Els veïns d'Ascó ho donen per fet

«Pre­fe­reixo dir que és un cemen­tiri nuclear i no pas un magat­zem cen­tra­lit­zat; la rea­li­tat és que els resi­dus es que­da­ran aquí enter­rats», afirma una veïna al cen­tre d'Ascó, just quan acaba de sor­tir d'una fleca. La dona, que pri­mer sem­bla que vulga evi­tar el tema que ha situat Ascó en les por­ta­des dels dia­ris, parla després amb un tel de mis­teri. «No vol­dria opi­nar perquè no tinc prou infor­mació, però crec que la gent d'aquí encara en té menys», etziba. La veïna també es declara força escèptica sobre les mesu­res de segu­re­tat del magat­zem tem­po­ral cen­tra­lit­zat (MTC). «Si els resi­dus estan con­tro­lats no ho aca­ba­rem de veure, perquè qual­se­vol dia pot haver-hi un cata­clisme i s'haurà aca­bat tot», diu. El debat és al car­rer, però els car­rers són buits. Pel cen­tre del poble només s'hi veu un poli­cia local, algu­nes dones fent la com­pra i un grup d'ope­ra­ris de la bri­gada muni­ci­pal fent una repa­ració. A mig matí, costa tro­bar veïns cami­nant, i la majo­ria de la gent es mou amb cotxe, alguns dels quals de gamma alta. Ascó, que té uns 1.600 habi­tants cen­sats, manté uns vin­cles molt forts amb la nuclear. De fet, una quarta part de la seua població activa tre­ba­lla a les dues cen­trals. I qui no és tre­ba­lla­dor en plan­ti­lla es pot gua­nyar la vida amb l'acti­vi­tat econòmica que gene­ren aquests dos reac­tors nucle­ars. «Vaig tre­ba­llar a la cen­tral des del 1972 fins al 1982, i sé el que és», diu Josep Pérez, un veí de 86 anys que pren el sol i un refresc a la ter­rassa del bar Anita. «Els veïns gene­ral­ment dirien que sí al cemen­tiri nuclear, però ningú sap si és bo o dolent», con­clou l'home.

Tot i que els veïns lamen­ten la falta d'infor­mació, alguns han fet viat­ges pagats a altres MTC d'Europa. A més, la cadena de cable local, Vídeo Ascó TV, emet dos cops al dia un repor­tatge de pro­ducció pròpia, amb decla­ra­ci­ons de dos tècnics d'Enresa. «Abans pre­fe­ri­ria que fes­sin dues cen­trals més, perquè tots pagaríem la llum molt més barata», afirma. «Si és dolent, no tenim més remei que accep­tar-ho, perquè aquí ja tenim resi­dus i sem­bla que ja està tot deci­dit», opina. «Durant tota la vida vaig fer de pagès i l'any 72 em va cos­tar molt dei­xar de tre­ba­llar la terra», recorda. «Mai havia tre­ba­llat en una empresa, però en només cinc hores vaig gua­nyar 400 pes­se­tes, que era el que gua­nyava fent de pagès en tota una set­mana», diu. «No puc dir que el cemen­tiri serà una riquesa per al poble, però com a mínim el jovent tindrà feina», con­fia Pérez. «El més lògic és que cadascú digui allò que sap, i no allò que li interessa dir», diu abans de sen­ten­ciar: «Tot és política, i de la política només en viuen els polítics».

«Al poble, uns diuen que serà bo i els altres que serà dolent, però no es posen d'acord», asse­nyala un jove magrebí que fa tres anys que viu a Ascó. «És una cosa sobre la qual no opino», afirma una altra veïna que tra­vessa el car­rer, fent ges­tos de negació amb la mà. «Només ens han fet una xer­rada dient-nos les coses bones del cemen­tiri, però no ens n'han expli­cat els incon­ve­ni­ents», lamenta un jove des de dar­rera de la barra d'un bar. «Els de l'Ajun­ta­ment faran el que vol­dran, no escol­ta­ran la gent del poble», con­ti­nua. «Al poble, si par­les con­tra la nuclear, mala­ment», diu, tot fent el gest de creu i rat­lla amb la mà. Amb tot, també des­taca els bene­fi­cis que la nuclear ha repor­tat a Ascó. «A més, a tots ens agrada arri­bar a casa i posar la cale­facció a l'hivern; però després hi ha gent que està en con­tra de les nucle­ars i també en con­tra dels parcs eòlics»... Un altre pro­blema és el que va pas­sar l'any pas­sat, quan després de la fuita de partícules ningú volia la fruita de la Ribera d'Ebre», recorda.