Notícies d’Arbúcies

Quan el divendres 10 de març del 2023 vam ser a Arbúcies per presentar amb el company Jordi Grau el nostre llibre Sense càstig, em vaig assabentar d’un cas molt impactant amb condicionants humans molt peculiars que afectava la població de la Selva. La notícia que vaig publicar en aquest diari amb el títol Segrest domiciliari va tenir gran transcendència i darrere nostre la van tractar tots els mitjans escrits i audiovisuals del país i alguns de l’estranger. La història que se’ns va revelar és que s’havia descobert que en un mas emboscat hi vivien una noia de 24 anys i un noi de 18, germans, que no havien tingut mai cap contacte social fora de la família, no havien estat escolaritzats, no havien anat mai al metge i ni tan sols tenien DNI. Després que la noia s’escapés i anés a trucar a la porta d’una masia propera i expliqués el cas, la policia local d’Arbúcies va fer diligències i les va aportar al jutjat de Santa Coloma de Farners, que va investigar els pares per maltractament, violència domèstica continuada i abandonament de família. Els pares es van defensar dient que als Països Baixos, d’on és el pare, l’educació dels fills es pot fer a casa i van argumentar que l’assistència mèdica la cobrien a través d’un familiar. La policia d’Arbúcies va contactar amb els col·legues de Matadepera on havia viscut abans la família i els van dir que ells havien provat de reconduir la situació dels fills i socialitzar-los però no se n’havien sortit. I el jutjat de Santa Coloma de Farners es va trobar amb una disjuntiva difícil de resoldre, ja que els dos germans que demanaven llibertat no eren menors i, per tant, no era viable treure’n la custòdia als pares i que l’administració els tutelés. Però, tot i ser majors d’edat, en no haver estudiat ni tingut contacte amb la societat, tampoc tenien capacitat per viure de forma autònoma. No van trobar cap servei que els pogués fer d’ajuda o pont perquè se socialitzessin, i finalment es va optar per tornar-los a casa amb els pares, confiant que els deixarien més llibertat.

Han passat dos anys. Aquest dijous 24 d’abril, amb el col·lega Jordi Grau, hem tornat a Arbúcies per presentar un altre llibre, Sense pietat, que inclou un rocambolesc episodi que transcorre a Arbúcies, al Casino, on el 24 de febrer del 1987 hi va ser arrestat l’assassí Carles Riera mentre s’entrevistava amb dos periodistes d’aquest diari (Joan Vall Clara i Emili Gispert).

I aquesta vegada, la notícia que ens han aportat l’alcalde, Pere Garriga, i el sergent de la policia Joan García és encoratjadora. Aquella família que es va fer protagonista de les cròniques per insociable i per tenir els fills aïllats del món, continua vivint en aquella masia aïllada però s’ha integrat a la vida social del poble i conviuen amb normalitat amb la resta de gent de la població. I, ens informen les autoritats locals, ha sigut gràcies a l’efecte que va tenir la divulgació del cas, perquè la justícia no va pas posar eines per redreçar la situació. Doncs aquest cop la informació ha tingut una bona funció.