L'economia i el parc Llobet

L'equip de govern asse­gura que s'han fet molts esforços per redreçar una eco­no­mia que, quan van arri­bar, el 2011, no pas­sava pels seus millors moments, asse­gura l'alcalde, Gil Ariso. Ara, després de cinc anys, s'ha pogut reduir “la càrrega d'endeu­ta­ment here­tada”. “I tot i així hem man­tin­gut, gai­rebé con­ge­lada, la càrrega fis­cal cap els veïns, opti­mit­zant al màxim els recur­sos i fent que el muni­cipi fun­ci­oni com mai”, hi afe­geix. A tall d'exem­ple, en menys de qua­tre anys Sant Joan ha pas­sat de pagar proveïdors en un ter­mini de deu mesos a fer-ho en trenta dies. Tot i que l'opo­sició troba a fal­tar més polítiques soci­als, s'ha reco­ne­gut com un encert la rebaixa de 50 euros de la quota men­sual de la llar d'infants muni­ci­pal, tot i que, per exem­ple el PSC, afir­men que els hau­ria agra­dat més un model en funció de la renda.

La bata­lla que van enge­gar a final de l'any pas­sat els veïns de la zona del Llo­bet per recla­mar millo­res al parc és, per l'opo­sició, la creu i la cara a la vegada del man­dat. La creu perquè, segons Èlia Tor­to­lero (PSC), l'equip de govern de CDC i ERC va mos­trar “poca capa­ci­tat de reso­lució” davant la pre­o­cu­pació dels veïns, que van denun­ciar la “des­cu­rança” en el parc. Pre­ci­sa­ment, és aquesta lluita popu­lar la que fa que Albert Marañón (Com­promís) ho vegi com la cara de l'any de man­dat, una mobi­lit­zació que, segons diu, “xoca” amb el que con­si­de­ren una de les creus: “la manca d'escolta, de nego­ci­ació, de volun­tat d'arri­bar a acords per part de l'equip de govern per accep­tar crítiques i pro­pos­tes”. Després de les quei­xes, l'Ajun­ta­ment va començar al desem­bre diver­ses actu­a­ci­ons de millora al parc.