No fer política

Després de set mesos de govern en fun­ci­ons a Espa­nya i dues elec­ci­ons gene­rals, ningú sem­bla que tin­gui gaire pressa per gover­nar. Ningú sem­bla que vul­gui entrar en la política nor­mal de fer un govern o bé faci­li­tar que es governi. Ningú es mou. Tots estan a l'ombra. El PP no truca a Ciu­ta­dans i aquests, antiga pare­lla de fet amb el PSOE en la curta legis­la­tura ante­rior, ni es par­len. Tots coin­ci­dei­xen que una altra repe­tició d'elec­ci­ons seria un gran des­as­tre col·lec­tiu. Ningú fa res clar per evi­tar-ho. Tot­hom quiet. Men­tres­tant, tot ple­gat repre­senta una victòria per a Rajoy. El pre­si­dent en fun­ci­ons acon­se­gueix que els altres par­tits l'imi­tin en la seva fórmula màgica de dei­xar de fer política i espe­rar que l'adver­sari enso­pe­gui.

Espe­rem que el dia 19 d'aquest mes es cons­ti­tu­eixi el Congrés, moment en què es veurà el nivell d'acords entre par­tits. Fins ara queda clar un cop més que a Espa­nya no hi ha volun­tat de pacte. Algun de molt pun­tual que s'esborra ràpida­ment. Mira per on que l'últim record de pacte data dels anys setanta del segle pas­sat amb els Pac­tes de La Mon­cloa. Que llunyà com­pa­rar aquells pac­tes amb el moment actual, en què, entre altres pro­ble­mes, Europa està patint una crisi d'iden­ti­tat per manca d'acords reals entre els estats actu­als.

No hi ha pressa per gover­nar. El més còmode és estar en fun­ci­ons, i fins i tot a l'opo­sició en fun­ci­ons. Sense voler com­pa­rar, Cata­lu­nya també esta espe­rant que l'actual govern Puig­de­mont pugui con­ti­nuar després de la qüestió de con­fiança pre­vista pel setem­bre.

Els països espe­ren quel­com tan sim­ple com tenir governs esta­bles i opo­si­ci­ons que els posin deu­res contínua­ment. Els ciu­ta­dans no ens merei­xem estar per­ma­nent­ment pen­dents dels pro­ble­mes interns dels par­tits polítics i d'algun mal resul­tat no espe­rat o que els diri­gents no havien pre­vist.