Víctimes sense deutes

“A casa, al que ve a tre­ba­llar se’l paga. A en Lluís Bruns no li devíem res.” Ho va asse­gu­rar ahir Josep Res­tru­dis, l’amo del res­tau­rant Estanc Nou d’Esta­nyol, una de les vícti­mes dels assalts vio­lents, per reba­tre l’afir­mació feta per un dels acu­sats, Lluís Bruns, segons el qual la llista d’empre­ses que va pas­sar a la banda de lla­dres era per anar a cobrar, perquè li devien diners. Res­tru­dis i la seva dona, Mont­ser­rat Fri­gola, van expli­car que man­te­nien una relació d’amis­tat amb Bruns, a qui ano­me­na­ven MacGy­ver perquè era un mane­tes i els feia petits tre­balls de tota mena. Però no li devien res, van asse­gu­rar. Van remar­car que tant Bruns com la seva dona, Eli­sa­beth Sal­cedo, que havia tre­ba­llat al res­tau­rant, conei­xien bé la casa i havien com­par­tit amb ells dinars de Nadal, sor­ti­des, qui­nes... Totes les vícti­mes que van decla­rar ahir van negar rotun­da­ment que degues­sin diners a Bruns. “No, en majúscu­les”, va ser la res­posta de Lluís Roca­salva, l’empre­sari que, jun­ta­ment amb la seva filla, va ser assal­tat a can Tià. “Sort que no vaig aga­far l’esco­peta, ara m’ale­gro de no haver-la aga­fat. Un altre dia, però, no sé si l’aga­faré...”, va excla­mar Roca­salva, que va ser abor­dat per uns lla­dres que van entrar tren­cant una vidri­era i ell els va inten­tar atu­rar a cops de cadira. Roca­salva, que té màqui­nes d’obra i jar­di­ne­ria, va expli­car que conei­xia Bruns, mecànic, de fer fei­nes junts. “Jo havia tre­ba­llat per a ell i ell per a mi. Però que sàpiga ni jo li dec res ni ell a mi tam­poc”, va reblar.

“Nosal­tres no devíem res a ningú”, va asse­gu­rar Narcís Reig, de les ros­tis­se­ries La Cresta, a qui els lla­dres van enxam­par en calçotets en un dia de calor, quan era a casa seva amb la seva dona i el seu fill. El van immo­bi­lit­zar i lli­gar. “M’afo­gava i no veia res”, va reve­lar Reig per expli­car com l’havien ficat boca­ter­rosa, men­tre obli­ga­ven la seva dona a punta de pis­tola a ense­nyar-los els diners. Els van robar uns 30.000 euros. Reig va expli­car que ell no conei­xia Bruns.

I ben clar va ser Josep Maria Ginesta, assal­tat a casa seva, a can Bonic. “Jo no sabia qui collons era en Bruns”, va dir per remar­car que no li podia deure diners si no el conei­xia. “I posa­ria la mà sobre la taula que el meu tre­ba­lla­dor tam­poc li devia res ni el conei­xia”, va afe­gir, en referència al que havia dit Bruns, que un indi que tre­ba­llava per a ell també li devia diners. Ginesta va rela­tar com els assal­tants li van posar una pis­tola al cap i li dema­na­ven on era la caixa forta i li deien que sabien que havia venut una nau i que tenia 500.000 euros. “I jo no tenia ni tinc caixa forta ni havia venut res. Els vaig dir que si volien els sig­nava un paper i els rega­lava la casa. I van res­pon­dre que em mata­rien els cavalls.” Ginesta va rela­tar que els assal­tants, en veure que no tro­ba­ven la caixa, van reac­ci­o­nar amb més violència. “Un va dir que estava massa tran­quil, que em talles­sin una ore­lla, els dits o els ous.” I amb unes tena­lles li van engan­xar el dit petit. No l’hi van tallar ni fer sang però li va que­dar la marca. Al seu maso­ver, Rabin­der Singh, el van ferir al cap.