L'odissea de nit d'un operari perdut al bosc sota la pluja

Un ope­rari de l'empresa Elec­nor que dis­sabte a la tarda revi­sava les tor­res elèctri­ques que des del veïnat dels Arcs, a Santa Pau, pugen cap a la serra de Fines­tres, es va deso­ri­en­tar quan començava a fos­que­jar. Va acon­se­guir aler­tar un com­pany que estava per­dut i dir-li on havia dei­xat el cotxe, al qual tenia intenció de tor­nar. Després de la tru­cada va patir una pri­mera cai­guda en què li va caure el mòbil. A par­tir d'aquest moment, va que­dar sol, inco­mu­ni­cat i des­em­pa­rat en un bosc embar­dis­sat total­ment des­co­ne­gut per ell, veí de Bar­ce­lona i sevillà d'ori­gen. En Manolo, de 49 anys, no obli­darà la nit que va pas­sar a la intempèrie abans que acon­seguís arri­bar a can Cos­ta­be­lla de Sant Aniol de Fines­tres. “He cami­nat molt i molt!”, s'excla­mava davant dels bom­bers i els volun­ta­ris que el bus­ca­ven i que el van anar a reco­llir a la masia on havia acon­se­guit arri­bar. Ple d'esgar­rin­xa­des, amb un cop a les cos­te­lles, i les cames ben ado­lo­ri­des, l'ope­rari relata que es va deso­ri­en­tar men­tre anava d'una torre a l'altra i que quan va per­dre el mòbil va començar a cami­nar pel bosc. Es va tro­bar bar­dis­ses que l'obli­ga­ven a anar de qua­tre gra­pes i també va fer esca­lada aga­fat a bran­ques d'arbres per superar des­ni­vells i pre­ci­pi­cis. Es va tro­bar davant d'alguna cin­glera (de les mol­tes que hi ha a la ser­ra­lada) que li feia veri­ta­ble basarda. Va ser pre­ci­sa­ment davant d'un estim­ball embar­dis­sat que li difi­cul­tava anar enda­vant i recu­lar quan va deci­dir atu­rar-se per evi­tar el risc d'estim­bar-se. “Tot el cos em tre­mo­lava. He estat allà dret durant hores men­tre queia un xàfec impres­si­o­nant”, expli­cava ahir Manolo, que cal­cula que va parar de cami­nar entre les deu i les dotze de la nit, però que no ho pot saber segur perquè en la cai­guda també va per­dre el rellotge. “Vaig pas­sar alguns moments molt durs i vaig arri­bar a tenir veri­ta­ble por“, explica l'home, que veia com els llamps il·lumi­na­ven el cel. Quan va clare­jar, amb la roba ben xopa, va deci­dir tor­nar a moure's. Des del ves­pre, quan els seus com­panys van donar l'alerta, els bom­bers ja feien la recerca pel veïnat dels Arcs, on hi havia el cotxe de l'ope­rari. Ell, que era més serra amunt, va pen­sar que s'havia de sal­var i havia d'arri­bar a alguna car­re­tera. Va con­ti­nuar el seu camí amb penes i tre­balls i quan ja li sem­blava que anava de cara al camí que comu­nica amb Sant Aniol, va arri­bar a la pri­mera casa que hi ha a la sor­tida del bosc. En veure'l els habi­tants de la masia el van córrer a auxi­liar de seguida. Li van dei­xar roba eixuta i van pen­jar la seva al cos­tat de la llar de foc, on en Manolo també es va refer del fred. Li van donar una beguda calenta i van aler­tar al 112 que l'home des­a­pa­re­gut estava sa i salvi a casa seva. Quan emergències va rebre la tru­cada amb la bona nova, els bom­bers tenien mun­tada la base d'ope­ra­ci­ons al càmping El Pat­xet de Santa Pau, men­tre bom­bers i volun­ta­ris eren ja al bosc per bus­car el des­a­pa­re­gut. Dos cot­xes amb bom­bers i volun­ta­ris no eren lluny de la masia on s'havia refu­giat i van anar a reco­llir l'ope­rari per tras­lla­dar-lo a la base, on l'espe­rava una ambulància per fer-li el reco­nei­xe­ment, la seva família i molts com­panys de feina. Al camí de tor­nada, a través de la pista que comu­nica Sant Aniol amb Mie­res, l'ope­rari va dema­nar als res­ca­ta­dors que fes­sin atu­rada al punt on es veien dues de les tor­res que havia de revi­sar i a les quals no va poder arri­bar dis­sabte en haver-se per­dut. L'home va aga­far la càmera, la seva eina de tre­ball que, jun­ta­ment amb els prismàtics, va con­ser­var durant tota l'odis­sea i va fer les foto­gra­fies per veri­fi­car l'estat de les tor­res. Va voler tor­nar amb la feina feta.