Societat

Lluita contra el gihadisme

Focus del gihadisme al sud d'Europa

A la capital catalana vigilen l'islamisme la CIA, la DGSE francesa i els seus equivalents alemanys, britànics, algerians i marroquins

La pressió policial està desplaçant els més radicalitzats de Catalunya cap al País Valencià

Els Països Cata­lans, espe­ci­al­ment Cata­lu­nya, serien “el nucli geogràfic més impor­tant del radi­ca­lisme isla­mista a la riba nord de la Medi­terrània”. Així ho con­si­de­ren els governs espa­nyol i francès, com també les auto­ri­tats nord-ame­ri­ca­nes. A Bar­ce­lona, a més dels Mos­sos, del CNI i del Cen­tro Naci­o­nal de Coor­di­nación Anti­ter­ro­rista, hi estan ope­rant, en aquesta qüestió, ser­veis d'infor­mació de la CIA, la DGSE fran­cesa i els seus equi­va­lents ale­manys, britànics, alge­ri­ans i mar­ro­quins. La CIA té a Bar­ce­lona una uni­tat de con­tra­ter­ro­risme des l'any 2008 –basada al seu con­so­lat–, segons es desprèn d'una de les fil­tra­ci­ons de Wiki­le­aks. En els docu­ments reve­lats, el depar­ta­ment d'Estat nord-ame­ricà con­si­dera Cata­lu­nya com “el més impor­tant cen­tre d'acti­vi­tat ter­ro­rista del sud d'Europa.”

Dades del Minis­teri de l'Inte­rior espa­nyol mos­tren que a Cata­lu­nya s'han rea­lit­zat, des l'any 2012, trenta-una ope­ra­ci­ons poli­ci­als con­tra el giha­disme (vint-i-dues a Bar­ce­lona, cinc a Girona, tres a Tar­ra­gona i una a Lleida) amb sei­xanta-dos detin­guts. Els isla­mis­tes radi­cals arres­tats a Cata­lu­nya repre­sen­ten un terç del total de deten­ci­ons fetes en ter­ri­tori de l'Estat espa­nyol.

Al País Valencià, en el mateix període, hi ha hagut dotze ope­ra­ci­ons i divuit detin­guts. A les Illes Bale­ars s'hi han detin­gut tres per­so­nes en dues ope­ra­ci­ons, una a Mallorca i l'altra, molt recent, a Eivissa. A la Cata­lu­nya del Nord, el Minis­teri de l'Inte­rior francès hi té con­tro­lats sei­xanta casos de “radi­ca­lit­zació extrema” i l'any pas­sat van dete­nir tres isla­mis­tes que pro­jec­ta­ven un atemp­tat con­tra la base mili­tar fran­cesa del cap Biarra, entre Cot­lliure i Port­ven­dres.

Sis-cents mil musul­mans

Per la seva situ­ació geogràfica i els seus cor­rents migra­to­ris, els Països Cata­lans s'estan con­ver­tint en una mena de “cor­re­dor del Medi­ter­rani pel giha­disme”, segons fonts poli­ci­als. El nom­bre ele­vat d'isla­mis­tes radi­ca­lit­zats és pro­por­ci­o­nal a la impor­tant població musul­mana que hi resi­deix. Més de sis-cents mil musul­mans viuen als Països Cata­lans i es cal­cula que, en gene­ral, “un deu per cent dels musul­mans són per­me­a­bles, a graus diver­sos, a les tesis isla­mis­tes.” Segons el Con­sell de Segu­re­tat Naci­o­nal espa­nyol, “Cata­lu­nya és la zona on hi ha més pro­ces­sos de radi­ca­lit­zació ràpida i on la comu­ni­tat musul­mana té més vin­cles amb extre­mis­tes d'arreu d'Europa”.

A causa de la pressió poli­cial a Cata­lu­nya, des del 2014 els ser­veis d'intel·ligència espa­nyols han detec­tat “un des­plaçament de domi­cili en direcció de València per part d'ele­ments radi­ca­lit­zats que s'ins­tal·len en bar­ris perifèrics, on la comu­ni­tat musul­mana no està tan vigi­lada com a Bar­ce­lona”.

Pro­to­col amb França

Des fa un any, el govern català té subs­crit un pro­to­col de col·labo­ració entre l'Ins­ti­tut de Segu­re­tat Pública de Cata­lu­nya i l'École Nati­o­nale Supérieure d'Appli­ca­tion de la Police Nati­o­nale de França per a “l'inter­canvi de conei­xe­ments i experiències en el camp de la for­mació de la poli­cia”, inter­can­vis on la lluita con­tra l'inte­grisme radi­cal giha­dista té una importància cab­dal.

Des del gener del 2015, coin­ci­dint amb l'atemp­tat a París con­tra Char­lie Hebdo, Cata­lu­nya està en el nivell de màxima alerta de 4 sobre 5, la qual cosa repre­senta “una acti­tud d'extrema vigilància i pre­venció” per part dels Mos­sos d'Esqua­dra.

La poli­cia cata­lana té acti­vat, des d'aque­lla data, el pla ope­ra­tiu espe­cial anti­ter­ro­rista (POEA), des­ti­nat a “millo­rar les capa­ci­tats d'anàlisis i de valo­ració de l'amenaça ter­ro­rista, pro­moure mesu­res pre­ven­ti­ves que detec­tin fenòmens de radi­ca­lit­zació, iden­ti­fi­car llocs i espais sus­cep­ti­bles de patir un atac ter­ro­rista, dis­se­nyar meca­nis­mes de coor­di­nació ope­ra­tiva i imple­men­tar mesu­res d'auto­pro­tecció per als mem­bres de la poli­cia”.

