Un crim sense resoldre

El matí del 3 de desem­bre del 2001, un veí de Saba­dell va loca­lit­zar el cos de la jove mata­ro­nina Helena Jubany al pati inte­rior d'un edi­fici de la ciu­tat valle­sana. Anava tota nua, tenia cre­ma­des al cos i al ter­rat des d'on la van llançar hi van tro­bar la seva roba ple­gada, alguns flocs de cabells seus i llu­mins per terra. Jubany, que ales­ho­res tenia 27 anys, tre­ba­llava de bibli­o­tecària a Sent­me­nat, li agra­dava escriure i la natura. De fet for­mava part d'un grup d'excur­si­o­nis­tes de la ciu­tat. Tot va començar el 17 de setem­bre quan a la porta del pis que tenia de llo­guer es va tro­bar una orxata, unes pas­tes i un anònim que deia: “Helena, sor­presa. Passàvem per aquí i hem dit: a veure l'Helena què s'explica. Som ???? (et farem un truc) [“A men­jar-s'ho tot”].” Però ella no en va fer cas.

Vint-i-dos dies després, el 9 d'octu­bre, en va rebre un altre acom­pa­nyat d'un suc de préssec on es podia lle­gir: “Helena, abans que cap altra cosa espe­rem que et pren­guis això amb el mateix sen­tit de l'humor que nosal­tres. A la ter­cera et des­ta­pa­rem el mis­teri. És força segur que et facis un bon tip de riure. Ens agra­da­ria molt tor­nar a coin­ci­dir en una excursió de la UES [Unió Excur­si­o­nista de Saba­dell]. Ja en par­la­rem! Ara anem a veure si tro­bem un lloc bueno, bonito i barato a Saba­dell per per­fec­ci­o­nar l'anglès. Ah! Bon pro­fit, no ens facis un lleig, eh?! A la ter­cera ja ens con­vi­daràs tu, no ho posem en dubte. Petons.” Aquest cop l'Helena sí que es va beure el suc i men­tre estava a la feina es va tro­bar mala­ment. Encu­ri­o­sida, va enviar a ana­lit­zar-lo i va des­co­brir que la beguda duia una mena d'ansiolític somnífer.

El veri­ta­ble mal­son va arri­bar el 30 de novem­bre, el dia que Jubany va des­a­parèixer. Segons la inves­ti­gació, aquell diven­dres hau­ria rebut una tru­cada telefònica al matí, i al mig­dia, hau­ria sor­tit de casa amb el cotxe fins al car­rer Cal­vet d'Estre­lla 48 de Saba­dell, i allà, al pis de dos cone­guts seus –Montse Careta i Santi Lai­gle­sia– va ser dro­gada, dei­xada incons­ci­ent i segres­tada. Una situ­ació que s'allar­ga­ria tot el dis­sabte. Amb l'objec­tiu d'acon­se­guir una coar­tada, tant Careta com Lai­gle­sia van mar­xar aque­lla mateixa jor­nada de bon matí a una excursió de la UES, tot i que no hi esta­ven ins­crits prèvia­ment. El sumari des­criu, però, que la mati­nada de dis­sabte a diu­menge diver­ses per­so­nes van pujar Jubany al ter­rat de l'edi­fici i la van llançar d'una altura de qua­tre plan­tes al buit encara viva. Apa­rent­ment, els assas­sins van orques­trar una escena per fer creure a la poli­cia que la víctima s'havia suïcidat i durant un breu període de temps aquesta va ser la prin­ci­pal hipòtesi. Però tot es va cap­gi­rar quan van arri­bar els resul­tats de les anàlisis toxi­cològiques. La jove havia inge­rit un còctel de fàrmacs sedants trenta-cinc vega­des supe­rior a una dosi terapèutica i els foren­ses van deter­mi­nar que la quan­ti­tat de droga sub­mi­nis­trada va dei­xar Jubany en un estat de son molt pro­fund, gai­rebé en coma, i que això feia impos­si­ble que ella sola pugés al ter­rat i es pre­ci­pités dal­ta­baix.

Montse Careta, Santi Lai­gle­sia i una altra jove vin­cu­lada també a la Unió Excur­si­o­nista de Saba­dell, Anna Echa­gui­vel, van ser impu­tats durant el judici però les sos­pi­tes es van cen­trar en Careta. Cinc mesos després que la tan­ques­sin a Wad-Ras, i després de repe­tir mil cops que era inno­cent, es va suïcidar dins de la presó.

Poc més de quinze anys després, l'assas­si­nat con­ti­nua sense haver-se resolt i tant la família de Careta com la de Jubany con­si­de­ren que abans que pres­cri­gui s'hau­ria de reo­brir. Les incògni­tes con­ti­nuen sent mol­tes. Per començar es des­co­neix a hores d'ara el mòbil del crim i es posen en dubte algu­nes actu­a­ci­ons, com ara que la detenció de la prin­ci­pal sos­pi­tosa es fes al mig­dia i fins al ves­pre, sense que ningú el vigilés, no es fes l'escor­coll del pis que com­par­tia amb Lai­gle­sia al car­rer Cal­vet d'Estre­lla. Un lloc on van tro­bar una capsa de les pas­ti­lles que hau­ria pres Jubany i la dels llu­mins amb què l'hau­rien cre­mat al ter­rat, dues pro­ves con­clo­ents per asse­nya­lar-la de la mort de la jove mata­ro­nina. L'entorn de Montse Careta creu que algú va “pre­pa­rar” tot ple­gat per incul­par-la. El de Jubany recorda que ja durant tot el pro­ce­di­ment judi­cial van dema­nar que es por­tes­sin a terme més pro­ves perquè ente­nien que hi podia haver més impli­cats però el jutge ins­truc­tor del cas va dene­gar-ho. El seu germà, Joan Jubany, explica que sem­pre han lamen­tat que es desistís d'inten­tar acla­rir el crim. “Si volen tor­nar a obrir-lo tenen feina per fer, ho hem dema­nat rei­te­ra­da­ment des que es va arxi­var el cas”, diu. Con­si­dera que encara hi ha fils per esti­rar que ser­vei­xin per des­ve­lar les nom­bro­ses pre­gun­tes que encara manté aquest tràgic succés i deter­mi­nar qui va ser l'autor o autors de la mort de l'Helena. Perquè els que la van matar, avui encara són al car­rer.

Amb la volun­tat de man­te­nir viva la memòria d'aquesta mata­ro­nina inqui­eta i apas­si­o­nada per la lite­ra­tura i l'escrip­tura, l'any 2008 es va crear una asso­ci­ació que pro­mou un premi lite­rari que duu el seu nom. Un guardó de nar­ració curta o de recull de con­tes per ser expli­cats que s'entrega anu­al­ment a la ciu­tat que la va veure néixer.