“He matat la meva dona”

“No cal que la cullis, he matat la meva dona. Avisa l’ambulància i els Mos­sos d’Esqua­dra ”, va etzi­bar Jordi Magentí el 4 de desem­bre del 1997 al mecànic que feia un intent d’auxi­liar una veïna pen­sant que havia cai­gut a terra. Magentí l’havia tiro­te­jat al car­rer amb l’esco­peta Brow­ning B80SL del cali­bre 12 de repe­tició. Magentí, a diferència d’ara, que es pro­clama inno­cent, va con­fes­sar l’assas­si­nat de Pepita García de forma espontània pri­mer als tre­ba­lla­dors del taller Bosch-Cas­ta­nyer, després als muni­ci­pals, als Mos­sos i al jutge. I també va expli­car els motius pels quals l’havia espe­rat apos­tat dins del seu cotxe, un Citroën Saxo, al car­rer on sabia que havia de pas­sar la dona, i quan la va veure la va aba­tre a trets. Era, segons va dir, perquè l’esti­mava molt i no supor­tava que ella l’hagués dei­xat i hagués anat amb un altre home. En aquell moment la pare­lla ja estava for­mal­ment sepa­rada i vivien ens cases dife­rents.

Després de dis­pa­rar con­tra la dona, Magentí va llançar l’esco­peta sota una màquina que hi havia apar­cada al car­rer i va reco­llir les bei­nes i les va llençar a la riera, on després els Mos­sos van haver d’anar-les a bus­car i reco­llir.

Segons els fets pro­vats que l’Audiència de Girona va rela­tar en la sentència, Magentí por­tava l’esco­peta car­re­gada amb tres car­tut­xos, dos d’ells amb bala de les que es fan ser­vir per anar a caçar el sen­glar. I quan va tenir la dona en la seva tra­jectòria, li va enge­gar tres trets que van impac­tar al cos­tat esquerre de la víctima i la van fer caure. Un cop la va tenir a terra, va recar­re­gar l’esco­peta amb un car­tutx de per­di­gons que duia en una but­xaca i la va rema­tar dis­pa­rant-li un quart tret per l’esquena. Dos dels trets que van impac­tar al cos de la dona eren mor­tals de neces­si­tat perquè li van danyar òrgans vitals.

En el judici, Jordi Magentí va rela­tar tota una història de depres­si­ons mútues i d’intents de suïcidi de la dona, i els pèrits van ava­lar que l’acu­sat patia un tras­torn psíquic. D’aquesta manera, després que el jurat popu­lar el declarés cul­pa­ble d’assas­si­nat, l’Audiència li va tenir en compte una cir­cumstància ate­nu­ant i la pena que se li va impo­sar va ser de 15 anys, i no de 20 com havien dema­nat ini­ci­al­ment el fis­cal i l’acu­sació par­ti­cu­lar. La sentència, de l’any 2000, també con­dem­nava Magentí al paga­ment de les cos­tes judi­ci­als i a indem­nit­zar amb 15 mili­ons de pes­se­tes cadas­cun dels dos fills, un nen i una nena, de la víctima, que també ho eren d’ell. Un d’ells és el noi que ara està detin­gut jun­ta­ment amb el seu pare per l’afer del doble crim de Sus­queda i per tràfic de droga.