Vist per a sentència el judici pels atemptats del 17-A

El judici pels atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils del 17 d’agost del 2017 ha que­dat vist per a sentència tres mesos després que comencés la vista oral. L’Audi­en­cia Naci­o­nal haurà de deter­mi­nar el grau de res­pon­sa­bi­li­tat dels tres acu­sats en els atacs ter­ro­ris­tes, que s’enfron­ten a penes de 41, 36 i 8 anys de presó per dife­rents delic­tes. La fis­ca­lia va des­car­tar l’acu­sació per assas­si­nat tot i defen­sar que dos dels acu­sats eren mem­bres de la cèl·lula de Ripoll que va posar fi a la vida de 16 per­so­nes a la Ram­bla de Bar­ce­lona i a Cam­brils. Per al prin­ci­pal acu­sat i super­vi­vent a l’explosió del xalet d’Alca­nar, Moha­med Houli, la fis­ca­lia ha dema­nat 41 anys de presó per inte­gració en orga­nit­zació ter­ro­rista, tinença i fabri­cació d’explo­sius i cons­pi­ració per un delicte con­ti­nuat d’estralls. Driss Ouka­bir, germà d’un dels ter­ro­ris­tes aba­tuts a Cam­brils, s’enfronta a 36 anys pels matei­xos delic­tes. Saïd ben Iazza està acu­sat per col·labo­ració i podria aca­bar con­dem­nat a 8 anys.

El minis­teri públic no els va acu­sar d’assas­si­nat perquè con­si­dera que no són els autors mate­ri­als dels atemp­tats. Les acu­sa­ci­ons popu­lars, com l’Asso­ci­ació 11-M, l’Asso­ci­ació Vícti­mes del Ter­ro­risme (AVT) i el sin­di­cat de Mos­sos Uspac, con­si­de­ren, en canvi, que Houli i Ouka­bir “for­ma­ven part del pla cri­mi­nal” i, per tant, “han de res­pon­dre pels fets”. Els han acu­sat d’assas­si­nat i han dema­nat per a ells presó per­ma­nent revi­sa­ble. L’Asso­ci­ació 11-M i AVT van argu­men­tar que Houli i Ouka­bir “for­ma­ven part del pla cri­mi­nal” i, per tant, “han de res­pon­dre pels fets”. També defen­sen que el canvi de tàctica per atemp­tar després de l’explosió d’Alca­nar no els exi­meix de res­pon­sa­bi­li­tat, ja que tre­ba­lla­ven per “cau­sar el nom­bre més gran d’assas­si­nats pos­si­ble” de la manera que fos.

 La Gene­ra­li­tat s’ha sumat a la tesi de la fis­ca­lia, però reclama també que se’ls con­demni per mort amb caràcter de temp­ta­tiva con­tra els agents dels Mos­sos i Bom­bers que van resul­tar ferits a l’explosió d’Alca­nar. L’argu­ment és que Houli i Ouka­bir van par­ti­ci­par en la fabri­cació d’explo­sius i no van aler­tar del risc que supo­sava el xalet per evi­tar els danys.

La sentència haurà de deter­mi­nar si Driss Ouka­bir era mem­bre de la cèl·lula. La defensa d’Ouka­bir ho nega i posa com a prova la vida dis­si­pada que duia, amb con­sum d’alco­hol, dro­gues i pros­ti­tució, per jus­ti­fi­car que estava allu­nyat de la religió. Durant el judici s’han pre­sen­tat pro­ves que indi­quen que sí que hau­ria for­mat part de la cèl·lula. Per exem­ple, les con­ver­ses amb el seu germà Moussa en què es fa enrere abans dels atemp­tats, un tes­ti­moni pro­te­git que el va situar a Alca­nar, un viatge al Mar­roc amb pre­sump­tes fins logístics i les mesu­res de segu­re­tat que pre­nia per evi­tar que se’l rela­cionés amb la cèl·lula ter­ro­rista.

Pel que fa a Moha­med Houli, les acu­sa­ci­ons veuen acre­di­tada la seva par­ti­ci­pació en els pre­pa­ra­tius, i ho fan a par­tir d’ele­ments com els vídeos que va gra­var sobre la fabri­cació d’explo­sius a Alca­nar o la com­pra de pre­cur­sors. La fis­ca­lia con­si­dera Saïd ben Iazza un “cons­ci­ent col·labo­ra­dor”, que va dei­xar la seva fur­go­neta fri­gorífica als ter­ro­ris­tes, amb els quals creu que tenia molta con­fiança, i també els va faci­li­tar docu­men­tació per com­prar pre­cur­sors d’explo­sius. El fis­cal asse­gura que la “ignorància deli­be­rada” també és delicte i que no cal com­par­tir els objec­tius ter­ro­ris­tes per ser con­dem­nat per col·labo­ració.

El judici acaba sense que s’hagin resolt incògni­tes sobre l’imam de Ripoll, Abdel­baki es-Satty. L’acu­sació par­ti­cu­lar dels pares del nen de tres anys que va morir a la Ram­bla, Xavi Martínez, ha dema­nat que s’obri una nova inves­ti­gació sobre Es-Satty perquè qüesti­ona que morís a Alca­nar i les pro­ves d’ADN fetes.