El 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a medicaments no ho són

Un 59% dels paci­ents eti­que­tats com a al·lèrgics a deter­mi­nats medi­ca­ments, espe­ci­al­ment els més pres­crits, en rea­li­tat no ho són. Així ho revela un estudi pilot rea­lit­zat per l'Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de Bell­vitge. Un dels seus res­pon­sa­bles, el doc­tor Ramon Lle­o­nart, de la Uni­tat d'Al·ler­go­lo­gia, explica que només un 10% de les reac­ci­ons adver­ses a fàrmacs que són motiu de demanda assis­ten­cial són de tipus al·lèrgic i que la gran majo­ria de paci­ents que diuen ser al·lèrgics a un medi­ca­ment s'han diagnos­ti­cat ells matei­xos con­fo­nent els efec­tes secun­da­ris a un fàrmac amb un procés al·lèrgic.

Això fa, alerta Lle­o­nart, que molts paci­ents “no tin­guin accés a medi­ca­ments poten­ci­al­ment útils i els oca­si­ona una angoixa que pot con­di­ci­o­nar els seus trac­ta­ments futurs”. Ionut Chi­riac, metge de capçalera, reco­neix que als pro­fes­si­o­nals de l'Atenció Primària, els pri­mers que ate­nen els paci­ents amb reac­ci­ons a medi­ca­ments, els falta for­mació per qüesti­o­nar-se el que els diuen els paci­ents i dis­tin­gir els casos que s'han de deri­var als al·lergòlegs o els que poden trac­tar ells matei­xos.

Les reac­ci­ons adver­ses als medi­ca­ments i les difi­cul­tats per iden­ti­fi­car-les, ava­luar-les i trac­tar-les han cen­trat aquest dime­cres la jor­nada 'I Matí Al·lèrgia Bell­vitge. Reac­ci­ons al·lèrgi­ques a fàrmacs' on s'ha pre­sen­tat el díptic 'Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs' ela­bo­rat pel comitè d'al·lèrgia a fàrmacs de la Soci­e­tat Cata­lana d'al·lèrgia (SCAIC) d'acord amb la Soci­e­tat Cata­lana de Medi­cina Fami­liar i Comu­nitària (CAM­FiC) on es deta­llen els cri­te­ris de deri­vació a l'al·lergòleg i la infor­mació relle­vant per poder fer un estudi diagnòstic.

Durant la jor­nada també s'ha pre­sen­tat l'estudi pilot ela­bo­rat per la Uni­tat d'Al·ler­go­lo­gia de l'Hos­pi­tal de Bell­vitge que apunta que el 59% dels paci­ents eti­que­tats com a al·lèrgics a algun medi­ca­ment en rea­li­tat no ho són. Un dels seus res­pon­sa­bles, el doc­tor Ramon Lle­o­nart, asse­gura que el resul­tat de l'informe cer­ti­fica el que altres més específics havien apun­tat. En aquest sen­tit, ha recor­dat que en estu­dis cen­trats en la peni­cil·lina, per exem­ple, els diagnòstics erro­nis s'acos­ta­ven al 90%.

Teresa Dor­dal, pre­si­denta de l'SCAIC, asse­gura que el tema de les al·lèrgies és molt com­plex i que encara hi ha molt des­co­nei­xe­ment i que millo­rar en el diagnòstic esdevé impres­cin­di­ble per asse­gu­rar que no es pro­hi­birà al paci­ent un medi­ca­ment impor­tant per a la seva salut.

Actu­al­ment no exis­teix cap bate­ria de pro­ves que per­meti saber d'entrada si un paci­ent té al·lèrgia a un o diver­sos medi­ca­ments. L'al·lergòleg rea­litza en pri­mer lloc una anam­nesi (història clínica dels ante­ce­dents) diri­gida que pot donar molta infor­mació sobre la pro­ba­bi­li­tat que un paci­ent tin­gui una al·lèrgia a un medi­ca­ment. Les pro­ves cutànies o de labo­ra­tori també aju­den en el diagnòstic, però la prova d'expo­sició con­tro­lada amb el medi­ca­ment és l'única que per­met el diagnòstic defi­ni­tiu. Aques­tes pro­ves no estan lliu­res de risc i cal fer-les en un medi hos­pi­ta­lari que per­meti trac­tar una pos­si­ble reacció.

A vega­des, si un cop fet el diagnòstic d'al·lèrgia a un medi­ca­ment no hi ha bones alter­na­ti­ves de trac­ta­ment, es pot rea­lit­zar una des­sen­si­bi­lit­zació. Aquesta tècnica es rea­litza a les uni­tats d'al·ler­go­lo­gia dels hos­pi­tals i per­met gene­rar una “tolerància” tem­po­ral al medi­ca­ment al qual el paci­ent és al·lèrgic.

Ionut Chi­riac, del grup d'Al·lèrgia de la CAM­FiC, explica que en un esce­nari ideal els met­ges de capçalera s'hau­rien de qüesti­o­nar quan un paci­ent els asse­gura que és al·lèrgic a un medi­ca­ment, però que els falta temps i for­mació per dis­tin­gir quan un cas pot ser trac­tat al CAP o cal que sigui deri­vat a un al·lergòleg. “Falta una mica de for­mació i encara eti­que­tem mala­ment els paci­ents”, asse­nyala.

Sobre els medi­ca­ments que més al·lèrgies pro­vo­quen, Teresa Dor­dal explica que no hi ha un fàrmac con­cret i que tot està rela­ci­o­nat amb el con­sum que en fan els paci­ents, és a dir, els fàrmacs més pres­crits, com ara els que con­te­nen peni­cil·lina, són els que pro­vo­quen més reac­ci­ons adver­ses, entre elles al·lèrgies. Amb tot, ha afe­git que és cert que hi ha par­ti­cu­la­ri­tats d'alguns fàrmacs que fan més fàcil que puguin pro­vo­car una reacció al·lèrgica.