El POEA ana­litza els fenòmens de radi­ca­lit­zació “a les pre­sons, entre els detin­guts que pas­sen per les comis­sa­ries, en els grups d'atenció a les vícti­mes i també a través de les experiències de les poli­cies locals.” L'atenció pre­ven­tiva se cen­tra igual­ment “en la comu­ni­tat edu­ca­tiva, per detec­tar a temps fenòmens i acti­tuds sos­pi­to­sos a les aules.” Final­ment, en aquest pla de la poli­cia cata­lana hi té també espe­cial rellevància “la iden­ti­fi­cació de llocs sus­cep­ti­bles d'atacs ter­ro­ris­tes”. Els Mos­sos d'Esqua­dra han dis­se­nyat, per una altra banda, ope­ra­tius anti­ter­ro­ris­tes pro­pis.

Set ope­ra­tius específics

A Cata­lu­nya els Mos­sos dis­po­sen de cinc ope­ra­tius ordi­na­ris i dos d'extra­or­di­na­ris que tenen, cadas­cun, un nom. L'ope­ra­tiu ano­me­nat Cer­cle està des­ti­nat a con­tro­lar col·lec­tius poten­ci­als de risc. El nom Hexàgon és per als dis­po­si­tius adreçats a llocs d'afluència mas­siva. Tra­pezi és per a tot tipus d'infra­es­truc­tu­res de trans­port. Tri­an­gle, per a les estruc­tu­res estratègiques o crítiques, i Rec­tan­gle,per als cen­tres i orga­nis­mes ofi­ci­als. Els ope­ra­tius extra­or­di­na­ris són el Gar­bell des­ti­nat a con­tro­lar vies de comu­ni­cació i Gàbia per dete­nir els autors dels atemp­tats.

Actu­al­ment, són vigents els cinc ordi­na­ris i un d'extra­or­di­nari, el Gar­bell. Aquest pro­grama poli­cial deter­mina que, en el nivell d'alerta 4, “els efec­tius poli­ci­als hau­ran de des­ti­nar, com a mínim, el vint per cent del patru­llatge pre­ven­tiu a la pre­venció anti­ter­ro­rista.” En aquest sen­tit, els Mos­sos han efec­tuat “una mit­jana men­sual de 50.250 hores de pre­venció”.

Dime­cres pas­sat va tenir lloc a Bar­ce­lona el congrés sobre ter­ro­risme de l'Euro­COP (Euro­pean Con­fe­de­ra­tion of Police) amb tots els sin­di­cats poli­ci­als euro­peus. El con­se­ller d'Inte­rior, Jordi Jané, va apro­fi­tar-ho per recla­mar a Madrid que per­meti als Mos­sos “ser pre­sents al Cen­tre d'Intel·ligència con­tra el Ter­ro­risme i el Crim Orga­nit­zat” del qual estan exclo­sos. Euro­COP reclama “més coor­di­nació i mit­jans mate­ri­als i humans per llui­tar con­tra el ter­ro­risme giha­dista”.

LES FRASES

Els detinguts a Catalunya representen un terç del total de tot el territori de l'Estat espanyol
Consell de Seguretat
ministeri de l'interior

LES XIFRES

Catalunya és el centre més important d'activitat terrorista gihadista de tota la Mediterrània
Govern nord-americà
filtracions de Wikileaks
84
islamistes detinguts
des de l'any 2012 per les policies catalana, espanyola i francesa en relació amb l'Estat Islàmic.
46
operacions policials
en el mateix període a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord.

L'atemptat fallit contra l'exèrcit francès a Cotlliure

Un grup autònom gihadista havia previst assaltar, el mes de gener d'enguany, un centre de comunicacions de l'exèrcit francès situat al cap Biarra, entre Cotlliure i Portvendres. Tenien previst “matar els soldats de la petita guarnició i filmar la decapitació del seu comandant”, segons va informar el ministre de l'Interior francès Bernard Cazeneuve en el moment de la detenció del comando, l'estiu passat. L'instigador del projecte d'assalt estava en contacte via internet amb un gihadista francès d'Estat Islàmic a Síria, que li havia ordenat “atemptar en territori francès” o “anar a combatre amb ell a Síria”, tal com va explicar des de París el fiscal general de França, el nord-català François Molins.

L'aspirant gihadista, resident a Marsella, estava vigilat des l'any 2014 pels serveis antiterroristes francesos de la DGSI a causa de “la seva relació amb gihadistes empresonats o combatents al Pròxim Orient.” Per realitzar l'atemptat va organitzar una cèl·lula clandestina amb un exsoldat francès de la marina, que havia estat destinat al centre de comunicacions militars de la costa nord-catalana on s'havien de cometre els assassinats. L'exmilitar coneixia accessos, torns de guàrdia i mesures de seguretat. Poc després, aquestes detencions va tenir lloc a Perpinyà una gran operació policial als barris de Sant Mateu, la Real i Espai Mediterrani. Es van controlar, sense detencions, una seixantena d'islamistes radicalitzats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia