Els menairons, protagonistes immaterials absoluts de la tercera Jornada de Mitologia Pirinenca

La ter­cera edició de la Jor­nada de Mito­lo­gia Piri­nenca ha ser­vit aquest dis­sabte per visu­a­lit­zar a la Guàrdia d'Ares (Alt Urgell) un patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial que s'ha anat trans­me­tent de gene­ració en gene­ració al llarg dels segles. Tot i aquesta imma­te­ri­a­li­tat, les lle­gen­des piri­nen­ques han dei­xat deter­mi­nats tes­ti­mo­nis al llarg de la ser­ra­lada. Un dels exem­ples més des­ta­cats són els enigmàtics tar­ters dels Menai­rons. Per ter­cer any con­se­cu­tiu, els nens que han assis­tit a aquesta jor­nada s'han pogut endur a casa dins un canut de ceràmica alguns menai­rons, aquests éssers fantàstics que es cullen la nit de Sant Joan sota les fulles d'una planta, i als quals podran dema­nar ajuda.

Després d'una xer­rada sobre mito­lo­gia piri­nenca ame­nit­zada per l'actu­ació del grup de música tra­di­ci­o­nal Baridà Sos Fers, els assis­tents a la ter­cera Jor­nada de Mito­lo­gia Piri­nenca van fer un bere­nar-sopar. Aquest àpat els va ser­vir per aga­far for­ces i enfi­lar-se mun­ta­nya amunt en una cami­nada des de la Guàrdia d'Ares fins als Tar­ters dels Menai­rons pel camí vell que duia a Organyà. A les nou de la nit es va fer una visita guiada per l'escrip­tor Isi­dre Domenjó a un dels tar­ters, al vol­tant del qual el visi­tant troba diver­sos ele­ments al·legòrics de diver­ses lle­gen­des, com ara el pans de Santa Fe, l'arbre dels anells, la fines­tra de les brui­xes i la cabana de moro i el dol­men de Plan For­nesa, on s'acaba el recor­re­gut. Domenjó va expli­car la lle­genda rela­ci­o­nada amb cadas­cun dels ele­ments, en el con­text de la mito­lo­gia piri­nenca en gene­ral. Després els actors de TAT Tallers i Acci­ons de Tea­tre, van repre­sen­tar la per­for­mance Anem a ple­gar menai­rons. Per ple­gar els menai­rons, els nens i les nenes duien un canut, rea­lit­zat per la cera­mista Carme Inver­non, que se'ls havia rega­lat prèvia­ment. Els nens, que ja saben en què con­sis­teix aquesta acció, perquè ja s'ha dut a terme en les dues edi­ci­ons ante­ri­ors, l'espe­ren amb ganes i en gau­dei­xen molt. Jor­nada de Mito­lo­gia Piri­nenca forma part del pro­jecte Viatge al País dels Menai­rons, un iti­ne­rari que trans­corre per les valls d'Agui­lar tot seguint les lle­gen­des dels diver­sos pobles del muni­cipi. Com a fites d'aquest iti­ne­rari, el viat­ger troba sis murals de ceràmica, cre­ats per Carme Inver­non, que fan al·lusió a aques­tes lle­gen­des. Els punts de màxim interès de l'iti­ne­rari són els tar­ters dels Menai­rons de la Guàrdia d'Ares. Es tracta de dues grans acu­mu­la­ci­ons de rocs situ­a­des al mig del bosc. Des del punt de vista científic, els tar­ters encara no han estat prou estu­di­ats per poder-ne deter­mi­nar l'ori­gen. Alguns experts apun­ten a una for­mació gla­cial, men­tre que d'altres s'incli­nen per la mà de l'home i tin­drien a veure amb la cul­tura megalítica. Ara per ara, però, els tar­ters de la Guàrdia con­ti­nuen sent un mis­teri.La veu popu­lar, però, conta que un dia l'amo de cal Feu de la Guàrdia d'Ares anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. A mig camí, l'amo es va ado­nar que s'havia dei­xat a casa el canut dels menai­rons, aquells éssers petits i valents que es cullen d'una planta la nit de Sant Joan, sem­pre que hi hagi lluna vella. L'amo va enviar el seu mosso a bus­car el canut a casa, però aquest no se'n va poder estar de tafa­ne­jar el canut. El va obrir i a l'ins­tant una rècula de menai­rons van sor­tir del canut afal·lerats, dema­nant-li feina i més feina, i lla­vors els va dema­nar que amun­te­gues­sin els rocs més gros­sos que tro­bes­sin per tota la mun­ta­nya. Als menai­rons, un cop dei­xats anar, se'ls ha de manar feina, perquè, si no, fan male­ses. Els tar­ters de rocs, sor­pre­nents i fins ara inex­pli­ca­bles, que hi ha al bosc de l'obaga de la Guàrdia d'Ares, en donen tes­ti­moni.