L’herència del crim

L’assas­si­nat de l’empre­sari de Tossa Nor­bert Böttges, per­pe­trat el 1991, con­ti­nua sense resol­dre’s i envol­tat de mis­teri sobre el mòbil del crim i l’autor de l’assas­si­nat, i ara s’acaba de gene­rar un litigi sobre l’herència d’Anna Palou, la vídua de Böttges. L’empre­sari ale­many Nor­bert Böttges, que temia morir sob­ta­da­ment, perquè patia del cor, no pas perquè el mates­sin, va fer una decla­ració d’últi­mes volun­tats a favor de la seva dona, Anna Palou, a través d’una gra­vació de vídeo i ara el litigi es genera per l’apa­rició d’un tes­ta­ment hològraf (manus­crit) atribuït a Anna Palou i redac­tat el 27 de juliol del 2019, tres dies abans de la seva mort. I fa bene­ficiàries dels seus béns Imma Colom, la met­gessa que la trac­tava, i actual alcal­dessa de Tossa de Mar, i la seva dar­rera cui­da­dora, Liana.

De moment, el jut­jat d’ins­trucció número 5 de Bla­nes ha citat a decla­rar com a inves­ti­ga­des Imma Colom, Liana i també Enri­que Pueo (antic soci de l’empre­sari assas­si­nat i després admi­nis­tra­dor dels béns d’Anna Palou), que no apa­reix al tes­ta­ment hològraf, però que actua com a mar­mes­sor de l’ante­rior tes­ta­ment redac­tat per Anna Palou davant de notari i que és qui ara té el domini de la mansió dels Böttges a través d’una cessió que li va fer Anna Palau en vida.

Les diligències judi­ci­als ober­tes per un pre­sumpte delicte de fal­si­fi­cació de docu­ments pri­vats tenen el seu ori­gen en la denúncia que va pre­sen­tar a la Guàrdia Civil de Girona Isi­dre Guix, bene­fi­ci­ari del tes­ta­ment que Anna Palou havia sig­nat l’abril del 2015 davant de notari. El denun­ci­ant era una per­sona molt pro­pera a Anna Palou, i la vídua de Böttges, una per­sona extre­ma­da­ment gene­rosa amb la gent del seu entorn, el va incloure en el seu tes­ta­ment com a lega­tari en agraïment perquè havia con­tribuït a fer que l’Audiència de Girona ordenés la reo­ber­tura, el 2017, del cas de l’assas­si­nat de Nor­bert Böttges citant a decla­rar un tes­ti­moni que supo­sa­da­ment havia d’ava­lar que un dels antics sos­pi­to­sos feia pràcti­ques de tir a la zona del càmping Turis­mar, pro­pi­e­tat de Böttges i lloc on l’1 de novem­bre del 1991 va ser assas­si­nat de dos trets al cap. Palou no es resig­nava a morir sense saber qui havia matat el seu marit, i la reo­ber­tura del cas va ser un bri d’espe­rança perquè pogués veure incul­pats alguns dels exso­cis de Böttges que ja havien estat inves­ti­gats per la Guàrdia Civil, tot i que mai es van poder apor­tar pro­ves per dur-los a judici. Però al final les expec­ta­ti­ves d’Anna Palou es van frus­trar, ja que el tes­ti­moni pro­po­sat no va apor­tar dades relle­vants i es va tor­nar a dic­tar el sobreseïment de la causa.

