Societat

Memòria històrica

La cruesa del 1977, present

Dos veïns de Tordera repassen la vida i les últimes hores d'un convilatà mort de matinada per la Guàrdia Civil a Hostalric

Un dels directors diu que fa quaranta anys hi havia dubtes sobre si l'assassinat tenia un rerefons amorós

El docu­men­tal Ombres de la Tran­sició: el cas Adolfo Bárcena, diri­git i produït per dos veïns de Tor­dera, intenta recor­dar una època en què l'inci­pi­ent període democràtic enso­pe­gava a cada pas. El llarg­me­tratge vol acla­rir les cir­cumstàncies de la mort del jove Adolfo Bárcena –a punt de fer 23 anys–, la mati­nada del 20 de febrer del 1977. Després d'un sopar a Cal Par­rufu d'Hos­tal­ric, Bárcena va ser assas­si­nat en un des­cam­pat del poble per un capo­ral de la Guàrdia Civil.

L'his­to­ri­a­dor Quim Fors i Santi Bar­rera, apas­si­o­nat de la història i la vida local, ja van repas­sar els cent anys del Club de Fut­bol Tor­dera. Ara han creat el Cen­tre de Docu­men­tals i Imat­ges de Tor­dera, i el docu­men­tal serà també edi­tat en for­mat DVD. S'estrena demà a la nit (a les 9 h) al Tea­tre Clavé, on se'n farà una segona pro­jecció dis­sabte. Diven­dres de la set­mana que ve (a les 9 h) es podrà veure a la sala Serafí Pitarra d'Hos­tal­ric.

Intent de “donar res­posta”

Els autors del docu­men­tal, d'una hora de durada, “inten­ten donar res­posta” a la mort de Bárcena, que estava a punt de fer 23 anys. Hi havia dub­tes en aquells moments –recorda– sobre si l'assas­si­nat va tenir un rere­fons amorós. A més, també va cir­cu­lar el rumor que l'autor dels fets, un capo­ral de la Guàrdia Civil, havia estat tras­lla­dat al País Basc. Els dos inter­ro­gants que­den res­pos­tos, diu Bar­rera.

El docu­men­tal Ombres de la Tran­sició: el cas Adolfo Bárcena ha aple­gat una vin­tena de tes­ti­mo­nis. Els dos autors han cop­sat les impres­si­ons dels com­panys que acom­pa­nya­ven Bárcena, que feia de lam­pista i que havia nas­cut en un poble de Gua­da­la­jara, aque­lla nit d'insomni. “Ens interessa que el fil de la història sigui a través de les decla­ra­ci­ons suc­ces­si­ves dels pro­ta­go­nis­tes, alguns dels quals encara es pre­gun­ten: «Per què?».”

Bar­rera explica com un grup de nois de Tor­dera i Hos­tal­ric van poder anar a Madrid al cap d'uns dies a expres­sar for­mal­ment la seva queixa a la pre­sidència del govern espa­nyol. Els joves van entre­gar una carta als repre­sen­tants gover­na­men­tals recla­mant justícia per la mort d'aquell jove que havia arri­bat ini­ci­al­ment a Maçanet de la Selva el 1961 i que poste­ri­or­ment es va esta­blir al barri de Sant Jaume.

Els fets van col­pir Tor­dera i Hos­tal­ric. Els mit­jans de l'època recor­den el silenci i l'emoció amb què va tenir lloc l'enter­ra­ment i com el cos de Bárcena va ser tras­lla­dat des del dipòsit de cadàvers d'Hos­tal­ric fins a l'església de Tor­dera pas­sant, fins i tot, pel davant de la Guàrdia Civil.

“Sen­ti­ment de ràbia”

La revista Presència del 5 de març de 1977 va titu­lar “Sang a Hos­tal­ric” amb un segui­ment de “Fei­xis­tes a la presó”. La revista Inter­viu del 3 de març titu­lava: “Un tret al cor” en un arti­cle de la peri­o­dista Sílvia Ati­enza, un dels tes­ti­mo­nis del docu­men­tal. “Allò va ser bru­tal. Hi veies un sen­ti­ment d'emoció, de ràbia”, recor­dava ahir Ati­enza, que col·labora en la comu­ni­cació amb l'Ajun­ta­ment de Sant Hilari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia