoy
president espanyol en funcions
El <Brexit> ha de fer reflexionar sobre la irresponsabilitat de la pseudoesquerra de voler referèndums
Pedro Sánchez
secretari general del psoe
Està assumit que Podem és l'alternativa més viable per guanyar el PP. Als de la por els anirà molt malament
Pablo Iglesias
secretari general de podem
La Unió Europea ha de fer autocrítica; no podem deixar Europa en mans de populistes i separatistes
Albert Rivera
president de ciutadans

El qüestionat titular de l'Interior supervisa l'escrutini

L'escrutini de les urnes que demà pilotarà el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ser posat en qüestió pel líder de Podem, Pablo Iglesias, arran del contingut de les converses que va tenir amb el cap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, l'octubre del 2014. “Aquest ministre i aquest Ministeri de l'Interior són els encarregats de vetllar per la seguretat de les votacions. Jo crec que els ciutadans tenim serioses raons per estar preocupats”, va dir.

El neguit d'Iglesias amb la netedat de l'escrutini del 26-J va ser rebut amb estupor a La Moncloa per l'escletxa que obria al qüestionament dels resultats. I l'endemà d'avivar els dubtes sobre la conducta de Fernández Díaz, Iglesias va rectificar: “Tinc plena confiança en els professionals responsables del procés. No hi haurà cap problema”, va matisar. Dit això, Iglesias va reiterar que és “inadequat” que no dimiteixi un ministre que “s'ha demostrat que utilitzava el seu càrrec per perseguir els seus rivals polítics”.

L'escrutini del 26-J tindrà més suspens que el del 20-D: la confluència de Podem i IU en Units Podem fa que molts escons ballin per molt pocs vots en algunes províncies. A Almeria, per exemple, el PP va perdre el tercer escó per 300 vots el 20-D. El que ja és segur és l'esclat del vot per correu: 1.357.720 persones ja han votat per correu, la qual cosa suposa un 86% més que el 20-D. Correus ha hagut de gestionar aquest cop un volum rècord de sol·licituds de vot per correu: 1.453.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia