El Nadal en remull

És una boge­ria col·lec­tiva o una prova de valor? La Banyada Nada­lenca orga­nit­zada per la Colla No Tinc Fred de Cale­lla cele­bra avui els vint anys de vida amb una festa més lluïda. No cada dia s'arriba a un ani­ver­sari con­ver­tit ja en tra­dició al muni­cipi però que prové d'una juguesca entre un grup d'amics que pre­nien una cer­vesa al Santi's Bar, un matí de desem­bre. “Parlàvem de tot i de res quan els vaig expli­car que feia tres o qua­tre anys que jo em banyava el dia de Nadal”, recorda Lluís Barri, l'artífex de la ini­ci­a­tiva, que hi afe­geix: “S'ho van aga­far en broma i em van asse­gu­rar que aquell any no em banya­ria sol.” L'aposta va que­dar sobre la taula. Era el 1997, i quan va arri­bar el dia 25, a tres quarts de dotze del mig­dia sis valents van fer el cor fort a la platja i, quan van ser les dotze, van fer un cap­bussó. L'acte va ser recom­pen­sat amb un ape­ri­tiu i unes meda­lles com­me­mo­ra­ti­ves al mateix bar on va començar tot. Les meda­lles i l'ape­ri­tiu s'han man­tin­gut com a part de l'acti­vi­tat que, des de lla­vors, s'ha con­vo­cat cada any amb una par­ti­ci­pació pro­gres­siva que encara sorprèn els matei­xos orga­nit­za­dors.

“El segon any ja érem més gent i, així, a cada edició, el boca ore­lla feia que s'anes­sin apun­tant més par­ti­ci­pants” comenta Sal­va­dor Comas, un pas­tis­ser encar­re­gat de la intendència de l'acte, que explica que aviat es va veure que el bar que­dava petit i es va dema­nar permís a l'Ajun­ta­ment per fer la con­vo­catòria direc­ta­ment al pas­seig, a l'altura del pas a nivell. “Què fa que la gent es tiri a l'aigua? Suposo que perquè tot i que la pro­posta sorprèn, és per­fec­ta­ment assu­mi­ble per la majo­ria de gent”, asse­gura Comas. De fet, de raons per mullar-se en ple hivern n'hi ha tan­tes com par­ti­ci­pants que ho pro­ven, però Lluís Barri con­si­dera que el moment que va mar­car el pas d'una acti­vi­tat d'uns quants a una con­cen­tració mul­ti­tu­dinària va ser l'arri­bada de les famílies. “La presència dels pri­mers nens, quan feia sis o set anys que orga­nitzàvem la banyada, va ser cab­dal perquè la cosa es dis­parés”, reme­mora tot comen­tant que on van els infants arros­se­guen no només els pares, “sinó els seus amics, els tiets i altres parents i fins i tot algun avi”.

Sal­va­dor Comas hi afe­geix que la sort també ha jugat un paper clau en l'èxit de la Banyada Nada­lenca de Cale­lla. “En vint anys no hem tin­gut cap diada on fes fred de veri­tat. La bona tem­pe­ra­tura ens ha acom­pa­nyat sem­pre i no hem bai­xat mai dels 13 graus de l'aigua”, explica. A més, tan sols s'ha hagut de sus­pen­dre una vegada. Va ser el 2013 i pel mal estat de la mar. “No ens podíem arris­car que algú prengués mal”, diuen. L'any pas­sat es va superar, i per molt, la xifra màgica dels 500 par­ti­ci­pants: 591.

Avui, amb motiu de l'ani­ver­sari, hi haurà una cer­ca­vila que començarà a la plaça del Mer­cat, on es farà la pre­sen­tació del capgròs Fre­do­lic, la mas­cota de la colla, amb la presència dels Gegan­ters de Cale­lla i una colla de per­cussió. Arri­bats al pas­seig els dia­bles dels Udols de Foc rebran els par­ti­ci­pants amb espur­nes i tra­ques i es farà el bateig de mar de la figura. A les dotze en punt, un cop més i per molts anys, tot­hom serà cri­dat a anar a l'aigua. “Qui es banya per Nadal no es cons­tipa en tot l'any!”, asse­gura con­vençut Sal­va­dor Comas. Només cal com­pro­var-ho.