Un crim de fa 35 anys revisat

El cas dels ger­mans Menéndez sem­bla extret del guió d’una pel·lícula de ter­ror: una família adi­ne­rada, una mansió luxosa a Beverly Hills i un crim bru­tal que va sac­se­jar la soci­e­tat nord-ame­ri­cana. El 20 d’agost del 1989, Lyle i Erik Menéndez, de 21 i 18 anys res­pec­ti­va­ment, van dis­pa­rar als seus pares, José i Kitty Menéndez, amb esco­pe­tes. La moti­vació apa­rent era asse­gu­rar-se l’herència de la família, valo­rada en uns 14 mili­ons de dòlars, segons la fis­ca­lia. Aquest assas­si­nat atroç, per­pe­trat amb una violència extrema dins de la seva llar, va cap­ti­var el públic durant els judi­cis dels anys noranta i es va con­ver­tir en un dels casos cri­mi­nals més mediàtics de l’època.

Els ger­mans van pla­ni­fi­car meti­cu­lo­sa­ment l’assas­si­nat dels pares i van viat­jar a San Diego per com­prar les esco­pe­tes amb què van come­tre el crim, inten­tant que la com­pra no es rela­cionés direc­ta­ment amb ells. Aque­lla nit, van espe­rar que els pares esti­gues­sin rela­xats veient la tele­visió per dis­pa­rar-los a curta distància. José Menéndez va morir a l’ins­tant, men­tre que Kitty, ferida, va inten­tar esca­par, però els fills la van rema­tar. La bru­ta­li­tat del crim va cau­sar un gran impacte, espe­ci­al­ment tenint en compte el con­text de luxe i poder en què va suc­ceir.

Amb la con­demna a cadena perpètua, el 1996, el cas sem­blava que havia que­dat enter­rat. Però, gai­rebé tres dècades després, ha res­sor­git amb força gràcies a l’interès reno­vat del públic. Docu­men­tals i sèries recents, com ara Mons­ters: The Menen­dez Brot­hers, de Ryan Murphy, estre­nada a Net­flix, i un docu­men­tal diri­git per Ale­jan­dro Hart­mann, han donat una nova pers­pec­tiva al cas, amb entre­vis­tes i pro­ves que no es van con­si­de­rar durant els judi­cis ori­gi­nals. Aquesta nova nar­ra­tiva per­met plan­te­jar-se si els ger­mans real­ment van actuar per pura cobdícia o si van ser vícti­mes d’una situ­ació d’abús con­ti­nuat.

En aques­tes noves pro­ves, hi ha una carta que Erik Menéndez va enviar al seu cosí, Andy Cano, vuit mesos abans del crim. Menéndez hi des­cri­via la por cons­tant que sen­tia cada nit per la pos­si­bi­li­tat que el seu pare entrés a la seva habi­tació. Aquest docu­ment, que va sor­tir a la llum recent­ment, ha estat pre­sen­tat per l’equip de defensa com una prova que podria demos­trar l’entorn d’abu­sos en què vivien i la des­es­pe­ració que, segons la defensa, els va por­tar a come­tre el crim.

Diver­sos resi­dents de Los Ange­les han com­par­tit amb El Punt Avui la seva pers­pec­tiva sobre la reco­ma­nació de revi­sar la con­demna dels ger­mans Menéndez. Cara Reece, per exem­ple, opina que, després de tants anys a la presó, “els ger­mans ja han com­plert la seva pena i hau­rien de ser alli­be­rats”, tot expres­sant una creença ferma en la seva reha­bi­li­tació i en la neces­si­tat de donar-los una segona opor­tu­ni­tat. Jared Negrete, també entre­vis­tat per El Punt Avui, reco­neix la com­ple­xi­tat del cas. Segons ell, “l’assas­si­nat, tot i que va tenir lloc fa més de trenta anys, plan­teja dile­mes morals i legals”. “Com a mínim, cal escol­tar la petició de perdó dels ger­mans”, opina. Ali­cia Pai­sano, una altra veu con­sul­tada pel diari, afirma que li sem­bla bé que el cas es revisi, però admet no estar del “tot segura” de si els ger­mans hau­rien de ser alli­be­rats: “Tot i els anys de presó, encara no tinc una opinió clara sobre si s’hau­ria de com­mu­tar la con­demna”, asse­nyala.

Un dels fac­tors que han aju­dat a revi­ta­lit­zar el cas ha estat l’ús mas­siu de les xar­xes soci­als per part d’una nova gene­ració de segui­dors de sèries basa­des en crims reals. Pla­ta­for­mes com ara Tik­Tok i You­Tube s’han con­ver­tit en espais de debat i anàlisi sobre el cas, amb vídeos que mos­tren imat­ges dels judi­cis, entre­vis­tes i frag­ments de docu­men­tals que fomen­ten una dis­cussió glo­bal sobre temes com ara la justícia, el perdó i la reha­bi­li­tació. Aquest debat ha permès a una nova audiència qüesti­o­nar si el sis­tema judi­cial de l’època era capaç d’enten­dre i ges­ti­o­nar les dinàmiques fami­li­ars com­ple­xes com les que es van al·legar en aquest cas.

Con­sul­tat per El Punt Avui, l’advo­cat cons­ti­tu­ci­o­na­lista Angel Leal, resi­dent a Miami, explica que els ger­mans Menéndez, després de més de tres dècades de presó, “es con­si­de­ren reha­bi­li­tats i pre­pa­rats per rein­cor­po­rar-se a la soci­e­tat, sense repre­sen­tar cap perill per a la comu­ni­tat”.

L’interès per aquest cas va més enllà de les xar­xes soci­als i els mit­jans de comu­ni­cació. Recent­ment, el fis­cal de dis­tricte de Los Ange­les, George Gascón, ha reco­ma­nat revi­sar la con­demna, basant-se en aques­tes noves pro­ves que podrien jus­ti­fi­car una rea­va­lu­ació. Amb una audiència pre­vista per a l’11 de desem­bre, el destí dels ger­mans Menéndez és en mans de la justícia una altra vegada. El que abans sem­blava un cas tan­cat ara es ree­xa­mina sota una nova llum, amb un debat que pot tenir reper­cus­si­ons més àmplies sobre la pro­por­ci­o­na­li­tat de les con­dem­nes a llarg ter­mini als EUA.