Pandèmia d’estafes

La tragèdia del coro­na­vi­rus és ter­reny abo­nat per a esta­fa­dors que apro­fi­ten la vul­ne­ra­bi­li­tat dels afec­tats més grans i la situ­ació de con­fi­na­ment de tot­hom. Lla­dres i esta­fa­dors tenen com a ali­ats les xar­xes soci­als, que les poli­cies també uti­lit­zen per llançar con­sells per aler­tar de no caure a les xar­xes dels mali­ci­o­sos. Abans de començar el con­fi­na­ment ja es van conèixer casos, a l’Hos­pi­ta­let i Pineda de Mar, per exem­ple, d’espa­vi­lats que es pre­sen­ta­ven en cases de gent grans ves­tits amb una bata blanca, fent-se pas­sar per met­ges que ana­ven a fer una visita de revisió de coro­na­vi­rus. Eren lla­dres. També feien ser­vir ele­ments sani­ta­ris, en aquest cas les bus­ca­des mas­ca­re­tes, per emmas­ca­rar-se el ros­tre, els dos mal­fac­tors que els Mos­sos van atra­par a Sant Cugat del Vallès quan ana­ven a assal­tar una casa i un atra­ca­dor que va assal­tar una gaso­li­nera a Rubí tapant-se el ros­tre també amb una mas­ca­reta.

I en pobla­ci­ons de la Costa Brava es van detec­tar usu­a­ris de Face­book que s’ofe­rien d’una manera altru­ista a gent gran per anar-los a fer la com­pra i dur-la al domi­cili “sense cobrar res més que el preu del tiquet de com­pra”. Però els benèvols aju­dants de la gent gran no van poder fer cap ser­vei, perquè la poli­cia va des­co­brir els ofe­ri­ments a la xarxa i va iden­ti­fi­car els curi­o­sos filan­trops com a mal­fac­tors, ja reco­ne­guts de la zona, i els va adver­tir que els veien les males inten­ci­ons.

Les xar­xes soci­als també són una bona pla­ta­forma, amb tot­hom con­fi­nat, per ven­dre pro­duc­tes frau­du­lents. Com ara les mas­ca­re­tes de 3 capes en cai­xes de 50 uni­tats que es venien en un por­tal d’inter­net. O els 1.600 litres d’un pro­ducte de neteja que els Mos­sos van comis­sar al Vallès que es venien com a gel hidro­al­cohòlic amb pro­pi­e­tats con­tra el coro­na­vi­rus. Fraus i esta­fes. Com uns cor­reus que avi­sen d’una com­pra feta per inter­net i que dema­nen les dades de la tar­geta bancària. La malícia dels esta­fa­dors també s’apro­fita de la pre­sen­tació d’ERTO a mol­tes empre­ses: envien als tre­ba­lla­dors un cor­reu dema­nant les seves dades bancàries perquè se’ls pugui tra­mi­tar la pres­tació. Mai s’han de donar dades. Tam­poc quan, com ara s’està fent, un per­fil que suplanta un banc ens informa que el nos­tre compte s’ha suspès i que cal donar-los les dades per tor­nar-lo a tenir actiu.

L’aug­ment, obli­gat, del tele­tre­ball en les empre­ses també les fa més vul­ne­ra­bles als cibe­ra­tacs i als xan­tat­ges de les grans màfies del crim cibernètic. Un dels objec­tius d’aquests cri­mi­nals són pre­ci­sa­ment els hos­pi­tals, per la seva vul­ne­ra­bi­li­tat davant un sabo­tatge informàtic. Hi ha hagut intents que s’ha acon­se­guit fer avor­tar. Els experts en segu­re­tat han detec­tat que, des de prin­ci­pis de març, el nom­bre d’empre­ses de Cata­lu­nya sus­cep­ti­bles de rebre un atac ha pas­sat de 3.000 a 12.000. Segons dades del CCN (Cen­tro Crip­tológico Naci­o­nal), l’1 de març els domi­nis amb el nom “Covid” havien pas­sat de 12.000 a 30.000. Són majo­ritària­ment per­fils que s’han creat per per­pe­trar esta­fes apro­fi­tant que la gent ha bai­xat la guàrdia amb la pandèmia. No s’ha de cli­car mai en cap enllaç adjunt a aquests per­fils. “Els ciber­de­linqüents també fan tele­tre­ball”, adver­teix l’expert en segu­re­tat Bruno Pérez, que remarca la gran feina que fan els “herois tec­nològics anònims” per atu­rar infi­ni­tat de cibe­ra­tacs a punts sen­si­bles.