Successos

“Només tenia al cap salvar tots els nostres animals”

La veïna que va sortir a la portada d'El Punt Avui de dilluns recorda la intensa tarda de diumenge, quan ella i el seu home van salvar els seus burros i un poni, encerclats pel foc a la parcel·la

Marie-Laure Ster­man és fran­cesa, de l'Alsàcia, a tocar d'Ale­ma­nya, però viu des de fa vint anys a Biure. És una ena­mo­rada dels ani­mals, espe­ci­al­ment dels bur­ros, des que fa uns quinze anys el seu home n'hi va rega­lar, i amb el temps n'han arri­bat a tenir fins a qua­tre. Però tot va can­viar diu­menge, quan el foc va arri­bar a Biure gai­rebé de cop, amb molta virulència; de fet, en molt poc temps, va encer­car el poble i el va situar a les por­tes de l'infern.

Marie-Laure, que viu en una casa de pedra al nucli, només tenia un objec­tiu: sal­var els seus qua­tre bur­ros i un poni, que esta­ven en una par­cel·la als afo­res, a la car­re­tera d'Agu­llana. “No podia pen­sar en res més que no fos sal­var els meus ani­mals”, explica. Ella i el seu home, veí de Biure de tota la vida, molt cone­gut perquè venia embo­tits, no s'ho van pen­sar dues vega­des i van acor­dar sor­tir del poble per veure com esta­ven els ani­mals. Marie-Laure recorda que no sabien què fer, si lli­gar els ani­mals i treure'ls o obrir la tanca: “Però no hi havia temps; el foc de fa qua­tre anys no va arri­bar al poble, aquest sí. El meu home havia anat a veure com estava la meva sogra i vam que­dar a la par­cel·la.”

El pla de l'Albert

“Quan hi vaig arri­bar, tot era foc, i aquest es movia molt ràpida­ment”, recorda Marie-Laure. La par­cel·la de la família Esteva està situ­ada al pla de l'Albert, a tocar del poble, i com­par­teix tanca amb una altra on un veí té cavalls, un dels quals és un pura sang espa­nyol. “Els ani­mals no saps com reac­ci­o­na­ran i jo els veia cre­mats; pot­ser no hau­ria pas­sat res, però tot eren fla­mes”, explica la veïna, que hi afe­geix: “Quan hi vaig arri­bar, vaig arren­car a córrer cap a les fla­mes per obrir la tanca. Però el foc, al dar­rere de la par­cel·la, era molt gran, amb llengües que pot­ser feien trenta metres, no ho sé.” Final­ment uns mos­sos van obrir la tanca i, després d'uns minuts inter­mi­na­bles, els bur­ros van sor­tir; el poni, però, es va que­dar i, tot i que el foc va cre­mar els coberts, va sobre­viure. Cap a les onze de la nit, un veí els va dir que els bur­ros pas­tu­ra­ven en un camp i van deci­dir dei­xar-los fins l'endemà. Cap ani­mal va morir, però Maire-Laure no obli­darà mai aque­lles inten­ses hores.

“Vull agrair el treball i l'esforç dels Mossos”

“Quan era a la parcel·la, van arribar uns mossos i ens van dir que havíem de marxar, i jo els deia que hi tenia els animals. Finalment, van arrencar a córrer i van obrir les tanques; el cavall va sortir, però els burros es van quedar”, recorda Marie-Laure, que diu que no estarà prou agraïda als agents. “Els mossos, quan eren a dins intentant treure els animals, ja no van poder sortir pel portal i van haver de córrer i saltar marge amunt.” Finalment, els burros van sortir corrents i van anar a parar a un camp del municipi. Els burros són la passió i l'afició de Marie-Laure; de fet, ella va ser la impulsora de la Festa del Burro de Biure. Els animals són la Charlotte, de 18 anys; la Sherpa, de 12; el Galan, de 5, i fent honor al poble, en Biurenc, de 3 anys, el més menut de tots. La més veterana, però, és una poni, la Panchita, que té 28 anys i que, tot i quedar-se a la parcel·la, va miraculosament sobreviure. Ahir la Marie-Laure va visitar els animals, molt sociables i calmats, que no paraven de buscar-la, agraïts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.