Successos

Tortugues a 6.000 euros

Se sospita que en van robar 4 exemplars del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella, per vendre'ls al mercat negre

A internet, es venen per uns 100 euros

“Capturar animals salvatges per vendre'ls és una moda egoista”

La comer­ci­a­lit­zació al mer­cat negre és una de les moti­va­ci­ons que els Mos­sos d'Esqua­dra sos­pi­ten que hi ha al dar­rere del roba­tori de qua­tre tor­tu­gues ori­ginàries de l'Àfrica, que per la seva sin­gu­la­ri­tat i gran enver­ga­dura eren un dels màxims atrac­tius del Cen­tre de Repro­ducció de Tor­tu­gues de l'Albera de Gar­ri­gue­lla. Els lla­dres van forçar la porta cor­re­dissa de les ins­tal·laci­ons el 15 d'abril a la mati­nada, van des­tros­sar el vidre de la caseta on dor­mien i van aga­far un mas­cle i una feme­lla de Cen­troc­helys sul­cata –tor­tuga d'espe­rons–, de 60 cm de llar­gada i 45 kg de pes; i també es van apro­piar una pare­lla de Stig­moc­helys par­da­lis –lle­o­pard–, d'uns 40 cm i que pesen la mei­tat que les pri­me­res.

Les d'espe­rons són la ter­cera espècie de tor­tuga ter­res­tre més gran del món i estan valo­ra­des en 6.000 euros, men­tre que els delinqüents podrien dema­nar entre 1.000 i 1.500 euros per cadas­cuna de les altres dues. Per inten­tar seguir-ne el ras­tre, el direc­tor del cen­tre, Xavier Capa­lle­ras, va mirar per inter­net si els sos­pi­to­sos havien posat algun anunci sobre la venda dels ani­mals i es va sor­pren­dre “de la impres­si­o­nant oferta” que va tro­bar a la xarxa: “Tot i trac­tar-se d'espècies pro­te­gi­des es poden comer­ci­a­lit­zar, si bé es neces­sita un cer­ti­fi­cat ori­gi­nal que acre­diti que són ani­mals que han nas­cut en cap­ti­vi­tat. És bas­tant pro­ba­ble, però, que les per­so­nes que les com­prin des­co­ne­guin que han estat roba­des perquè exis­tei­xen ban­des que també fal­si­fi­quen la docu­men­tació.”

Comis­sa­des a Holanda

L'ori­gen de la pare­lla de tor­tu­gues d'espe­rons que ha des­a­pa­re­gut, pre­ci­sa­ment, està lli­gat a aquest negoci il·lícit ja que van arri­bar a Gar­ri­gue­lla fa 17 anys, fruit d'un decomís poli­cial. Una xarxa dedi­cada al tràfic d'ani­mals exòtics en va espo­liar més d'una qua­ran­tena a Mali i les va car­re­gar en un vai­xell. Quan els cap­tu­ra­dors van atra­car en un port holandès, els agents van ins­pec­ci­o­nar el vai­xell i van des­co­brir la par­tida. Com es fa habi­tu­al­ment en aquests casos, part de les tor­tu­gues que es van loca­lit­zar van ser dis­tribuïdes en cen­tres de recu­pe­ració de França, d'Holanda, Itàlia, al zoo de Dublín i dues van ser des­ti­na­des a les ins­tal·laci­ons de l'Albera. La pare­lla de tor­tu­gues lle­o­pard, en canvi, van ser cedi­des per una família deu anys enrere: “Sovint en rebem de par­ti­cu­lars que les tenen a casa i que quan se'ls fan massa gros­ses se'n volen des­pren­dre perquè no els dei­xen ni una sola planta al jardí!”, comenta Capa­lle­ras.

“No són domèsti­ques”

En por­tals d'inter­net, les cries de les tor­tu­gues que són del mateix gènere que les que van ser sos­tre­tes a l'Alt Empordà es venen per uns 100 euros. Sobre la base d'aquest pos­si­ble bene­fici econòmic, el direc­tor no des­carta “que els lla­dres les robes­sin per que­dar-se-les o perquè pro­creïn i mirar de fer negoci amb la comer­ci­a­lit­zació de les peti­tes”. Un o dos cops a l'any, la feme­lla d'espe­rons ponia entre 25 i 30 ous. Actu­al­ment, al cen­tre només hi ha una de les filles, que té 6 anys, ja que la resta s'envi­a­ven a reser­ves del Sene­gal per repo­blar zones on gai­rebé s'han extin­git. Les lle­o­pard, per la seva banda, els cui­da­dors no dei­xa­ven de moment que es reproduïssin.