I Isi­dre Guix, a qui Anna Palou lle­gava la part que comp­tava que li per­to­cava a ella d’una casa de la car­re­tera de Lla­gos­tera o l’equi­va­lent al seu valor, 80.000 euros, no es va voler resig­nar a ser des­plaçat com a bene­fi­ci­ari del tes­ta­ment nota­rial per un tes­ta­ment hològraf i va pre­sen­tar una denúncia a la Guàrdia Civil, que el cos poli­cial va reme­tre al jut­jat de Bla­nes que ara ha incoat diligències. El denun­ci­ant exposa que l’herència de la vídua de Nor­bert Böttges consta, o almenys cons­tava el 2015, de la mansió on ella vivia a Santa Maria de Llo­rell, un cen­tre comer­cial, la finca rústica davant del càmping Turis­mar, una plaça de pàrquing i tots els béns de l’inte­rior de la casa. Un patri­moni molt min­vat en relació amb el que posseïa Böttges quan va ser assas­si­nat, ja fa trenta anys, ja que molts dels seus nego­cis immo­bi­li­a­ris i de res­tau­ració van pas­sar a mans dels seus socis. A part, hi ha el mis­teri dels títols al por­ta­dor de l’empresa Annor que Böttges va cons­ti­tuir al Panamà, que és l’empresa matriu d’Annor Espa­nya, pro­pietària de Cen­tro 2000, el com­plex comer­cial de Santa Maria de Llo­rell que ara és objecte de litigi. Els títols al por­ta­dor, dels quals Palou es con­si­de­rava titu­lar, van des­a­parèixer després de l’assas­si­nat de Böttges.

El denun­ci­ant indica que després de la mort de Palou el van con­vo­car a una reunió per par­lar del tes­ta­ment en què hi havien d’estar con­vo­cats els hereus: ell mateix; Ric­hard Verra, un veí que cui­dava Palou i que havia estat nome­nat mar­mes­sor però hi va renun­ciar; Enri­que Pueo i Enric Gami­sans, antic admi­nis­tra­dor d’Anna Palou. Però a la reunió hi va aparèixer també la cui­da­dora Liana i la doc­tora Imma Colom, i es va mos­trar el tes­ta­ment hològraf que jus­ti­fi­cava la seva presència. En la mateixa reunió, segons consta en la denúncia, feta per Guix, Colom va expli­car que ella en una ocasió havia anat a veure Anna Palou amb un notari per expli­car-li que com a met­gessa no podia ser hereva tes­ta­mentària. El denun­ci­ant asse­gura que té manus­crits de pròpia mà d’Anna Palou i que a cop d’ull es veu que la lle­tra del tes­ta­ment no s’hi cor­res­pon, i demana que s’encar­re­gui una peri­cial per com­pro­var-ho. Guix afe­geix que ell havia visi­tat Palou el 26 de juliol i que el seu estat ja era molt deli­cat perquè es decidís a fer un tes­ta­ment l’endemà, pel que sos­pita que Colom i Liana van fal­si­fi­car el docu­ment o van coac­ci­o­nar Palou perquè el signés.

“Tot lo de Santa Maria de Llo­rell que sigui d’Anna Palou Coll sigui per la Liana (il·legi­ble) i per la doc­tora Colom. Tossa, 27-7-2019. 17.29 h.”

És el text del tes­ta­ment hològraf amb la sig­na­tura d’Anna Palou.

Imma Colom va asse­gu­rar ahir que no havia rebut cap citació i que des­co­nei­xia l’existència de les diligències judi­ci­als en què està encar­tada, i es va mos­trar dis­po­sada a bus­car asses­so­ra­ment legal imme­di­a­ta­ment. Va remar­car que la seva pro­fessió li impe­deix accep­tar regals ni lle­gats. El jut­jat número 5 de Bla­nes ha citat Imma Colom i Enri­que Pueo perquè com­pa­re­guin en qua­li­tat d’inves­ti­gats el dia 8 d’abril, men­tre fa ges­ti­ons per iden­ti­fi­car amb cognoms Liana per poder-la citar també com a inves­ti­gada. Però per dilluns que ve, dia 1 de març, ha citat a decla­rar el denun­ci­ant Isi­dre Guix com a per­ju­di­cat i dos tes­ti­mo­nis: Enric Gami­sans, que apa­reix com a lega­tari del tes­ta­ment del 2015, i Ric­hard Verra, el veí a qui Palou ha nome­nat hereu i que també havia desig­nat mar­mes­sor, però a la qual cosa ell va renun­ciar. L’actual mar­mes­sor es mos­tra per­plex per la denúncia i les diligències.