Un lluitador constant

Algu­nes històries vitals tenen un com­po­nent de lluita cons­tant al llarg de l'existència. Si a més aquesta acti­tud es tras­llada a diver­sos àmbits, encara fa més relle­vant la vida dels seus pro­ta­go­nis­tes. És el cas de Romu­ald Grané (Artés, 1923-Mataró, 2012), cone­gut prin­ci­pal­ment pel fet de ser un mili­tant comu­nista anti­fran­quista, la vida del qual ara s'ha plas­mat en un lli­bre que es titula Herois anònims; la història d'en Romu­ald Grané Vila­seca, a càrrec de la peri­o­dista i fami­liar seva Núria Segura Insa i edi­tat per Afers.

Aquesta lluita de Grané va comença des de ben petit, quan tre­ba­llava a la botiga de que­viu­res que els seus pares tenien al barri de Sant Martí de Pro­vençals, a Bar­ce­lona. Un cop va tan­car aquest esta­bli­ment, va començar a ven­dre mis­tos per la ciu­tat com­tal per llui­tar con­tra la pobresa. Grané va ser tes­ti­moni pri­mer, durant la Guerra Civil, de la violència a la rere­guarda repu­bli­cana i, després de la victòria fran­quista, de la repressió de la dic­ta­dura durant la post­guerra. Als anys qua­ranta, quan ja havia obert el seu propi taller, després d'haver tre­ba­llat d'apre­nent de tapis­ser, el seu com­promís polític el va por­tar a afi­liar-se a les Joven­tuts Soci­a­lis­tes Uni­fi­ca­des de Cata­lu­nya, l'orga­nit­zació juve­nil del PSUC.

Durant la dic­ta­dura de Franco, Grané va viure de prop esde­ve­ni­ments clau de la lluita con­tra el règim fei­xista com ara la famosa “cai­guda dels 80”, quan bona part de l'estruc­tura clan­des­tina del PSUC va ser des­man­te­llada, o l'afer Como­rera, amb la defe­nes­tració del pri­mer secre­tari gene­ral del par­tit i la mar­gi­nació dels seus segui­dors, cosa que li va com­por­tar que el par­tit li girés l'esquena. A més, aquest com­promís polític també va com­por­tar per a Grané diver­ses deten­ci­ons i esta­des a la presó durant la dic­ta­dura.

Tal com relata el lli­bre, en la dar­rera part de la seva vida la lluita de Grané va tras­pas­sar la línia política per tor­nar-lo a posar a prova. I és que va aparèixer un nou ene­mic que el va obli­gar a fer-hi front: l'Alz­hei­mer que va patir la seva dona –la Flora– en els dar­rers 26 anys de la seva vida. Aquest va ser el punt de par­tida per dedi­car tots els seus esforços a llui­tar per fer enten­dre la importància de la neces­si­tat de llui­tar con­tra aquesta malal­tia i per rei­vin­di­car la neces­si­tat d'habi­li­tar residències mix­tes, on con­vi­uen malalts amb gent sana, i tras­lla­dar els bene­fi­cis d'aquesta coha­bi­tació. Aquesta és l'opció que va triar Grané quan, a mit­jan anys noranta, va ingres­sar amb la seva dona –ja molt malalta– a la Residència-Casal de Gent Gran de Mataró. Va ser en aquest moment també quan Grané va des­ta­car pel fet de recla­mar una mort digna per a les per­so­nes.

“El lli­bre vol fer enten­dre que en el món hi ha molts herois anònims”, explica Segura, que recorda que va començar a for­jar la idea del pro­jecte el 2008. “Tot arrenca de les entre­vis­tes i xer­ra­des que fèiem quan l'anava a veure a la residència”, recorda l'autora. “Pri­mer volia dotar el lli­bre d'un estil periodístic, però al final el vaig con­ver­tir en una novel·la”, diu Segura, que remarca que la publi­cació es com­pleta amb una intro­ducció a càrrec de l'his­to­ri­a­dor José Manuel Rúa Fernández, que ser­veix per con­tex­tu­a­lit­zar alguns dels epi­so­dis biogràfics més des­ta­cats del pro­ta­go­nista, i els anne­xos. En aquesta dar­rera part s'hi tro­ben escrits i refle­xi­ons escri­tes pel mateix Grané, l'anàlisi del con­sell de guerra que va haver d'afron­tar el 1953 i la trans­cripció ínte­gra de l'entre­vista. “Vull pen­sar que amb aquesta publi­cació es fa justícia a aque­lles per­so­nes que, com en Romu­ald, van llui­tar incan­sa­ble­ment al llarg de la seva vida”, refle­xi­ona l'autora.