Salven el cementiri civil

Alme­nar va inau­gu­rar diu­menge la reha­bi­li­tació del cemen­tiri civil del poble, un petit espai situat a un quilòmetre i mig d'aquesta loca­li­tat del Segrià. L'hau­rien creat a prin­ci­pis del segle XX i cons­ti­tu­eix un recinte sin­gu­lar ja que és dels pocs cemen­ti­ris civils de Cata­lu­nya, sepa­rat del cemen­tiri religiós. Les obres de recu­pe­ració, fetes per l'Ajun­ta­ment amb el suport de la Pla­ta­forma per la Memòria Històrica d'Alme­nar, han con­sis­tit en la con­so­li­dació d'una part del mur peri­me­tral, la col·locació d'un panell infor­ma­tiu, la ins­tal·lació d'una porta de forja, la neteja de l'inte­rior i plan­tació de dos xiprers.

Teresa Malla, alcal­dessa d'Alme­nar, des­ta­cava aquesta sin­gu­la­ri­tat de tenir un cemen­tiri civil i afir­mava que el que es pre­te­nia era “la recu­pe­ració d'un espai que malau­ra­da­ment estava quasi aban­do­nat i el reco­nei­xe­ment i la dig­ni­fi­cació de les per­so­nes que repo­sen allí”. Per la seva banda, els repre­sen­tants de la Pla­ta­forma per la Memòria Històrica d'Alme­nar, Est­her Peiró i Víctor Verdú, van subrat­llar la importància de l'actu­ació, que con­tri­bu­eix també a la recu­pe­ració de la memòria històrica. En l'acte d'inau­gu­ració hi van ser pre­sents nom­bro­sos veïns i durant l'acte es van lle­gir diver­sos poe­mes de Màrius Tor­res, Jaume Age­let, Joan Vinyoli i del mateix Verdú.

Els his­to­ri­a­dors cal­cu­len que al cemen­tiri pro­jec­tat per a per­so­nes no cris­ti­a­nes s'hi han fet en el decurs de la seva història un màxim de 15 enter­ra­ments.

La història d'aquest espai és força curi­osa i l'inves­ti­ga­dor i his­to­ri­a­dor d'Alme­nar, Josep Forns, que ha estu­diat l'equi­pa­ment, con­si­dera que es va crear el 1904, quan un mes­tre laic i d'idees anar­quis­tes d'ori­gen valencià, Alfons García, va pro­moure la seva cons­trucció. “No hem d'obli­dar –expli­cava Forns– que par­lem d'una època con­vulsa, amb la crisi de la fil·loxera, l'arri­bada de gent de fora per tre­ba­llar al canal d'Aragó i Cata­lu­nya, i la intro­ducció d'idees libe­rals i rup­tu­ris­tes.”

El mes­tre Alfons Gar­cia va lide­rar aquesta rei­vin­di­cació, però dar­rere tenia veïns pro­gres­sis­tes, repu­bli­cans i anti­cle­ri­cals, agru­pats entorn de la Coo­pe­ra­tiva Agrícola d'Alme­nar, i va acon­se­guir que l'Ajun­ta­ment exe­cutés aquest cemen­tiri pen­sat per a no cris­ti­ans, però on també s'han enter­rat per­so­nes no bate­ja­des (com ara els nadons morts pre­ma­tu­ra­ment) o que s'havien suïcidat. Tan­ma­teix, expli­cava Forns, cal tenir en compte que “qual­se­vol adult no podia ser-hi enter­rat sim­ple­ment per decisió dels seus fami­li­ars, ja que la volun­tat del finat havia d'haver-se con­cre­tat per mitjà d'una decla­ració for­mal d'apos­ta­sia reco­llida en el tes­ta­ment o en un docu­ment escrit ofi­cial”. L'his­to­ri­a­dor con­si­dera que aquests sepe­lis esta­ven clara­ment legis­lats a finals del segle XIX. La prin­ci­pal sin­gu­la­ri­tat del d'Alme­nar és el seu emplaçament, sepa­rat del cemen­tiri cristià, ja que en la majo­ria de casos està ados­sat al catòlic, però amb un accés inde­pen­dent.

Josep Forns ha des­co­bert que el cemen­tiri civil està situat en un ter­reny cedit per Casi­mir Mel­cior. Aquest veí era mem­bre d'una comu­ni­tat local espi­ri­tista, una creença lli­gada a idees libe­rals i que defen­sava que els morts podien entrar en con­tacte amb els éssers vius. I pre­ci­sa­ment, aquest movi­ment era impor­tant a Alme­nar a les aca­ba­lles del segle XIX.