Capa­lle­ras explica que al cen­tre no s'han plan­te­jat mai ven­dre una tor­tuga. “Encara que siguin ani­mals lents i pacífics, la nos­tra filo­so­fia és que no són domèstics, sinó sal­vat­ges. Per molt bé que les tin­guis, no els agrada estar tan­ca­des. Si els deixéssim la porta oberta, no en que­da­ria cap dos dies després. Cap­tu­rar ani­mals sal­vat­ges per ven­dre'ls és una moda ego­ista.”

El direc­tor con­serva l'espe­rança de recu­pe­rar-les, tenint en compte que “no solen córrer tor­tu­gues d'aquesta mida”. “La feme­lla de lle­o­pard té un ull pro­mi­nent i les d'espe­rons por­ten un micro­xip sub­cu­tani com un gra d'arròs, on hi passàvem un lec­tor per iden­ti­fi­car-les. També hem avi­sat altres cen­tres, on els lla­dres poden inten­tar ven­dre-les.”

Tenim l'esperança de recuperar-les ja que no en corren de tanta envergadura
Xavier Capalleras
director del centre de reproducció de l'albera

LES FRASES

Les dues tortugues d'esperons havien estat espoliades a Mali per una màfia. Feia disset anys que les cuidàvem
‘Centrochelys sulcata'

La tercera tortuga terrestre més gran

Fins a 100 kg pot arribar a pesar el mascle de les Centrochelys sulcata –tortuga d'esperons–. És la tercera més gran del món i la tortuga nativa més gran d'Àfrica. Sulcata deriva del llatí sulcus, que fa referència als solcs de la closca. Té uns grans esperons a les cuixes posteriors. La incubació pot durar 6 mesos.

‘Stigmochelys pardalis'

“Els dúiem un sac diari d'herba”

A la caseta d'obra on dormien les tortugues desaparegudes hi ha una estufa, un calefactor d'aire calent i un punt de llum ja que a les nits d'hivern hi ha d'haver una temperatura mínima de 25 graus a dins. Els cuidadors subratllen que és bo que el seu cos estigui a 30º perquè sinó no són capaces de digerir bé i tenen mala circulació. Pel que fa a l'alimentació, posen de manifest que “la majoria de gent pensa que amb enciam, tomata i poma ja estan contentes, però no és així: Quan estan a l'entorn natural, mengen molt variat. Els donem pinso per suplir les carències de vitamines i minerals. A les que han sostret, a més, els anàvem a buscar un sac d'herba cada dia”. La femella de la Centrochelys sulcata té 30 anys, el mascle 40 i la parella de Stigmochelys pardalis, 20. Per entrar a les instal·lacions, els lladres van aconseguir treure la porta de la guia. Els Mossos examinen ara les imatges de la càmera de seguretat que hi ha a l'entrada.

De closca ovalada i d'uns 20 kg de pes

La tortuga lleopard, o Stigmochelys pardalis, té uns esperons cornis darrera les cuixes i la seva closca generalment és ovalada. Viuen en zones semidesèrtiques de Namíbia, a les grans sabanes o a les muntanyes de Sud-àfrica. La seva alimentació és vegetariana. Les postes són de 4 a 8 ous i la incubació s'allarga entre 200 i 380 dies.

En regressió a la serra de l'Albera

A la serra de l'Albera, al tram més oriental del Pirineu, hi viu la darrera població natural de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) de la península Ibèrica. Al Centre de Reproducció de Garriguella s'hi estudien aspectes de la seva biologia i ecologia, i se'n potencia la conservació. El director, Xavier Capalleras, detalla que a les instal·lacions es poden observar un miler d'exemplars entre totes les espècies diferents: “L'any passat, per exemple, en van néixer 500 de mediterrània. Ens dediquem a la seva criança. Quan fan 7 o 8 cm, les alliberem.” A la serra de l'Albera hi ha una població petita, “que fa anys que està en regressió, sobretot pels depredadors, que es mengen els ous o les més joves”: “Hi ha 0,5 tortugues per hectàrea, quan la població mínima seria de 3. A la serra de l'Albera és l'únic lloc on han subsistit. Abans, n'hi havia a la serra de Montsant i al Parc Natural del Garraf, on n'hi enviem perquè s'està intentant recuperar-la”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.