Cameron formalitza la seva renúncia davant la reina Isabel II

El fins avui pri­mer minis­tre britànic, David Came­ron, ha pre­sen­tat aquest dime­cres a la tarda la seva renúncia for­mal al càrrec davant la reina Isa­bel II. Came­ron for­ma­litza així la seva sor­tida del govern, tal com al com va pro­me­tre que faria en cas que el Bre­xit tri­omfés en el referèndum sobre la per­manència a la Unió Euro­pea (UE).

El polític con­ser­va­dor ha arri­bat al Palau de Bucking­ham acom­pa­nyat de la seva dona, Samantha, i els seus tres fills, amb la seva família, Nancy, Flo­rence i Art­hur, després de fer un breu tra­jecte en cotxe des del número 10 de Dow­ning Street, on ha fet el seu dis­curs de comiat.

Came­ron ha cele­brat que la pro­pera pri­mera minis­tra, la fins ara titu­lar d'Inte­rior, The­resa May, sigui una dona “per segona vegada” –després de Mar­ga­ret Thatc­her– i que “sigui del Par­tit Con­ser­va­dor”. Segons ell, May apor­tarà el lide­ratge “fort” i “esta­ble” que neces­sita el país. En aquest sen­tit, ha desit­jat “encert” i “tota la sort del món” a la seva suc­ces­sora “per nego­ciar el millor acord pos­si­ble per al Regne Unit fora de la UE”.

Came­ron, que ha dei­xat el govern sis anys i dos mesos després d'haver-hi acce­dit, ha asse­gu­rat que “ha estat l'honor de la meva vida ser­vir al nos­tre país com a pri­mer minis­tre”.

Ha expres­sat la seva satis­facció perquè el Regne Unit ha pogut millo­rar la seva eco­no­mia, ha reduït el dèficit i ha incre­men­tat l'ocu­pació en els seus anys de man­dat. De fet, s'ha mos­trat con­vençut que “el país és ara molt més fort” que l'any 2010.

També ha des­ta­cat com a lle­gats impor­tants el matri­moni homo­se­xual i la con­tri­bució econòmica britànica als països en vies de desen­vo­lu­pa­ment.

Abans d'aquest dis­curs i de la seva reunió amb la reina, Came­ron ha pre­si­dit l'última sessió de con­trol al pri­mer minis­tre al Par­la­ment, on ha rebut els aplau­di­ments dels dipu­tats.

Ha par­lat durant 36 minuts davant d'una Cam­bra dels Comuns plena a ves­sar –entre legis­la­dors, peri­o­dis­tes i curi­o­sos– de per­so­nes que han vol­gut estar pre­sents a l'últim inter­venció del cap de govern en els últims sis anys, i ara es con­ver­tirà en un dipu­tat ras.

“Aquest matí m'he reu­nit amb col·legues dels minis­te­ris i altres; aquesta tarda tinc una reunió amb la reina; i la resta del dia tinc l'agenda bas­tant buida”, ha bro­me­jat. En el mateix to, ha dit que el que més tro­barà a fal­tar serà en Larry, el gat que viu a la residència ofi­cial del pri­mer minis­tre, al 10 de Dow­ning Street. “Malau­ra­da­ment, no puc endur-me'l, el per­so­nal l'estima molt, com jo”, ha indi­cat.

D'altra banda, ha admès que tro­barà a fal­tar “el rugit” de la Cam­bra dels Comuns durant la defensa de les seves polítiques de govern, tot i que podrà seguir escol­tant-lo com a repre­sen­tant de la cir­cums­cripció anglesa de Wit­ney, prop d'Oxford.

“Es poden acon­se­guir una pila de coses en política, pots fer una pila de coses i, al final –el ser­vei públic, l'interès naci­o­nal– això és el que importa”, ha subrat­llat. “Res no és impos­si­ble si hi poses la ment això”, ha reblat.

Tot i el caire distès de la sessió, Came­ron no s'ha estal­viat crítiques al Par­tit Labo­rista, la prin­ci­pal força de l'opo­sició. Ha con­tra­po­sat la cele­ri­tat amb la qual els con­ser­va­dors han solu­ci­o­nat la seva crisi interna amb la reacció del labo­risme.

“Els dos par­tits hem tin­gut elec­ci­ons primàries. Nosal­tres hem tin­gut dimissió, nomi­nació, com­pe­tició i coro­nació i ells encara no han deci­dit qui­nes són les regles. Si alguna vegada arri­ben al poder, els por­tarà un any assu­mir que hi són”, ha etzi­bat.