El quadern negre
Tura Soler
Confessa que va matar la dona
María Dolores Illan, de Vilassar, va anar a les Canàries amb el marit, va desaparèixer allà el 2020 i ara ell ha confessat el crim i ha dut la policia al lloc on és el cadàver
La trucada que feia quatre anys que des de Catalunya esperava i temia la filla de María Dolores Illan Méndez, desapareguda a San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), va arribar dimarts. Era la Policía Nacional, que la informava que el seu pare, Miguel Gallego Pousada, havia confessat l’homicidi de la seva mare. Gallego, de 70 anys, guàrdia civil de trànsit retirat, va ser detingut dimarts i ahir va dirigir la policia fins al lloc on ha explicat que hi havia el cos de la víctima, i després d’un rastreig s’hi van trobar restes òssies que els metges forenses van certificar que eren humanes, i ara el jutjat ha encarregat que es facin anàlisis d’ADN per certificar que les restes corresponen a Dolores Illan. La policia també ha inspeccionat el domicili on vivia la parella i amb els reactius han trobat evidència de sang al lloc on s’hauria produït l’assassinat.
El matrimoni Gallego-Illan vivien a Vilassar de Mar, però el 2014 se’n van anar a viure a les Canàries, mentre que les seves dues filles van continuar vivint a Catalunya. El dia 11 de març de l’any 2021, Miguel Gallego es va presentar a la comissaria de la Policía Nacional de Sant Bartolomé de Tirajana, on residien, i va relatar que la seva dona estava desapareguda des del 18 d’abril del 2020, és a dir, gairebé un any abans i en un moment que hi havia decretat el confinament dur per la pandèmia. Gallego va explicar a la policia que aquell dia havien discutit i que ella l’havia agredit, i que ell va marxar de casa amb la intenció de denunciar-la però no ho va fer. Segons el relat que va fer en la denúncia, quan va tornar a casa la dona ja no hi era i ell va pensar que havia marxat com havia fet en altres ocasions, tant quan vivien a Vilassar com des que eren a Gran Canària. Va explicar que tenia depressions i problemes psiquiàtrics i que per aquesta causa havia estat tractada tant a l’hospital de Mataró com a la clínica Bandama, a les Canàries, i també va aportar un manuscrit signat per María Dolores que deia que no la busquessin més, que no volia saber res més de la família. Segons l’home, la nota, juntament amb uns anells de María Dolores, va aparèixer més tard a la casa i ell va suposar que ella hi havia entrat algun dia que ell era fora i els hi havia deixat. La policia va incloure la desaparició de María Dolores Illan a les bases de dades de persones desaparegudes i també es van fer cartells amb la seva imatge i les seves dades a través de Sosdesaparecidos, però des d’un principi van sospitar que es podia tractar d’una desaparició criminal i van dirigir les sospites cap al marit. La policia va comprovar si María Dolores Illan havia sortit de l’illa a través de cap companyia aèria o per via marítima, però no van trobar el seu nom en cap registre de passatgers. Tampoc es va trobar constància que s’hagués visitat en cap centre mèdic o assistencial després de la data de la desaparició ni es van detectar moviments bancaris fets posteriorment, tot i que el marit va explicar que ella s’havia emportat molts diners abans de marxar. La policia també va fer una prova cal·ligràfica a partir de la nota atribuïda a María Dolores que havia aportat l’home i la pericial va concloure que no l’havia escrit ella. Tots aquests indicis, afegint-hi que cap familiar havia tingut notícies de María Dolores i que alguns testimonis van declarar que la parella no es portava bé, van fer que la policia anés fent un seguiment del marit i l’anés acorralant fins que han aconseguit que confessés i els portés fins al lloc on hi ha el cadàver.