Medi Natural assegura que durant el 2009 no s'ha produït cap atac de l'ós als ramats agrupats i vigilats

Durant el 2009, un cop fina­lit­zada la tem­po­rada de pas­tura, no s'ha produït cap atac de l'ós bru als ramats agru­pats i vigi­lats, segons ha asse­gu­rat aquest dijous la direc­tora gene­ral de Medi Natu­ral del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent i Habi­tatge, Núria Bue­na­ven­tura. En el marc d'unes jor­na­des que tenen lloc a Sal­des (Ber­guedà), Bue­na­ven­tura ha dit que el segui­ment inten­siu i la gestió apli­cada sobre la rama­de­ria i l'api­cul­tura per­met afir­mar que, tot hi haver incre­men­tat la població ursina, els danys han dis­minuït. A la jor­nada s'ha pre­sen­tat l'Equip de Suport per a la Con­ser­vació de l'Ós (ESCO), que tre­ba­llarà als Pallars, l'Alta Riba­gorça i l'Alt Urgell.

Medi Natu­ral asse­nyala que durant aquests anys s'ha anat incre­men­tant el conei­xe­ment de l'espècie i s'han anat imple­men­tant actu­a­ci­ons de gestió i pro­tecció sobre els ramats. Amb la incor­po­ració de l'equip ESCO, la Direcció Gene­ral de Medi Natu­ral podrà incre­men­tar el tre­ball més local, cosa que suposa un pas més en la gestió de l'ós bru al Piri­neu.A través del con­veni per al segui­ment de l'ós bru al Piri­neu entre el Minis­teri de Medi Ambi­ent, Rural i Marí, el Con­selh Gene­rau d'Aran i el DMAH, s'ha pogut efec­tura la con­trac­tació de dos equips ESCO, un a la Val d'Aran i l'altre a la resta de comar­ques ursi­nes de Cata­lu­nya. La de la Val d'Aran, la ges­ti­ona el Con­selh Gene­rau d'Aran, l'altre donarà suport a les tas­ques que la Direcció Gene­ral del Medi Natu­ral emprèn per a la con­ser­vació de l'ós a la resta de Cata­lu­nya.L'ESCO que ope­rarà al Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Riba­gorça i Alt Urgell tindrà la seva base al Parc Natu­ral de l'Alt Piri­neu. A banda de donar suport a rama­ders i api­cul­tors - suport a pujar i bai­xar ramats d'ove­lles i cabres, segui­ment dels agru­pa­ments de ramats, col·labo­ració en la col·locació de vai­lets elèctrics per arnes i ramats, revisió del seu fun­ci­o­na­ment, con­trol dels gos­sos de pro­tecció, entre d'altres - també es rea­lit­za­ran iti­ne­ra­ris a la recerca d'indi­cis d'ós, con­trols dels paranys de pèls i dels paranys fotogràfics, com­pro­vació de pos­si­bles danys d'ós i les pos­si­bles dades, i radi­o­se­gui­ment, entre d'altres.Durant aquest 2009 el Depar­ta­ment, ha donat suport a l'agru­pació de 34.061 ove­lles i cabres al Pallars Sobirà, l'Alta Riba­gorça i el Pallars Jussà, en 19 ramats, pro­pi­e­tat de 51 rama­ders. Aquesta mesura ini­ci­ada el 2007 demos­tra la seva efec­ti­vi­tat ja que està evi­tant pèrdues d'ani­mals. Així es pot afir­mar que un cop fina­lit­zada la tem­po­rada de pas­tura a finals de setem­bre, no s'han produït atacs d'ós bru, però tam­poc de gos­sos ensal­vat­gits sobre aquests ramats agru­pats.L'agru­pació de ramats per­met dis­po­sar d'una vigilància contínua i poten­ciar l'ofici de pas­tor. Així mateix, els ramats pas­sen les nits en cer­cats i, en alguns casos, també s'acom­pa­nyen amb gos­sos de pro­tecció. Per esta­blir tot aquest procés, el DMAH ha inver­tit 127.283 euros.Segui­ment inten­siu de l'ós bru al Piri­neuDurant aquest 2009 el DMAH ha con­ti­nuat fent el segui­ment acu­rat de l'ós bru del Piri­neu. En el ter­ri­tori aranès aquesta tasca la fa el Con­selh Gene­rau. El segui­ment prin­ci­pal­ment es fa res­se­guint i con­fir­mant ras­tres com són les pet­ja­des o les esgar­ra­pa­des, els excre­ments o els llits, el radi­o­se­gui­ment dels óssos, els paranys de pèls i els fotogràfics. Així mateix, és des­ta­ca­ble l'ele­vat nom­bre d'albi­ra­ments direc­tes del plantígrad al llarg d'aquest any. En resum, i a l'espera de donar per tan­cada la tem­po­rada amb la hiver­nació, es pot dir que s'han loca­lit­zat 27 ras­tres o pet­ja­des, 3 excre­ments i un llit d'ós.​Pel que fa al radi­o­se­gui­ment, de moment es dis­posa de 23 radi­lo­ca­lit­za­dors del segui­ment que s'ha fet a l'Hvala amb els seus cadells i la Sarousse. Totes aques­tes dades del radi­o­se­gui­ment indi­quen que prin­ci­pal­ment han estat a la Val d'Aran. Els paranys de pèls i fotogràfics també han donat bons resul­tats. De moment s'han reco­llit 22 mos­tres de pèls, dels quals la major part són d'ós bru, segons les anàlisis genètiques per­ti­nents. Es dis­posa de 14 foto­gra­fies d'ós bru. Espe­ci­al­ment de mas­cle Pyros, de l'Hvala amb els cadells del pri­mer any, algun cadell del ter­cer any de l'Hvala i altres exem­plars joves i algun adult.​Respecte als albi­ra­ments, s'han fet nou obser­va­ci­ons d'ós bru a Cata­lu­nya entre les quals hi ha les de l'Hvala amb els seus cadells, els cadells del ter­cer any d'aquest exem­plar, el d'un mas­cle gran i el d'un mas­cle i una feme­lla junts. Així mateix, es té constància que s'ha pogut obser­var un ós bru a Andorra.Aug­menta la població d'ós bru al Piri­neuLa població de l'ós bru al Piri­neu es dis­tin­geix segons la seva dis­tri­bució geogràfica. Al nucli occi­den­tal hi ha dos mas­cles autòctons - Cami­lle i Aspe Quest -, un mas­cle - Nere - pro­ce­dent dels óssos alli­be­rats els anys 1996 i 1997 i, per un cadell mas­cle de quart any mes­cla piri­nenc - eslovè. En total són qua­tre exem­plars.Al nucli cen­tral, entre quinze i divuit óssos. Una bona part pro­ce­dents dels óssos alli­be­rats els anys 1996, 1997 i 2006, i la resta de les cries nas­cu­des al Piri­neu. Hi ha cinc feme­lles repro­duc­to­res com a mínim - Ziva, Cara­me­lles, Hvala, Sarouse i una sense nom -. També hi ha varis mas­cles adults - entre ells el Pyros i Balou. A més, hi ha dos cadells de dos anys, fills de Hvala i dos més d'un any.​Al nucli ori­en­tal hi ha dos mas­cles - Boutxy i Kouki - pro­ce­dents dels óssos alli­be­rats els anys 1996 i 1997. En total 2 exem­plars, tot i que hi ha hagut notícies de la mort d'un d'ells.